Muntanyes de Prades
Les muntanyes de Prades són un conjunt de serres de la Serralada Prelitoral que ocupen una extensió de 30 726,39 Ha (307,26 km²), és a dir, aproximadament la mateixa extensió que el Pla d'Urgell. Estan formades predominantment per calcàries i dolomies, amb gran presència de pissarres i conglomerats.
Els seus cims principals són el tossal de la Baltasana (1 202 m), la punta de les Catalanes (1 156 m) i la mola del Guerxet (1 122 m). Hi neixen els rius Francolí, Brugent, Glorieta, Siurana i Prades.
Taula de continguts |
Situació [modifica]
El massís es troba entre les comarques de l'Alt Camp, el Baix Camp, la Conca de Barberà, les Garrigues i el Priorat, als termes municipals de l'Albiol, Alcover, l'Aleixar, Alforja, l'Arbolí, Almoster, Capafonts, Cornudella de Montsant, l'Espluga de Francolí, la Febró, Montblanc, Mont-ral, la Pobla de Cérvoles, Prades, la Riba, la Selva del Camp, Ulldemolins, Vallclara, Vilaplana, Vilanova de Prades, Vilaverd, el Vilosell i Vimbodí i Poblet.
Vegetació [modifica]
Les muntanyes de Prades han estat sotmeses a una intensa explotació que n'ha causat el deteriorament progressiu. Malgrat això, s'hi conserven encara algunes peculiaritats; entre les botàniques, les més importants son la presència, única a Catalunya, de colònies de roure reboll (Quercus pyrenaica), a 900 metres sobre terreny silici, i la supervivència del frondós bosc centenari de Poblet.
La vegetació predominant és l'alzinar amb marfull per sota de 750 metres. També s'hi troba alzinar muntanyenc i carrascar.
A les zones obagues creix el roure martinenc.
Als altiplans calcaris creix el roure valencià, el pi roig i la pinassa.
També a terres baixes es troba el pi blanc i el pi pinyer introduits per l'home.
A les obagues de zones altes creixes teixedes amb abundància de grèvol.
També es troben castanyers introduïts per l'home.
Fauna [modifica]
Hi destaca la gran diversitat, amb la presència d'espècies típicament eurosiberianes i altres d'estrictament mediterrànies; així, hi podem trobar l'àliga daurada (Aquila crhysaetos) i l'àliga cuabarrada (Hieraetus fasciatus), així com les poblacions nidificants més meridionals de botxí (Lanius excubitor) o el pica-soques blau (Sitta europaea) i la merla d'aigua (Cinclus cinclus). Pel que fa als mamífers, destaquen el turó (Mustela putorius) i el cabirol (Capreolus capreolus).
Protecció [modifica]
Les muntanyes de Prades estan incloses dins el Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya, i existeix el projecte de declarar un Parc Natural. A més a més, allotgen el Paratge Natural d'Interès Nacional de la Vall del Monestir de Poblet.
Cultura [modifica]
Les principals atraccions culturals en són el monestir de Poblet i les viles medievals de Siurana i Prades.
Bibliografia [modifica]
- Relació d'espais inclosos en el PEIN, amb indicació de comarques i municipis, al web de la Generalitat
- Domingo, Màrius. Muntanyes de Prades. Excursions naturals. Valls: Cossetània, 2000 ISBN 84-898908-2-X
- Domingo, M. i Borau, A. Muntanyes de Prades, Paisatge i Fauna. Valls: Cossetània, 1998
- Ferré Masip, Rafael. Les Muntanyes de Prades. Guia itinerària. Barcelona: Piolet, 2001 ISBN 84-923984-9-3
- Insa, Josep. Les Muntanyes de Prades. Caminant de poble a poble. Valls: Cossetània, 2005 ISBN 84-979112-4-5
- Editorial Piolet Les Muntanyes de Prades" mapa escala 1:25.000 Editorial Piolet, 2010 ISBN 978-84-95945-36-5
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Muntanyes de Prades  |
- Web turístic
- Tretzevents: Les Muntanyes de Prades
- Meteoprades. Xarxa d'estacions meteorològiques de les Muntanyes de Prades
Coord.: 41° 17′ 34.52″ N, 1° 2′ 42″ E / 41.2929222,1.04500
