Muro d'Alcoi
|
|||
| Localització | |||
|
|
|||
| Municipi del Comtat | |||
| Monument al Tio Pep | |||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província d'Alacant Comtat Manc. de Mariola i Manc. Font de la Pedra Alcoi |
||
| Gentilici | Murer, murera | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Superfície | 30,24 km² | ||
| Altitud | 410 msnm | ||
| Població (2012[1]) • Densitat |
9.010 hab. 297,95 hab/km² |
||
| Coordenades | 38° 46′ 47″ N, 0° 26′ 10″ O / 38.77972,-0.43611Coord.: 38° 46′ 47″ N, 0° 26′ 10″ O / 38.77972,-0.43611 | ||
| Distàncies | 91 km de València 5 km de Cocentaina 65 km de Alacant |
||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
5 6 BLOC-Compromís, 5 PP, 1 PSPV, 1 EUPV Rafael Climent González (BLOC-Compromís) |
||
| Codi postal | 03830 |
||
| Festes majors | Moros i Cristians | ||
| Fira tradicional | Fireta de Sant Antoni | ||
| Web | |||
Muro d'Alcoi és un municipi valencià de la comarca del Comtat. És també conegut com Muro del Comtat o simplement Muro, a causa del desacord entre els habitants de la vila sobre quin hauria de ser el seu nom oficial, ja que legalment encara conserva la forma castellana Muro de Alcoy.[2]
Taula de continguts |
Història [modifica]
L'origen més remot que es coneix són les restes de la Cova Beneito, que podrien remuntar-se fins els 35.000 anys, més "recents" les deixalles trobades en les terrasses del Serpis o el poblat ibèric del Frare d'Agres.
La primera vegada que apareix el nom de Muro és en un document de l'any 1240 pertanyent al Llibre del Repartiment. En ell es reflexa la donació a Çalema Hoto, moro de Xàtiva, dels forns i molins existents en el lloc i de l'alqueria de Turballos al seu Justícia, per nom Pere del Bosch, l'any 1249. El 1291 Muro formarà part del feu entregat per Jaume el Just a l'almirall Roger de Llúria, qui gaudí la seua possessió fins al segle XV en què novament passa a la Corona. Serà Alfons el Magnànim qui, l'any 1448, atorgue el senyoriu a Ximén Pérez de Corella. Fra Bartolomé dels Àngels erigí l'any 1530 l'església de Sant Joan Baptiste, la qual depenia de la parròquia de Cocentaina i tenia com a filials les de Setla, Benàmer i Alqueria de Serra, convertint-se en parròquia independent quaranta i quatre anys més tard.
Muro es va convertir en Universitat en separar-se de Cocentaina, mitjançant privilegi concedit pel comte d'aquesta última vila. Fou un important nucli de moriscos format per 330 cases, es a dir, uns 1.500 habitants (murers o murenys); per això, després del decret d'expulsió, la Universitat romangué totalment despoblada. L'any 1611 el comte de Cocentaina i senyor de Muro, Gaspar Roís de Corella, va imposar als primers 16 pobladors unes duríssimes condicions per les quals totes les terres i béns de la Universitat passaven a ser de la seua propietat, hom devien pagar elevats imposts i, fins i tot, podia aplicar condemnes de manera arbitrària. Aquest contracte desavantatjós portaria a la ruïna els camperols, constituint la peça clau per a entendre la revolta de la Segona Germania, que va tindre lloc el 1693. El seu capitost militar era el cirurgià murer Josep Navarro, s'enfrontà a les tropes reials resultant derrotat en la batalla que va tindre lloc en la veïna alqueria de Setla de Nunyes. A partir del 1706 es constituïx en vila.
Fou partidària de l'arxiduc Carles durant la guerra de Successió oferint resistència a les tropes borbòniques en el port d'Albaida.
El topònim oficial és el de Muro de Alcoy. L'afegit "d'Alcoi" es va produir, el 1916, com a conseqüència de la confusió dels diversos Muro que hi ha a Espanya. Elia Gozálbez (2005:74), va documentar, a través de la publicació Reforma de la Nomenclatura de la Geografía de España (Publicaciones de la Real Sociedad Geográfica, Madrid, 1916), que el topònim passà a denominar-se “del Alcoy”, no "de Alcoy", perquè hi havia moltes poblacions que repetien el seu nom. El sobrenom “del Alcoy” feia referència al riu d’Alcoi perquè s’havien d’afegir “las palabras que expresen nombre de corriente de agua, de montaña o del territorio”.[3]
L'arribada del Tren Alcoi-Gandia en 1893 i del Tren Villena-Alcoi-Yecla en 1909 va suposar una gran millora de les seues comunicacions.
Economia [modifica]
La indústria és la base de la riquesa murera, fonamentalment la tèxtil. També hi és important l'artesania: hi ha tallers de guitarres, boixets, ceràmica, entre d'altres. Del passat agrícola roman, sobretot, l'olivera amb el qual fruit s'hi elabora un excel·lent oli en les diverses almàsseres que hi ha a la vila.
Demografia [modifica]
El creixement demogràfic ha estat constant des del segle XVIII en què, segons Cavanilles, ja s'apreciava l'existència de telers. La immigració atreta per la indústria tèxtil ha duplicat la població en el segle XX –3.406 habitants a les primeries d'aqueixa centúria– fins arribar als 7.830 habitants empadronats en 2004 que es reparteixen en els nuclis de població de Muro, Alqueria Jordà, Benàmer, Setla de Nunyes i Turballos. El gentilici és murers o murenys.
| 1857 | 1887 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2005 | 2006 | 2007 | 2009 | 2012 | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Població | 3.535 | 3.395 | 3.406 | 3.523 | 3.724 | 3.780 | 3.788 | 4.027 | 4.257 | 5.044 | 5.780 | 6.499 | 7.252 | 8.148 | 8.446 | 8.611 | 8.893 | 9.010 |
Geografia [modifica]
Els 30,5 km2 de superfície s'estenen al redós de la Mariola i estan regats pel riu Serpis o d'Alcoi. Al llarg del seu terme municipal s'hi troben diversos llocs d'interés natural, com la Penya del Frare, els Fontanars, la font del Baladre, el Racó Llobet i els poblets de Turballos, Setla de Nunyes i Benàmer que conserven el tipisme morisc del seu origen. Hi ha el sender de petit recorregut PR-V56.
Edificis d'interès [modifica]
Muro conserva casalots pairals, alguns dels quals s'han restaurat per a ús públic com ara el que allotja l'ajuntament o el de la biblioteca municipal. De la resta del patrimoni citem:
- La Cova Beneito. Important jaciment arqueològic descobert en 1979.
- Església de sant Joan Baptista. Neoclàssica, del segle XVIII, construïda sobre l'antiga mesquita. La volta està decorada pel pintor valencià del Segle XIX Miquel Parra i Abril
- Sant Francesc de Turballos. Segle XVIII.
- Sant Joaquim de Setla de Nunyes.
- Santa Maria de Gràcia de Benàmer .
- Ermita de la Mare de Déu dels Desemparats. Segles XVIII-XIX.
- Ermita de Sant Antoni.
- Casa Museu Francisco Torregrosa. Exposició permanent d'art abstracte i d'avantguarda.
Cultura i gastronomia [modifica]
Mostra de l'afició musical i el respecte a les tradicions del poble són la Unió Musical de Muro, el Grup de Danses Baladre i l'Escola de música tradicional la Xafigà.
Entre d'altres celebracions festives esmentem la Fireta de Sant Antoni, amb mercat medieval i artesanal, els Moros i Cristians i una de les tres Carnestoltes amb més anomenada del País.
La borreta, el blat picat o les bajoques farcides, juntament amb bons embotits constitueixen l'oferta gastronòmica murera.
Segons la famosa cançoneta popular, és el poble on se'n va anar el Tio Pep ("Tio Pep se'n va a Muro, tio Pep").
Les seues festes de Moros i Cristians se celebren la segona setmana de Maig.
Política [modifica]
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | José Prats Gisbert | Independent |
| 1983 - 1987 | Joaquim Llorca Pascual | ADEI |
| 1987 - 1991 | Joaquim Llorca Pascual | ADEI |
| 1991 - 1995 | Fernando Torregrosa Alcaraz | PP |
| 1995 - 1999 | Fernando Torregrosa Alcaraz | PP |
| 1999 - 2003 | Rafael Climent González | UPV-BLOC |
| 2003 - 2007 | Rafael Climent González | BLOC |
| 2007 - 2011 | Rafael Climent González | BLOC |
| Des del 2011 | Rafael Climent González | BLOC-Compromís |
| Evolució del nombre de regidors per candidatura | |||||||||
| Candidatura / Any | 1979 | 1983 | 1987 | 1991 | 1995 | 1999 | 2003 | 2007 | 2011 |
| ADEI - UPV - BLOC | 4 | 5 | 5 | 4 | 2 | 4 | 8 | 8 | 6 |
| AP - PP | - | 5 | 6 | 5 | 7 | 5 | 4 | 4 | 5 |
| PSPV-PSOE | 3 | 3 | 2 | 4 | 4 | 3 | 1 | 1 | 1 |
| EU | - | - | - | - | - | 1 | - | - | 1 |
| UCD | 5 | - | - | - | - | - | - | - | - |
| CD | 1 | - | - | - | - | - | - | - | - |
| TOTAL | 13 | 13 | 13 | 13 | 13 | 13 | 13 | 13 | 13 |
Esport [modifica]
Murers il·lustres [modifica]
- El tio Pep, que no era exactament de Muro, però ha donat fama al poble.
- El Cato de Muro, cèlebre dolçainer de la Xafigà.
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
- ↑ Malestar a Muro per l'ús de la denominació castellana "Muro del Alcoy" a l'autovia central notícia a Valencianisme.com del 05 de juliol de 2010
- ↑ (GONZÁLBEZ ESTEVE, Elia, (2005), “De Muro a Muro del Alcoi (año 1916)”, Revista de festes, Muro, pp 74-83).
Enllaços externs [modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Muro d'Alcoi |
|
|||||