Muntanyes Torngat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Muntanyes Torngat
Saglek Fjord Labrador 2008.JPG
Muntanyes Torngat
Cota màxima: 1.652 msnm
Longitud: 316 km
Coordenades: 58° 53′ 00″ N, 63° 43′ 00″ O / 58.88333,-63.71667Coord.: 58° 53′ 00″ N, 63° 43′ 00″ O / 58.88333,-63.71667
Situació: Canadà Canadà
Cims destacats: Mont Caubvick (1.652 m)
Refuge icone.svg Accediu al Portal:Geografia
Muntanyes Torngat i fiord Nachvak.

Les muntanyes Torngat són una serralada que es troben a la península del Labrador, a la punta nord de Terranova i Labrador i el Quebec oriental i formen part de la serralada Àrtica. [1] Aproximadament el 56% de la serralada es troba al Quebec, el 44% al Labrador i poc menys d'un 1% a l'illa Killiniq, a Nunavut. Les muntanyes Torngat abarquen uan superfície de 30.067 km², incloent les regions baixes, i s'estén al voltant de 300 km des del cap Chidley, al nord, fins el fiord Hebron Fjord, al sud. El mont Caubvick, la màxima altura de la serralada, és el punt més alt del Canadà continental a l’est d'Alberta.

Terreny[modifica | modifica el codi]

El punt més elevat és el mont Caubvick (també conegut com a Mont d'Iberville), amb 1.652 msnm. No hi ha arbres a la serralada degut a que es troben per sobre del límit arbori de l'Àrtic. El permafrost és continu al costat del Qeubec, i s'estén de manera discontinua al vessant Artàntic. A partir d'uns 300 msnm el terreny és bàsicament un desert rocallòs.

Cims principals[modifica | modifica el codi]

Punts més alts de les muntanyes Torngat [2]
Pos. Nom metres peus
1 Mont Caubvick 1.652 5.420
2 Mont Torngarsoak 1.595 5.232
3 Mont Cirque 1.568 5.144
4 Pic 5100 (24I/16) 1.554+ 5.100+
5 Pic 5074 1.547 5.074
6 Mont Erhart 1.539 5.049
7 Jens Haven 1.531 5.023
8 Pic 5000 (24P/01) 1.524+ 5.000+
9 Pic 5000 (24I/16) 1.524+ 5.000+
10 Mont Innuit 1.509 4.951

Geologia[modifica | modifica el codi]

Alguns dels Gneis precàmbrics que comprenen les muntanyes Torngat es troben entre els més antics de la Terra i han estat datats en aproximadament 3,6 a 3,9 milions d'anys. [3] Els geòlegs reconeixen aquests gneiss com una part de l'Escut canadenc o Terra Alta Laurentiana, [4] que, component l'antiga Laurentia, se separa del continent Rodínia fa aproximadament 750 milions d'anys per formar el nucli geològic d'Amèrica del Nord.[5]

Glaciació[modifica | modifica el codi]

Les serralades que formen les muntanyes Torngat estan separades per profunds fiords i estrets lacs que estan envoltants de parets de roca. Aquests fiords es formaren durant la darrera glaciació. Actualment Parks Canada documenta més de 40 glaceres a la zona. [3]

Flora i fauna[modifica | modifica el codi]

El caribú és habitual a la zona i els óssos polars es localitzen a la costa. Nombroses espècies vegetals habituals de la regió àrtica es poden trobar a les muntanyes Torngat.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Park Wardens - Arctic Cordillera
  2. «Torngat Mountains» (en anglès). peakbagger.com. [Consulta: 22 de desembre de 2011].
  3. 3,0 3,1 «Torngat Mountains National Park Reserve» (en anglès). Parks Canada. [Consulta: 21 de desembre de 2011].
  4. Canada Physiographic Regions (anglès)
  5. Nick Eyles and Andrew Miall, Canada Rocks: The Geologic Journey (Markham, Ont., Fitzhenry & Whiteside: 2007) pp. 66-67.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Ives, J. D. 1957. "Glaciation of the Torngat Mountains, Northern Labrador". Arctic. 10, no. 2: 67-87.
  • Kobalenko, Jerry. 2007. "Ghost Coast - Kayaking the Foreboding Fiords of Torngat Mountains National Park". Canadian Geographic. 127, no. 3: 38.
  • Schaefer, James A, and Stuard N Luttich. 1998. "Articles - Movements and Activity of Caribou, Rangifer Tarandus Caribou, of the Torngat Mountains, Northern Labrador and Quebec". The Canadian Field-Naturalist. 112, no. 3: 486.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]