Musaranya aquàtica mediterrània

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Musaranya aquàtica mediterrània
Neomys anomalus.jpg

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Soricomorpha
Família: Soricidae
Gènere: Neomys
Espècie: N. anomalus
Nom binomial
Neomys anomalus
Cabrera, 1907
Mapa de distribució de N. anomalus
Mapa de distribució de N. anomalus
Sinònims
  • amphibius. Brehm, 1826
  • josti. Martino, 1940
  • milleri. Mottaz, 1907
  • mokrzeckii. Martino, 1917
  • rhenanus. Lehmann, 1976
  • soricoides. Ognev, 1922

La musaranya aquàtica mediterrània (Neomys anomalus) és una espècie present a Europa i Turquia.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

S'assembla molt a la musaranya aquàtica pirinenca, però és de mida una mica més petita i té les extremitats posteriors i la cua relativament més curtes. També té una quilla de pèls sota la cua, que no la ressegueix de dalt a baix, sinó solament la punta, i una altra al marge extern dels peus, però poc patent. La seua saliva és neurotòxica pels petits vertebrats.

La coloració és grisa fosca o negra pel dors i blanca tenyida de gris per la part ventral, amb una línia de demarcació molt nítida entre totes dues.

Dimensions corporals: cap + cos (7 - 8,8 cm) i cua (4,7 - 6,4 cm).

Pes: 8,7 - 16 g.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Vores de rius i rierols. Pot freqüentar indrets més allunyats de l'aigua que la musaranya aquàtica pirinenca, com, per exemple, els boscos mixtos.

Costums[modifica | modifica el codi]

De costums semiaquàtics, però menys dependent de l'aigua que la seva congènere, com aquesta s'unta el pèl amb greix per impermeabilitzar-lo.

És una espècie nocturna que presenta dos màxims d'activitat, un al vespre i l'altre a l'alba.

Espècies semblants[modifica | modifica el codi]

En la musaranya aquàtica pirinenca, la quilla de pèls de sota la cua la ressegueix de dalt a baix i la del marge extern dels peus és més patent.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]