Musaranya comuna

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Musaranya comuna
Brehms - Crocidura russulus.jpg
Huisspitsmuis (Crocidura russula).jpg

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Soricomorpha
Família: Soricidae
Gènere: Crocidura
Espècie: C. russula
Nom binomial
Crocidura russula
(Hermann, 1780)
Distribució geogràfica: autòctona (en vermell) i introduïda (en rosa).
Distribució geogràfica: autòctona (en vermell) i introduïda (en rosa).
Musaranya comuna
Exemplars de musaranya, amb referència de la seva mida
Parella de musaranyes

La musaranya comuna (Crocidura russula) és una espècie de mamífer de la família de les musaranyes que es troba a Europa (és autòctona d'Àustria, Bèlgica, l'Estat francès, Alemanya, Liechtenstein, Luxemburg, els Països Baixos i la península Ibèrica, i ha sigut introduïda a Irlanda[2]) i a l'Àfrica del nord (Algèria, el Marroc i les Illes Canàries).[3]

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Dimensions corporals: cap + cos (6,3 - 8,5 cm) i cua (3 - 4 cm).
  • Pes: 7 - 13 g.
  • Els pèls que recobreixen el seu cos són de dues menes: uns de curts i atapeïts i uns altres de llargs que neixen escampats entre els primers i són visibles, sobretot, a la cua.
  • Les orelles, grans, sobresurten entre el pelatge.
  • Les dents són totalment blanques.
  • La coloració és molt variable: els exemplars joves són totalment grisos, mentre que els adults exhibeixen unes tonalitats diferents al ventre i a l'esquena, tonalitats que varien segons l'estació de l'any. A l'estiu mostren colors marronosos pel dors i els flancs, i grisosos o gris marronosos pel ventre. Quan arriba l'hivern, la coloració dorsal s'ha fet totalment grisa amb alguns reflexos argentats. A mesura que l'estació avança, el pelatge dorsal va adquirint progressivament tons vermellosos, mentre que el ventre es va fent marronós.

Subespècies[modifica | modifica el codi]

Etologia[modifica | modifica el codi]

És agressiva, molt voraç i mostra activitat diürna i nocturna durant tot l'any. Les femelles que estan criant surten a passeig quan els seus petits són capaços de caminar. Normalment la mare va al davant, la primera cria se li enganxa a la base de la cua, la segona s'agafa a la cua del seu germà avançant en fila índia.

Depredadors[modifica | modifica el codi]

Els seus principals depredadors són els mussols, les serps i els petits mamífers carnívors (com ara, les mosteles).[12]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Alzinars, suredes, màquies i vores de camps i camins, on s'amaga entre les pedres i les herbes. També se la pot trobar als jardins de les cases i en estables.

Longevitat[modifica | modifica el codi]

La seva esperança de vida a la natura és de 18 mesos, mentre que en captivitat pot augmentar-ne a 30.[13]

Espècies semblants[modifica | modifica el codi]

La musaranya de jardí és una mica més petita (els adults no superen els 4 g de pes) i té la cua relativament més llarga.

La musaranya etrusca és de mida més petita, té el cap més gran comparat amb el cos i la cua relativament més llarga. A més, no té la coloració ventral tan clarament diferenciada de la dorsal.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Hutterer, R. (2004). Crocidura russula. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 2006-05-05 (anglès). Database entry includes a brief justification of why this species is of least concern
  2. Tosh, D. G., Lusby, J., Montgomery, W. I. i O'Halloran, J., 2008. First record of greater white-toothed shrew Crocidura russula in Ireland. Mammal Review 10.1111/j.1365: 2907.2008.00130.x.
  3. UICN (anglès)
  4. Mammal Species of the World (anglès)
  5. 5,0 5,1 www.mma.es (castellà)
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 www.archive.org (anglès)
  7. Mammal Species of the World (anglès)
  8. Mammal Species of the World (anglès)
  9. Mammal Species of the World (anglès)
  10. Mammal Species of the World (anglès)
  11. «Crocidura russula». Catalogue of Life. (anglès)
  12. Animal Diversity Web (anglès)
  13. Magnanou, E., J. Attia, R. Fons, G. Boeuf, J. Falcon. 2009. The timing of the shrew: Continuous melatonin treatment maintains youthful rhythmic activity in aging Crocidura russula. PLoS ONE, 4(6): e5904. «Enllaç». (anglès)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Balloux, F., J. Goudet, N. Perrin. 1998. Breeding system and genetic variance in the monogamous, semi-social shrew, Crocidura russula. Evolution, 52(4): 1230-1235.
  • Bouteiller-Reuter, C., N. Perrin. 2005. Sex-specific selective pressures on body mass in the greater white-toothed shrew, Crocidura russula. Journal of Evolutionary Biology, 18(2): 290-300.
  • Duarte, L., C. Bouteiller, P. Fontanillas, E. Petit, N. Perrin. 2003. Inbreeding in the greater white-toothed shrew, Crocidura russula. Evolution, 57(3): 638-645.
  • Hutterer, R., Maddalena, T. i Molina, O. M., 1992. Origin and evolution of the endemic Canary Island shrews (Mammalia: Soricidae). Biological Journal of the Linnean Society 46: 49-58.
  • Kraft, R., 2000. Ehemalige und aktuelle Verbreitung von Hausspitzmaus, Crocidura russula (Hermann, 1780), und Gartenspitzmaus, Crocidura suaveolens (Pallas, 1811), in Bayern. Bonner Zoologische Beiträge 49: 115-129.
  • Palomo, L. J. i Gisbert, J., 2002. Atlas de los mamíferos terrestres de España. Dirección General de Conservación de la Naturaleza. SECEM-SECEMU, Madrid, l'Estat espanyol.
  • Ramalhinho, M. G., Libois, R. i Fons, R., 1999. Crocidura russula. A: A. J. Mitchell-Jones, G. Amori, W. Bogdanowicz, B. Kryštufek, P. J. H. Reijnders, F. Spitzenberger, M. Stubbe, J. B. M. Thissen, V. Vohralík i J. Zima (editors), The Atlas of European Mammals, Academic Press, Londres, la Gran Bretanya.
  • Spitzenberger, F., 2005. Rote Liste der Säugetiere Österreichs. A: K. P. Zulka (ed.), Rote Listen gefährdeter Tiere Österreichs, Böhlau, Wien, Köln, Weimar.
  • Vigo, Marta: Guia dels mamífers terrestres de Catalunya. Enciclopèdia Catalana, col·lecció Pòrtic Natura, núm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 36-37.
  • Vogel, P., Cosson, J. F. i López Jurado L. F., 2003. Taxonomic status and origin of the shrews (Soricidae) from the Canary islands inferred from a mtDNA comparison with the European Crocidura species. Molecular Phylogenetics and Evolution 27(2): 271-82.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]