Multituberculat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Multituberculats
Juràssic – Oligocè
Taeniolabis taoensis
Taeniolabis taoensis

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Subclasse: Multituberculata
Ordre: Multituberculata
Cope, 1884
Subordres

Els multituberculats (Multituberculata) són l'única gran branca de mamífers extinta i no tenen descendents vivents. Existiren durant més de 100 milions d'anys i se'ls sol considerar els mamífers més reeixits de la història natural. Semblants als rosegadors, aparegueren al Juràssic mitjà, fa 160 milions d'anys, sobrevisqueren l'extinció del Cretaci-Terciari i s'extingiren a principis de l'Oligocè, fa uns 35 milions d'anys. L'estructura pelviana dels multituberculats suggereix que donaven a llum cries petites i desvalgudes, com els marsupials actuals. El seu nom ve de les seves dents molars, que tenien molts tubercles posats en fila. Tenien un sol parell d'incisius i cap ullal, com els rosegadors actuals. Els multituberculats també foren els primers mamífers que visqueren als arbres. A finals del Cretaci, més de la meitat de les espècies de mamífer de l'hemisferi nord eren multituberculats.

Es coneixen uns vuitanta gèneres de multituberculat, incloent-hi Lambdopsalis, Ptilodus, Haramiya, Cernaysia, Acheronodon i Meniscoessus.

Subdivisions dels multituberculats[modifica | modifica el codi]

Al seu estudi fet l'any 2001, Kielan-Jaworowska i Hurum descobriren que la gran majoria de multituberculats es poden classificar en dos subordres: Plagiaulacida i Cimolodonta. L'única excepció és el gènere Arginbaatar, que té característiques dels dos subordres.

Plagiaulacida és un grup parafilètic; és un subordre informal que no compleix amb el requisit cladístic d'estar compost d'un avantpassat i tots els seus descendents. Els seus membres són els multituberculats més basals. Cronològicament, existiren entre el Juràssic mitjà fins al Cretaci inferior. Aquest grup està subdividit en tres grups informals; els al·lodòntids, paulchoffàcids i plagiaulàcids.

Cimolodonta és aparentment un subordre natural (monofilètic). Inclou els multituberculats més desenvolupats i visqueren entre el Cretaci inferior i l'Eocè. Hi ha les superfamílies Djadochtatherioidea, Taeniolabidoidea, Ptilodontoidea i el grup Paracimexomys.

A més, hi ha les famílies Cimolomyidae, Boffiidae, Eucosmodontidae, Kogaionidae, Microcosmodontidae i els dos gèneres Uzbekbaatar i Viridomys. S'espera que nous descobriments puguin contribuir a la classificació d'aquests tipus de multituberculat.

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Tret d'uns quants fòssils mal preservats a Sud-àfrica, els multituberculats només es troben a l'hemisferi nord. Un grup meridional, Gondwanatheria, fou relacionada amb aquest ordre, tot i que aquesta teoria no compta amb gaire suport.

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Multituberculat