Murla

Murla

(En detall)
Localització
Municipi de la Marina Alta
Plaça Major de Murla
Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Espanya País Valencià Província d'Alacant Marina Alta Manc. de S.S. la Marina Alta Man. Vall de Pop Circuit Cultural Comarcal de la Marina Alta Dénia
Gentilici	Murler, murlera
Predom. ling.	Valencià
Superfície	5,80 km²
Altitud	285 msnm
Població (2011)   • Densitat	609 hab. 105 hab/km²
Coordenades	38° 45′ 34″ N, 0° 05′ 02″ O
Distàncies	106 km de València 23 km de Dénia 87 km de Alacant
Organització Ajuntament • Batlle:	5 PP i 2 PSPV Josefa Roca Llácer (PP)
Codi postal	03792
Festes majors	Divina Aurora, Salvador i V. dels Desamparats Primera setmana d'agost
Web	http://www.murlaweb.com/

Murla és una població de la comarca de la Marina Alta (País Valencià), en la Vall de Pop.

Geografia

Murla està situat a la comarca de la Marina Alta i a la subcomarca del vall de Pop, al sector oriental de la serra de la Solana. El territori és muntanyós amb altures notables com el Seguili, el Castellet i els contraforts del Penyal de Laguar. El barranc més destacable és el de Cotes així com la conca del riu Xaló-Gorgos. El seu terme municipal té uns escassos 5,8 km² que ofereixen la possibilitat de fer senderisme i cicloturisme, com pujar a la Creueta.

Es troba situada a 23 km de Dénia a la carretera que porta des de Castell de Castells fins Parcent. A 87 km d'Alacant, a 48 km de Benidorm i a 106 km de València.

S'accedeix a aquesta localitat, des d'Alacant, per la carretera N-332, per Benissa per la CV-750.

Localitats limítrofes

Limita amb els termes municipals d'Alcalalí, Benigembla, Orba, Parcent i la Vall de Laguar.

Història

D'origen musulmà, quan la conquesta cristiana pertanyia a Al-Azraq qui va pactar el vassallatge amb Jaume I i va conservar el senyoriu. En 1262 es va crear el municipi de Murla i el seu primer senyor fou l'Infant Pere, amb la qual cosa el lloc continuà pertanyent al Patrimoni Reial.

El 4 de febrer de 1272, Jaume I concedia l'alqueria de Murla a Bernat de Molins "... quedant excepte per Carròs el violari que té en aquesta alqueria". El 18 d'octubre de 1279, Pere el Gran atorgava permís a Bernat de Molins per poblar aquesta alqueria amb 30 famílies musulmanes. Després de Bernat de Molins, Murla passaria mitjançant venda a Berenguer de Mercer. En 1296 Jaume II va donar el castell de Pop al seu privat Ramon de Vilanova, de qui va passar al seu fill Vidal de Vilanova, un dels descendents, del mateix nom, va adquirir l'alqueria de Murla a la família Mercer. Després d'haver pertangut per un temps al comte de Cardona, en temps de Pere el Cerimoniós va quedar novament incorporada al patrimoni real.

En 1323 Murla passava a mans de Pere de Ribagorça. Al llarg de la seua història, Murla va ser objecte de nombrosos processos de compra-venda, en què, a més dels Vilanova -que van romandre lligats a la vila durant més d'un segle-, van participar els Martorell i els Castellví.

El rei Joan II, després de passar per diversos senyorius, va vendre la baronia, el 1460, a Francesc Gilabert de Centelles, comte d'Oliva, posteriorment passà al ducat de Gandia, als comtes-ducs de Benavente i als ducs d'Osuna. Fins l'expulsió dels moriscos mantenia una població mixta que es repartia gairebé a meitats (75 focs cristians per 66 moriscos). Rera el decret d'expulsió els moriscos s'uniren a la revolta de la Vall de Laguar i foren durament represaliats.

L'1 de juny de 1990 el campanar de l'església va caure i va causar la mort a dues veïnes i desperfectes en els edificis propers.

Demografia

El padró municipal de 2006 ascendeix a 562 habitants, de gentilici, murlers.

Evolució demogràfica de Murla
1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2006
696	626	644	701	745	566	495	455	357	333	333	515	562

Economia

La seua economia es basa principalment en l'agricultura. En l'actualitat ametllers i tarongers són la base dels cultius en desaparèixer pràcticament el raïm varietat moscatell, en altres temps majoritària.

Política

Arran de les eleccions de 2003 l'alcaldia fou per al PP amb 5 regidors per 2 del PSPV, resultat que s'ha vingut repetint tant en 2007 com en 2011.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Antonio Reig Guerri	UCD
1983 - 1987	Antonio Reig Guerri	AP
1987 - 1991	José Andrés Sala Blanco	AP
1991 - 1995	Juan Bautista Giner Mulet	PSPV - PSOE
1995 - 1999	Juan Bautista Giner Mulet	PSPV - PSOE
1999 - 2003	Josefa Roca Llácer	PP
2003 - 2007	Josefa Roca Llácer	PP
2007 - 2011	Josefa Roca Llácer	PP
2011 - ara	Josefa Roca Llácer	PP

Edificis d'interès

Església-fortalesa

El poble, típicament mediterrani amb façanes modernistes i carrers blancs, conserva una interessant església-fortalesa que es conserva en un estat impecable, tot i el percaç descrit abans de la caiguda del campanar que en el segle XVIII es va aixecar sobre una de les torres de la fortalesa.

Festes

• Festes Patronals. La Festa Major se celebra en honor de la Divina Aurora, el Salvador i la Mare de Déu dels Desemparats durant la primera setmana del mes d'agost.

Al gener se celebra el romiatge a l'Ermita de Sant Sebastià.

Gastronomia

Els menjars preferits pels murlers són l'arròs amb bajoquetes i naps, l'arròs al forn i les coques d'herba.

Esports

Murla és reconeguda arreu per ser bressol de grans pilotaris, especialment de llargues, nogensmenys cada any, en festes, s'hi celebra un torneig de jugadors locals contra professionals.

A més a més, Murla sempre tindrà un lloc especial en la Història de la pilota valenciana mercés al malnom de José Vicente Riera Calatayud, el Nel de Murla, pilotari mític i inventor de l'escala i corda.

Personatges il·lustres

• John Giner Muñoz, Jan, pilotari.
• Antonio Reig Guerri, Tonico, pilotari.
• Àngel Reig Sànchez, Àngel, pilotari.
• José Vicente Riera Calatayud, El Nel de Murla, pilotari.
• Eduardo Sirera Blanco, Edi, pilotari.

Enllaços externs

• Ajuntament de Murla
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.