Musclera (indumentària)
Una musclera és una peça de roba, d'origen militar, que es duu col·locada longitudinalment sobre l'espatlla o muscle d'una camisa, guerrera, capot o altra peça superior de vestir. Pot ser separable, però modernament acostuma d'estar cosida per la base (banda exterior, vora la màniga), i solta per l'extrem (banda interior, vora el coll), on es pot fixar tot passant l'ullet per un botó cosit en aquell punt de la peça superior. La tira (cos) de la musclera pot tenir tres formes alternatives: pot ser recta (musclera recta), és a dir, de la mateixa amplada de la base a l'extrem; inclinada (musclera inclinada), és a dir, ampla a la base i estretint-se cap a l'extrem; o, finalment, angular (musclera angular), o sigui, ampla a la base i a l'extrem, i estreta a la part central. Quant a l'extrem, pot ser apuntat (el més habitual), arrodonit o recte.
El terme català musclera equival a l'espanyol hombrera; al francès patte d'épaule; a l'italià controspallina; al portuguès platina; al romanès epolet (o, tradicionalment, contraepolet); a l'anglès shoulder strap;[1] a l'alemany Schulterklappe (a Àustria Achselspange); etc., etc.
Normalment es duen dues muscleres, una sobre cada muscle.
En principi, la musclera té una funció pràctica: passar-hi una corretja, o objecte similar, per tal que es mantingui en un punt fix i no rellisqui muscle avall. En efecte, l'aparició de la musclera, en el segle XVII, com a element de la indumentària militar, fou suscitada per la mateixa necessitat que conserva avui: sosternir les cingles d'on pengen les cartutxeres. De llavors ençà les muscleres han tingut una presència més o menys constant en l'uniforme militar, per bé que durant el segle XVIII i bona part del XIX les muscleres pròpiament dites tendiren a ésser arraconades per les xarreteres, fins a cert punt. Amb les xarreteres rellegades a gran gala, des d'inicis del segle XX les muscleres són un element imprescindible de l'uniforme militar en la majoria d'exèrcits (altres exèrcits, però, i sobretot les armades, usen pales).
També existeixen muscleres fetes de cordó trenat, generalment separables i de color daurat o argentat; típiques de l'oficialitat de determinats exèrcits, com l'alemany, avui tendeixen a reservar-se per als uniformes de passeig i gala. Malgrat llur aspecte prou ornamentat, no s'han de confondre amb les xarreteres ni amb les pales.
Alhora, les muscleres militars han estat i són un dels punts bàsics on es col·loquen les divises, bé que en les darreres dècades hi ha una tendència creixent a col·locar-les, no ja directament a la musclera, sinó en una funda de roba (funda de musclera o manegot) que es passa per la musclera i hi queda fixa en cordar aquesta; aquest ús té precedents en la Segona Guerra Mundial.
L'ús de muscleres s'ha estès a altres uniformes més o menys inspirats en els militars, com els de policia i d'escolta. Des dels anys vint són presents en peces de roba civils d'origen militar, com les trinxeres i les saharianes; i, almenys des dels anys seixanta, també en peces superiors de roba civil de tota mena (camises, bruses, caçadores...), però ja com a element optatiu i lligat amb la moda de la temporada.
Referències [modifica]
Bibliografia [modifica]
- Mollo, John. Military fashion: a comparative history of the uniforms of the great armies from the 17th century to the First World War. London: Barrie & Jenkens, 1972. ISBN 0-214-65349-8
