Musaranya de jardí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Musaranya de jardí
Gartenspitzmaus.jpg
Il·lustració del 1876
Il·lustració del 1876

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Soricomorpha
Família: Soricidae
Gènere: Crocidura
Espècie: C. suaveolens
Nom binomial
Crocidura suaveolens
(Pallas, 1811)
Distribució geogràfica (en vermell)
Distribució geogràfica (en vermell)
Sinònims

La musaranya de jardí (Crocidura suaveolens) és una espècie animal que es troba a Albània, Algèria, Armènia, Àustria, l'Azerbaidjan, Bielorússia, Bòsnia i Herzegovina, Bulgària, la Xina, Croàcia, Xipre, Txèquia, l'Estat francès, Geòrgia, Alemanya, Grècia, Hongria, l'Iran, l'Irak, Israel, Itàlia, Jordània, el Kazakhstan, el Líban, Liechtenstein, Macedònia, Moldàvia, Montenegro, el Marroc, Polònia, Romania, Rússia, l'Aràbia Saudita, Sèrbia, Eslovàquia, Eslovènia, la Península Ibèrica, Suïssa, Síria, Turquia, Ucraïna i la Gran Bretanya.[3]

Catalunya, ha estat citada al Massís de l'Albera, al terme municipal d'Espolla.[4]


Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Pràcticament idèntica a la musaranya comuna, com la seva congènere presenta pèls llargs esparsos entre els ordinaris, sobretot a la cua. Les orelles sobresurten entre els pèls del cap i les dents són blanques.
  • El pelatge del dors és marró vermellós, més o menys fosc, mentre que el ventral és gris amb tons una mica groguencs. Es diferencien bé l'un de l'altre, però no hi ha una línia de separació definida entre tots dos.
  • Dimensions corporals: cap + cos (5 - 6,6 cm) i cua (2,8 - 4,2 cm).
  • Pes: 3 - 4 g.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Terres conreades, jardins, boscos clars, dunes litorals i màquies.

Costums[modifica | modifica el codi]

Activa tant de dia com de nit. La mare i les seves cries surten a passejar en fila índia com fa la musaranya comuna.

Espècies semblants[modifica | modifica el codi]

  • La musaranya comuna és de mida una mica més gran (els adults pesen entre 7 i 13 g) i té la cua relativament més curta.
  • La musaranya etrusca és de mida més petita i té la coloració ventral poc diferenciada respecte a la dorsal.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Insectivore Specialist Group (1996). Crocidura suaveolens. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 14 març 2010 (anglès).
  2. Catalogue of Life (anglès)
  3. UICN (anglès)
  4. Paratge Natural de l'Albera.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Angelici F.M. & Luiselli L.: Patterns of mammal-eating by snakes in the Italian Alps and in peninsular Italy: a review. Ecologia mediterranea, 1998; 24(1): 1-13.
  • Bates, P. J. i Harrison, J., 1989. New records of small mammals from Jordan. Bonner Zoologische Beitrage 40: 223-226.
  • Burton, J. A., (1991): Field guide to the mammals of Britain and Europe. Kingfisher Books, Londres.
  • Canova L. i Fasola M.: Food habits and trophic relathionship of small mammals in six habitats of the northern Po plain (Italy) . Mammalia, 1993; 47(2): 189-199.
  • Churchfield, S., (1988): Shrews of the British Isles. Shire Natural History, Shire Publications, Aylesbury.
  • Corbet, G. B., 1978. The Mammals of the Palaearctic Region: a Taxonomic Review. British Museum (Natural History) and Cornell University Press, Londres, Gran Bretanya i Ithaca, Nova York, els Estats Units.
  • Dubey, S., Cosson, J.-F., Magnanou, E., Vohralik, P., Benda, P., Frynta, D., Hutterer, R., Vogel, V. i Vogel, P., 2007. Mediterranean populations of the lesser white-toothed shrew (Crocidura suavolens group): an unexpected puzzle of Pleistocene survivors and prehistoric introductions. Molecular Ecology 16: 3438-3452.
  • Harrison, D. L. i Bates, P. J. J., 1991. The Mammals of Arabia. Harrison Zoological Museum, Sevenoaks, Gran Bretanya.
  • Libois, R., Ramalhinho, M. G. i Fons, R., 1999. Crocidura suaveolens. A: A. J. Mitchell-Jones, G. Amori, W. Bogdanowicz, B. Kryštufek, P. J. H. Reijnders, F. Spitzenberger, M. Stubbe, J. B. M. Thissen, V. Vohralík i J. Zima (editors), The Atlas of European Mammals, pàg. 1-484. Academic Press, Londres (Regne Unit).
  • Macdonald, D. W. & Tattersall, F. T., (2001): Britain's mammals- the challenge for conservation. The Wildlife Conservation research Unit, Oxford University.
  • Mitchell-Jones, A. J., G. Amori, W. Bogdanowicz, B. Krystufek, P. J. H. Reijnders, F. Spitzenberger, M. Stubbe, J. B. M. Thissen, V. Vohralik, J. Zima: The Atlas of European Mammals. Poyser, Londres, 1999. ISBN 0-85661-130-1: S. 72-73.
  • Morris, P., (1993): A red data book for British mammals. Mammal Society, Bristol.
  • Murray Wrobel, 2007. Elsevier's dictionary of mammals: in Latin, English, German, French and Italian. Elsevier, 2007. ISBN 0-444-51877-0, 9780444518774.
  • Nowak, R. M., 1999. Walker's Mammals of the World. The Johns Hopkins University Press, Baltimore, els Estats Units i Londres (Regne Unit).
  • Pieper, H., 1990. Crocidura zimmermanni (Wettstein, 1953) - Kretaspitzmaus. A: J. Niethammer i F. Krapp (editors), Handbuch der Säugetiere Europas. Band 3/I, Insectivora, Primates., Aula Verlag, Wiesbaden.
  • Qumsiyeh, M. B., 1996. Mammals of the Holy Land. Texas Tech University Press, Lubbock.
  • Sarà M., Crocidura suaveolens (Pallas, 1811). A: Amori G., Contoli L., Nappi A. (editors). Mammalia II. Erinaceomorpha, Soricomorpha, Lagomorpha, Rodentia. Fauna d'Italia, vol. XLIV., Bolonya, Edizioni Calderini de Il Sole 24 ORE Edagricole, 2008.
  • Schmidt, A.: Zur Verbreitungsgeschichte der Gartenspitzmaus Crocidura suaveolens in Ostdeutschland. Naturschutz und Landschaftspflege in Brandenburg 1, 1998: S. 49-52.
  • Stresemann, E., K. Senglaub (Hrsg.): Exkursionsfauna von Deutschland. Band 3, Wirbeltiere. 12. Auflage, 1995. ISBN 3-334-60951-0.
  • Tez, C., 2000. Taxonomy and Distribution of the White-Toothed Shrews (Crocidura).
  • Vigo, Marta: Guia dels mamífers terrestres de Catalunya. Enciclopèdia Catalana, col·lecció Pòrtic Natura, núm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 38-39.
  • Vlasák, P. i Niethammer, P., 1990. Crocidura suaveolens (Pallas, 1811) - Gartenspitzmaus. A: J. Niethammer i F. Krapp (editors), Handbuch der Säugetiere Europas. Band 3/I, Insectivora, Primates, Aula Verlag, Wiesbaden.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Musaranya de jardí
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.