Musaranya aquàtica pirinenca

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Musaranya aquàtica pirinenca
Wasserspitzmaus-drawing.jpg

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Soricomorpha
Família: Soricidae
Gènere: Neomys
Espècie: N. fodiens
Nom binomial
Neomys fodiens
(Pennant, 1771)
Mapa Neomys fodiens.png

La musaranya aquàtica pirinenca (Neomys fodiens) és la musaranya de mida més gran dels Països Catalans.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

La característica que la distingeix de la resta de musaranyes és la cua: de secció cilíndrica, prima i tan llarga com el cos, és resseguida per la part inferior, des de la base fins a la punta, per una filera de pèls rígids que formen una quilla. Uns pèls semblants ressegueixen la vora externa de les potes. Les orelles queden amagades entre el pelatge del cap, no té pèls llargs sobresortints entre els ordinaris i les dents tenen les puntes d'un color vermell intens, que en els individus vells es pot haver descolorit més o menys.

A la boca hi té unes glàndules que secreten una saliva d'acció neurotòxica pels petits vertebrats -com, per exemple, granotes- que formen part de la seva alimentació. Tanmateix, les seves dents no són capaces de perforar la pell de grans mamífers, com ara els humans.

La coloració dorsal és grisa pissarra molt fosca, gairebé negra, i el ventre exhibeix tons des de blancs o groguencs fins a marrons clars. La línia que separa les dues coloracions queda ben marcada. Sovint presenta una taca blanca a la part interna de l'orella i una altra darrere l'ull. La cua és unicolor: bruna fosca amb la quilla platejada. El pelatge és més fosc a l'hivern que a l'estiu.

Dimensions corporals: cap + cos (6,2 - 9,5 cm) i cua (4,6 + 6,8 cm).

Pes: 10 - 22 g.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Vores de torrents i rius de muntanya no gaire cabalosos i d'aigües fresques i oxigenades, si bé pot construir el niu a una certa distància. Se la pot trobar força allunyada de l'aigua, però sempre en indrets molt humits.

Costums[modifica | modifica el codi]

De costums semiaquàtics, neda per la superfície amb moviments ràpids i també es pot capbussar, gràcies al fet que s'unta el pèl amb greix per impermeabilitzar-lo.

Activa tant de dia com de nit, el màxim d'activitat, però, el presenta en eixir el sol.

Sinònims[modifica | modifica el codi]

  • albiventris, de Sélys Longchamps, 1839.
  • albus, Bechstein, 1800.
  • alpestris, Burg, 1924.
  • aquaticus, Müller, 1776.
  • argenteus, Ognev, 1922.
  • bicolor, Shaw, 1791.
  • brachyotus, Ognev, 1800.
  • canicularius, Bechstein, 1800.
  • carinatus, Hermann, 1780.
  • ciliatus, Sowerby, 1805.
  • collaris, Desmarest, 1818.
  • dagestanicus, Heptner y Formozov, 1928.
  • daubentonii, Erxleben, 1777.
  • eremita, Meyer, 1793.
  • fimbriatus, Fitzinger, 1868.
  • fluviatilis, Bechstein, 1793.
  • griseogularis, Fitzinger, 1868.
  • hermanni, Duvernoy, 1835.
  • hidrophilus, Pallas, 1811.
  • ignotus, Fatio, 1905.
  • intermedius, Cornalia, 1870.
  • intermedius, Brunner, 1952.
  • leucotis, de Sélys Longchamps, 1839.
  • limchunhunii, Won, 1954.
  • lineatus, E. Geoffroy, 1811.
  • linneana, Gray, 1838.
  • liricaudatus, Kerr, 1792.
  • longobarda, Sordelli, 1899.
  • macrourus, Lehmann, 1822.
  • minor, Miller, 1901.
  • musculus, Wagler, 1832.
  • naias, Barrett-Hamilton, 1905.
  • nanus, Lydekker, 1906.
  • natans, Brehm, 1826.
  • niethammeri, Bühler, 1963.
  • nigricans, Nilsson, 1845.
  • nigripes, Melchior, 1834.
  • orientalis, Hinton, 1915.
  • orientis, Thomas, 1914.
  • pennantii, Gray, 1838.
  • psilurus, Wagler, 1832.
  • remifer, E. Geoffroy, 1811.
  • rivalis, Brehm, 1830.
  • sowerbyi, Bonaparte, 1840.
  • stagnatilis, Brehm, 1826.
  • stresemanni, Stein, 1931.
  • watasei, Kishida, 1930.
  • watasei, Kuroda, 1941.

Espècies semblants[modifica | modifica el codi]

La musaranya aquàtica mediterrània també té una quilla de pèls sota la cua, però no la ressegueix de dalt a baix, sinó solament la punta.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Insectivore Specialist Group (1996). Neomys fodiens. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 5-05-2006 (anglès).

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Musaranya aquàtica pirinenca
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.