Museu Diocesà de Mallorca
El Museu diocesà de Mallorca es un equipament museístic situat a l’oratori de sant Pau i en una ala del Palau del Bisbe de Mallorca a Palma, d’estil gòtic català i barroc. El seu origen es troba en la col·lecció formada, a partir de 1878, pel bisbe Mateu Jaume i Garau que agrupà materials d’interés artistic procedents de diverses esglèsies i monestirs illencs, finalment el bisbe Pere Joan Campins i Barceló n'impulsà la seva estructuració com a museu i el 1916 s’obrí al públic.
El seu fons està format per peces que conjuguen l’interès històric, artístic i religiós oferint un recorregut per la història del cristianisme a l’illa. Està dividit en seccions temàtiques com arqueologia, ceràmica moderna, escultura religiosa, el llegat Séguier, art religiós, numismàtica i rareses bibliogràfiques. Les peces més conegudes de la seva col·lecció són el Retaule de Sant Jordi de Pere Niçard i algunes obres del pintor renaixentista valencià Joan de Joanes, així com el Drac de na Coca, cocodril embalsamat del s. XVII que donà lloc a una popular llegenda local.
