Murad Giray

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Murad Giray (1627—1696) fou khan de Crimea (1678-1683). Era fill de Mubarek Giray i nét de Selâmet I Giray. Fou el darrer khan que va enviar una ambaixada anual a la cort de Viena (la darrera ambaixada hi va anar el 1680).

Els otomans seguien la seva campanya a Ucraïna i els tàtars mentre assolaven el país entre Roslav i Pereyeslav; els otomans i cosacs manats per Yuri o Jordi Khmelnytsky, van assetjar Chigrin, van derrotar als defensors en una batalla sagnant i van obrir diverses mines sota les muralles; els defensors es van poder retirar cap al riu Don i la fortalesa va quedar en mans dels otomans (21 d'agost de 1678). Després van saquejar Kaniev i les poblacions de la rodalia. Jordi Khmelnytsky fou proclamat príncep de la Petita Rússia i hetman dels zaporoges i el 1679 un altre protegit turc, Hanenko, fou proclamat hetman d'Ucraïna. El territori fou escenari dels atacs i contraatacs russos i otomans i els habitants van fugir als boscos.

Murad Giray va atacar el 1680 els establiments russos al llarg de 150 km del riu Merla, i els turcs van refundar les poblacions de Kizikerman i Taman, i les fortificacions de Chertkov.

El 1683 va prendre part a la gran campanya turca contra Àustria que va assetjar Viena i en que Joan III Sobieski amb un exèrcit de polonesos i cosacs va intervenir de manera decisiva; durant el setge el khan es van enfrontar al gran visir Merzifonlu Kara Mustafa Pasha que probablement necessitava algú a qui culpar per la seva manca d'èxit; a causa d'això, i després d'un regnat de cinc anys i sis mesos, l'octubre de 1683, el khan fou deposat i nomenat al seu lloc Hacı II Giray. Murad es va establir a Sirajeli, prop de Yamboli on va morir el 1695.

Referència[modifica | modifica el codi]

Howorth, Henry Hoyle. History of the Mongols, from the 9th to the 19th Century. Part II, division I. The so-called tartars of Russia and Central Asia. Londres: Longmans, Green and Co, 1880.