Muro (Mallorca)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Muro
Escut de Muro
(En detall)
Localització

Localització de Mallorca respecte de les Illes Balears Localització de Muro respecte de Mallorca


Municipi de Mallorca
Església parroquial de Muro
Església parroquial de Muro
Estat
• Autonomia
• Província
• Consell insular
Regne d'Espanya
Illes Balears
Illes Balears
Consell Insular de Mallorca
Gentilici Murer, murera
Llengua pròpia Català
Superfície 58,55 km²
Altitud 83 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
6.977 hab.
119,16 hab/km²
Coordenades 39° 44′ 12.34″ N, 3° 3′ 41.07″ E / 39.7367611°N,3.0614083°E / 39.7367611; 3.0614083Coord.: 39° 44′ 12.34″ N, 3° 3′ 41.07″ E / 39.7367611°N,3.0614083°E / 39.7367611; 3.0614083
Organització
Entitats de població
• Batle:

2
Martí Fornés Carbonell (CDM; 2011)
Patró/Patrons Sant Joan

Muro és una vila i municipi mallorquí al centre nord de l'illa a la comarca del Pla de Mallorca. Limita amb els termes municipals d'Alcúdia, Llubí, Sa Pobla, i Santa Margalida.

Població[modifica | modifica el codi]

Comprèn dues entitats de població: Muro i la Platja de Muro.

Entitat de població Habitants (2006)
Muro 6.300
Platja de Muro 417
Font: IBESTAT

Història[modifica | modifica el codi]

Durant l'època musulmana de Mallorca, Muro formava part del districte d'Algebelí, el qual amb la invasió cristiana va ser dividit entre les parròquies de Sant Joan de Muro i de Santa Margarida de Muro (corresponents als actuals municipis de Muro i de Santa Margalida)[2] i va ser adjudicat al comte Hug d'Empúries i al bisbe de Girona i a l'abat de Sant Feliu de Guíxols.[3]

Festes i mercats[modifica | modifica el codi]

Sant Antoni Abat[modifica | modifica el codi]

Beneïdes de Sant Antoni. El dia de Sant Antoni (17 de gener) és una festa tradicional i popular al nostre poble. Sens dubte, és l'esdeveniment més assenyalat i esperat del calendari local. Gegantins foguerons, músiques i cançons ancestrals, balls saba antiga, gloses i tonades, dimonis d'aspecte feréstec, i les Tradicionals Beneïdes que constitueixen el centre i la nota culminant de la festa.

Setmana Santa[modifica | modifica el codi]

El Diumenge del Ram celebrem que Jesús que entra a Jerusalem acompanyat dels deixebles i d'un gros estol de persones, que l'aclamen com el Fill de David que ha de venir. Els infants pugen als arbres, fan rams d'olivera i les brandaven en sentit victoriós, cridant Visca. Els majors es llevaven les capes i les posen en terra, tot encatifant el camí que havia de fer aquell que venia en nom del Senyor. El poble cristià repeteix el gest t conserva el ram o palma a les finestres o balcons de ca seva, com a signe de la presència del Senyor que ha vengut a la nostra casa com Salvador.

El Dijous Sant és dia de festa. Jesús institueix l'Eucaristia i el Sacerdoci. A la nit surt la processó formada per les Confraries de la Mare de Déu de la Soledat (o negres; Sant Joan Baptista o wermells, Sant Francesc d'Assís; Mare de Déu de Lluc; Crist del Gran Poder; Mare de Déu de l'Esperança; Vir Doloris, Doloroses; Prohomonia de La Sang. El Divendres Sant. En el temple parroquial hi ha la funció litúrgica on els cristians escolten solemnement la lectura de la Passió del Senyor. El Dissabte Sant, a la nit, l'església es va omplint de llum i cançó: Crist ha ressuscitatEl dia de Pasqua el poble feel es congrega a la Plaça per veure un estol de focs i trons on tot el poble canta.

Sant Joan Baptista[modifica | modifica el codi]

Les festes de Sant Joan el Baptista són les festes majors de Muro. Sant Joan de juny, és la primera festa de l'estiu i té com escenari principal la Plaça Major, Les festes de Sant Joan, ens ofereixen un variat ramell de celebracions: actes esportius, concerts de música, exposicions de pintura, berbenes, activitats pels infants, etc. Són unes festes patrocinades per l'Ajuntament, sempre amb la col·laboració entusiàstica i decidida de les distintes entitats mureres.

Sant Francesc de Paula[modifica | modifica el codi]

El primer diumenge després de Pasqua, Muro honra a Sant Francesc de Paula. Se celebra amb gran esplendor des de l'any 1714, això no obstant, l'origen de la festivitat és molt més antic. Gaudeix de l'encís.característic d'aquest tipus de festes populars, amb uns actes cívics i uns actes religiosos, que si alegres i sumptuosos són uns, igualment ho són els altres: solemnes completes i missa major, amb l'església de gom a gom; la tradicional revetla al carrer de Santa Anna tot enramat, amb la baixada del conill d'una llarga biga, llisa i ensabonada, i els focs artificials sempre vistosos, per cloure el vespre; un ball de pinyol vermell de jotes i boleros, a l'ombra de l'església; concerts a càrrec de la Banda de Música; exposicions d'artesania, maquinaria, agrícola i industrial, de bestiar,... al carrer del Pare Alzina, un temps es feia un dels mercats de porcs més importants. de l'illa.

Mercat de Flors[modifica | modifica el codi]

La flor té son propi llenguatge i qui les du hi posa una nota .personal que augmenta la seva significació. L'olor, el color, la forma...volen expressar una presència i una voluntat. Ara, en els nostres mercats, és bo de fer aconseguir un ram de flors per omplir de goig un cor o d'alegrar amb dolç flaire les nostres cases.

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Associacions[modifica | modifica el codi]

Al poble de Muro hi ha diverses associacions que dinamitzen a tots els ciutadans, dels més joves als majors. L'Associació de joves de Muro, els Dimonis de sa pedrera, la Revetla d'Algebelí, Ni figa ni raïm o l'Associació de la tercera edat.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. «Algebelí». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Muro de Mallorca». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Muro (Mallorca)