Musaranya nana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Musaranya nana
Sorex minutus.jpg

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Soricomorpha
Família: Soricidae
Gènere: Sorex
Espècie: S. minutus
Nom binomial
Sorex minutus
Linnaeus, 1766
Mapa Sorex minutus.png

La musaranya nana (Sorex minutus) és una de les musaranyes més petites de la seva família, d'aspecte molt semblant als exemplars joves de la musaranya cuaquadrada. És l'única musaranya autòctona d'Irlanda.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Té les orelles amagades entre el pelatge tot i que se'n poden apreciat les seves puntes, el musell llarg, molt mòbil i proveït d'uns pèls tàctils, un sol tipus de pèls al cos i dents amb les puntes de color vermell viu. La cua equival a 3/4 parts de la longitud del cap més el cos i té la base de secció circular.

La coloració general és marró, més fosca per les parts dorsals que per les ventrals. Els flancs són del mateix color que el dors i el ventre d'un blanc grisós, de manera que l'animal té un aspecte bicolor, mai tricolor. Els peus són de color blanquinós. La cua és de color marró per sobre i clara per sota i a partir del segon any de vida es queda gairebé sense pèl. Durant l'hivern la seva coloració es torna més grisosa.

Dimensions corporals: cap + cos (4,1 - 7,1 cm). La cua fa entre 3,1 i 4,7 cm cosa que ve a representar les 3/4 parts del cap i el cos junts.

Pes: 2,7 - 6,5 g.

Dentició: Té 32 peces dentals amb la punta vermella. A la mandíbula superior, 6 incisius, 2 ullal, 6 premolars i 6 queixals mentre que a la inferior hi té 2 incisius, 2 ullals, 2 premolars i 6 queixals.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Boscos caducifolis i prats, on tria, preferentment, llocs humits i obacs, però també es pot veure en marges de pedra assolellats.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Normalment té tres culivades cada any.

El període d'activitat sexual comença entre el març i l'abril i s'allarga fins al mes d'octubre o novembre.

La gestació es calcula que dura uns 22 dies durant els quals la femella construeix un niu o cau de forma esfèrica en alguna cavitat natural, entre roques, arbres caiguts, sota alguna arrel, etc.

Cada culivada sol estar integrada per entre 2 i 8 cries però el nombre més freqüent és de 6.

Aquestes cries neixen amb els ulls tancats i pesen uns 0,25 grams que al cap de 15 dies hauran augmentat fins als 2,5 grams. Mamen durant uns 22 dies dels tres parells de mamelles que té la femella i assoliran la seva maduresa sexual al cap d'un any.

Les cries segueixen a la mare agafant-se a la cua de l'exemplar del davant formant una mena de tren.

La seva esperança de vida és de poc més d'un any.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Captura insectes, crustacis, miriàpodes i en ocasions altres micromamífers, incloent-t'hi els seus congèneres, i fins i tot alguns animals més grans que ella. També es menja cadàvers d'altres animals i matèria vegetal.

Costums[modifica | modifica el codi]

És de costums diürnes i crepusculars, totnant-se més diürna amb l'arribada de l'època reproductiva. Són actius durant tot l'any, ja que no estan subjectes a períodes d'hivernació

Rastres[modifica | modifica el codi]

Les seves empremtes són molt difícils de trobar a causa del seu poc pes. Presenten les marques dels 5 dits molt oberts, tant en les potes del davant com en les del darrere i la cua pot deixar un rastre sunuós. Fan entre 0,5 i 1 cm.

Els seus excrements són molt foscos o negres. Solen tenir forma allargada, amb els extrems afilats i poden mesurar entre 3 i 4 mm. de longitud i 1 o 2 mm. de diàmetre. En ells s'hi pot veure restes de quitina dels insectes que s'ha menjat.

Espècies semblants[modifica | modifica el codi]

La musaranya cuaquadrada i la musaranya de Millet són de mida més gran i tenen la cua relativament més curta (equival a 2/3 parts de la longitud del cap més el cos) i de secció quadrangular a la base.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Insectivore Specialist Group (1996). Sorex minutus. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 12-05-2006 (en anglès). Database entry includes a brief justification of why this species is of least concern

Bibliografia[modifica | modifica el codi]