Murtra

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Murtra
Myrtus communis
Myrtus communis

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Myrtales
Família: Myrtaceae
Gènere: Myrtus
Espècie: M. communis
Nom binomial
Myrtus communis
L.

La murta, murtra, murter, mirter, murtrer o murtrera (Myrtus communis) és una planta de la família de les mirtàcies que creix a les dues vores del Mediterrani. Etimològicament Myrtus communis prové del grec myrtos que significa perfum per ser una planta molt aromàtica i communis per ser relativament abundant.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

La murta té un origen cosmopolita. Es distribueix des de l'Àfrica, passant per Europa fins a l'Àsia temperada, és a dir, a la zona mediterrània, ja que és una planta termòfila.

Al continent africà es pot trobar a Macaronèsia (Portugal - Açores) i al nord d'Àfrica (Algèria, Líbia, Marroc i Tunis).

A l'Àsia temperada només es troba a la zona d'Israel, Jordània i Síria.

Finalment, a Europa, s'origina tant al sud-est europeu (Grècia, Itàlia, Malta) com al sud-oest europeu (França, Portugal i Espanya).

A Catalunya no és molt freqüent però es pot trobar a totes les comarques litorals des del Rosselló fins a l'Alacantí i a les Illes on és més comú. Prefereix climes temperats i càlids, llocs arrecerats i sòls eixuts i frescos. Viu als matolls, a les màquies i als marges de rambles i torrenteres.

Descripció[modifica | modifica el codi]

La Myrtus communis, que pertany a la família de les mirtàcies, presenta un cicle vital perenne. És un arbust fanerògam d'1-3m d'alçada de fullatge dens, molt ramificat, amb pèls glandulars a les branques més joves.

Les fulles es caracteritzen per ser simples, coriàcies, subsèssils, amb nombrosos petits punts translúcids, molt aromàtiques per fregament i per tenir una disposició damunt la tija oposada. La forma del limbe és entre lanceolada i ovalada. Té l'àpex acuminat i la forma de la base és atenuada. La seva superfície és revoluta amb una nervadura pennada i una divisió del marge entera.

Flors de murta.

Les flors de 30mm de diàmetre, cícliques actinomorfes situades sobre pedicels llargs i prims de manera axial, presenten una corol·la gamopètala rotàcia amb 5 pètals blanquinosos. Quant als caràcters sexuals, l'androceu presenta abundants estams sent així polidelfs i exserts i el gineceu pentacarpel·lar soldat un l'ovari ínfer.

Fruits.

D'altra banda el fruit és una baia anomenada murtó que normalment mesura 10x8mm. És de color blau-negrós, poc carnós i comestible i es cobreix amb una capa de pruïna a la maduresa.

La floració es dóna entre els mesos de maig i principis d'agost.

Farmacologia[modifica | modifica el codi]

Composició química[modifica | modifica el codi]

Branca de murtra.

La composició química de la murta és diferent segons la zona de la planta que estudiem. A les fulles hi trobem tanins, resines, principis amargs, oli essencial (0,3%), aigua i sals minerals.Els fruits, així com les fulles, contenen tanins, resines, oli essencial, aigua i sals minerals. A més, també hi trobem sucres, àcid màlic i cítric. Els components més importants de l'oli de murta (fins al 0.8% en les fulles) són mirtenol, acetat de mirtenol, limonè (23%), linalol (20%), pinè (14%), cineol (11%), a més, p-cimè, geraniol, nerol i l'àcid fenilpropanoid, metileugenol. Existeix una considerable variabilitat en la composició de l'oli en els diferents llocs on el podem trobar.

Usos medicinals i accions farmacològiques[modifica | modifica el codi]

La murta té diferents usos medicinals que es poden classificar segons la via del cos que es tracti.

  • Via interna:
    • Afeccions respiratòries:bronquitis, sinusitis, otitis.
    • Afeccions microbianes de les vies urinàries: cistitis, prostatitis.
    • Dispèpsies hipotòniques.
    • Refredats
    • Leucorrees.
  • Via externa:
    • Hemorroides, ferides, llagues, úlceres, leucorrees, metritis, etc.

Tots aquests usos vénen determinats per diferents components que té la planta que actuen de manera diferent segons els seus principis actius.

Les seves fulles contenen tanins, resines, substàncies amargues, i sobretot, un oli essencial que són els elements que proporcionen les diverses propietats farmacològiques. Els tanins, confereixen a la planta les propietats astringents que s'utilitzen, sobretot, per tractar les morenes. L'essència té una important acció antisèptica i antibiòtica comparable a la penicil·lina. A més a més, és expectorant, eupèptica, digestiva, hemostàtica i balsàmica. Ajuda a combatre els processos inflamatoris de les vies respiratòries: constipats, bronquitis, tos, sinusitis, etc. ja que conté un alcohol, el mirtol, que li proporciona propietats balsàmiques, antisèptiques i sedants. Es pot prendre en infusió, en forma de xarop o també en forma de bafs, com les fulles d'eucaliptus.

Els fruits s'utilitzen com a condiment, tot i que també es poden obtenir elements per protegir la pell. D'altra banda, els animals (senglars, porcs...) l'utilitzen per a regurgitar el menjar.

Toxicitat[modifica | modifica el codi]

Cal tenir en compte la possible toxicitat de l'oli essencial i del mirtol i no aplicar grans dosis (dosi màxima 2-3 gr.) per la possible aparició de reaccions al·lèrgiques.

Observacions[modifica | modifica el codi]

La murta s'utilitza bàsicament en el camp de la perfumeria, més concretament en els perfums masculins, ja que té una aroma molt intensa.
Entre els grecs antics, la murta era la planta consagrada a Afrodita, la deessa de l'amor i com a tal es considerava símbol de l'amor i la bellesa. Amb corones de murta es reconeixien els campions olímpics.
Sovint s'utilitza com a decoració, ja que resisteix bé les èpoques de poda. La fusta la trobem en ebenisteria.
Quant al cultiu la murta necessita sòls frescos en llocs oberts i humits i un clima suau. No resisteix les temperatures extremes.

A Sardenya se'n fa un licor aromàtic anomenat mirto. Igualment, a Catalunya, a les zones on creix en estat salvatge, és típic d'elaborar el vi de murtra.

Propagació[modifica | modifica el codi]

La seva propagació és molt fàcil i el mètode més normal és per les llavors que s'obtenen dels murtons al mes de setembre. També es pot propagar fent un esqueix duplicant la planta mare. És molt utilitzada en jardineria per moltes raons, fàcil i agraïda de cultivar, té un fullatge molt dens, és molt aromàtica.

Referències bibliogràfiques[modifica | modifica el codi]

  • Bolós, O. et al. Flora manual dels Països Catalans. 3a ed. Barcelona: Pòrtic, 2005.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Murtra