Murano

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mapa de la llacuna veneciana, amb Muran, Venècia i Lido.

Murano (Muran en venecià) és normalment descrita com una illa de la llacuna veneciana, encara que com Venècia, és realment un arxipèlag d'illes unides per ponts. Es troba aproximadament a 1,5 quilòmetres de Venècia i és famosa per les seves obres en vidre, particularment pels seus llums.

Història[modifica | modifica el codi]

Murano va ser fundada pels romans, i des del segle VI va ser habitada per gents procedents d'Altino i Oderzo. Al principi, l'illa va prosperar com port pesquer i gràcies a la producció de sal. Era, així mateix, un centre de comerç. Amb el port controlaven l'illa de Sant Erasme. Des del segle XI, la ciutat va començar a caure en decliu degut al fet que molts habitants es van mudar a Dorsoduro.

Tenien un gran ajuntament, com el de Venècia, però des del segle XIII Murano ha estat governada per un podestà venecià. El 1291 la indústria del vidre de Venècia es va treslladar a Murano per evitar el risc d'incendi.[1]

En el segle XV, la ciutat es va fer popular com lloc de vacances dels venecians, i es va construir un palau, però aquesta moda es va passar més tard. El camp de l'illa era conegut pels seus arbres fruiters i els seus jardins vegetals fins al segle XIX, quan van començar a construir-se més cases. Les atraccions de l'illa són l'Església de Santa Maria i Sant Donato, coneguda pels seus mosaics bizantins del segle XII i perquè es diu que alberga els ossos d'un drac que va matar Sant Donato; l'Església de Sant Pietro Martire i el Palau da Mula. Les atraccions relacionades amb el cristall inclouen moltes obres en aquest material, algunes d'elles de l'època medieval i que estan obertes al públic. Així mateix hi ha un Museu del Cristall que es troba al Palau Giustinian.

Economia[modifica | modifica el codi]

A diferència d'altres illes de la llacuna, Murano encunyava les seves pròpies monedes. El 1291, tots els vidriers de Venècia es van veure forçats a mudar-se a Murano a causa del risc d'incendis. Durant el següent segle, les exportacions van començar i l'illa va guanyar fama, inicialment per la fabricació de perles de cristall i de miralls. El cristall aventurine es va inventar a l'illa i, durant algun temps, Murano va arribar a ser el major productor de cristall d'Europa.

L'illa, més tard, es va fer coneguda per les seves aranyes de llums. Encara que va haver un important declivi durant el segle XVIII, la cristalleria segueix sent la indústria més important de l'illa.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Jones, Michael. The New Cambridge Medieval History: c. 1300-c. 1415 (en anglès). Cambridge University Press, 1995, p.175. ISBN 0521362903. 

Coord.: 45° 27′ 30″ N, 12° 21′ 12″ E / 45.458333333333°N,12.353333333333°E / 45.458333333333; 12.353333333333