Muntanyes de Prades

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Paratge de les muntanyes de Prades, al terme de Capafonts

Les muntanyes de Prades són un conjunt de serres de la Serralada Prelitoral que ocupen una extensió de 30 726,39 Ha (307,26 km²), és a dir, aproximadament la mateixa extensió que el Pla d'Urgell. Estan formades predominantment per calcàries i dolomies, amb gran presència de pissarres i conglomerats.

Els seus cims principals són el tossal de la Baltasana (1 202 m), la punta de les Catalanes (1 156 m) i la mola del Guerxet (1 122 m). Hi neixen els rius Francolí, Brugent, Glorieta, Siurana i Prades.

Situació[modifica | modifica el codi]

El massís es troba entre les comarques de l'Alt Camp, el Baix Camp, la Conca de Barberà, les Garrigues i el Priorat, als termes municipals de l'Albiol, Alcover, l'Aleixar, Alforja, l'Arbolí, Almoster, Capafonts, Cornudella de Montsant, l'Espluga de Francolí, la Febró, Montblanc, Mont-ral, la Pobla de Cérvoles, Prades, la Riba, la Selva del Camp, Ulldemolins, Vallclara, Vilaplana, Vilanova de Prades, Vilaverd, el Vilosell i Vimbodí i Poblet.

Vegetació[modifica | modifica el codi]

Les muntanyes de Prades han estat sotmeses a una intensa explotació que n'ha causat el deteriorament progressiu. Malgrat això, s'hi conserven encara algunes peculiaritats; entre les botàniques, les més importants són la presència, única a Catalunya, de colònies de roure reboll (Quercus pyrenaica), a 900 metres sobre terreny silici, i la supervivència del frondós bosc centenari de Poblet.

La vegetació predominant és l'alzinar amb marfull per sota de 750 metres. També s'hi troba alzinar muntanyenc i carrascar.

A les zones obagues creix el roure martinenc.

Als altiplans calcaris creix el roure valencià, el pi roig i la pinassa.

També a terres baixes es troba el pi blanc i el pi pinyer introduïts per l'home.

A les obagues de zones altes creixes teixedes amb abundància de grèvol.

També es troben castanyers introduïts per l'home.

Fauna[modifica | modifica el codi]

Hi destaca la gran diversitat, amb la presència d'espècies típicament eurosiberianes i altres d'estrictament mediterrànies; així, hi podem trobar l'àliga daurada (Aquila crhysaetos) i l'àliga cuabarrada (Hieraetus fasciatus), així com les poblacions nidificants més meridionals de botxí (Lanius excubitor) o el pica-soques blau (Sitta europaea) i la merla d'aigua (Cinclus cinclus). Pel que fa als mamífers, destaquen el turó (Mustela putorius) i el cabirol (Capreolus capreolus).

Protecció[modifica | modifica el codi]

Les muntanyes de Prades estan incloses dins el Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya, i existeix el projecte de declarar un Parc Natural. A més a més, allotgen el Paratge Natural d'Interès Nacional de la Vall del Monestir de Poblet.

Cultura[modifica | modifica el codi]

Les principals atraccions culturals en són el monestir de Poblet i les viles medievals de Siurana i Prades.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Muntanyes de Prades Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 41° 17′ 34.52″ N, 1° 2′ 42″ E / 41.2929222,1.04500