Museu Molí Paperer de Capellades

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióMuseu Molí Paperer de Capellades
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusmuseu paperer Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1958
Activitat
Superfícieexposició: 2.200 m² Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Gerent/directorVictòria Rabal Merola
ConservadorTon Lloret Ortínez
Part deSistema de Territorial del mNACTEC i Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona
Altres
Transport públicEstació de Capellades
(R6 de FGC)

Lloc webmmp-capellades.net Modifica el valor a Wikidata
Seu social
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Molí Paperer de Capellades
Imatge
Dades
TipusEdifici Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura popular Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
LocalitzacióPg. Immaculada Concepció, 21 i Pau Casals Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 31′ 43″ N, 1° 41′ 03″ E / 41.5286°N,1.6842°E / 41.5286; 1.6842
Bé cultural d'interès nacional
Id. IPAC4408 Modifica el valor a Wikidata

El Museu Molí Paperer de Capellades està situat a l'antic molí paperer de Capellades, anomenat «Molí de la Vila», que conserva l'estructura pròpia dels molins del segle xviii. Es tracta d'un dels museus del paper més importants a escala internacional, on s'uneixen i es complementen la difusió del patrimoni històric i industrial paperer, gràcies a la continuïtat de la pràctica de l'activitat artesanal del paper fet a mà. Aquesta dualitat li dona el seu caràcter únic. Conserva un important fons, format principalment per eines, maquinària per a la realització del paper de manera tradicional, caràtules, tampons de fusta, papers i documents des del segle xii fins a l'actualitat. Actualment, és una secció del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.[1]

Edifici[modifica]

Context històric[modifica]

A la península Ibèrica la fabricació del paper fou introduïda pels àrabs al segle x. El paper que es fabricava s'anomenava hispano-àrab. A finals del segle xiii, a Fabriano (Itàlia) es desenvolupa un nou sistema de fabricació que s'exportarà per tot Europa, és el sistema que es pot veure al soterrani del Museu Molí Paperer on la pasta es fa triturant draps de cotó, lli o cànem i amb la cola feta de carnassa animal. Alguns indicis apunten a l'existència d'un molí paperer a la zona de l'Anoia al segle xiii, però no hi ha constància certa d'aquesta fabricació a Catalunya fins al segle xv. Els primers molins paperers eren a Sant Martí de Provençals i a la Catalunya Nord.[cal citació]

Durant el segle xvii es crearen nous molins paperers, vinculats a molins fariners i batans de drap formant petits nuclis de producció a l'entorn de l'aigua. El 1632, hi havia el Molí del Turó a la Pobla de Claramunt considerat el primer molí paperer del riu Anoia. El 1788, l'atorgament del monopoli del mercat americà als paperers catalans impulsà el creixement d'aquest sector, consolidant-se així les zones papereres de l'Anoia, la Riba, d'Olot i Banyoles. En aquest moment, el nucli de l'Anoia passa a ser el més important de tot l'Estat.[cal citació]

Capellades i el paper[modifica]

Els molins que formaven el nucli de Capellades eren: Molí de la Vila, Molí d'en Fages, Molí d'en Fructuós, Molí de Cal Tillo, Molí Cal Castells, Molí Cal Mata, Cal Sapara, Ca l'Anton, Molí Xic, Molí Cal Gats, Molí d'en Farreres, Molí d'en Pau Vidal, Molí d'en Pere-Joan, Molí Cal Almirall, Molí d'en Tortet, Molí la Molina. Aquests són anomenats els Molins de la Costa. Tots ells rebien l'energia hidràulica necessària per funcionar gràcies al Rec del Corronaire, que sortia de la Bassa i travessava diversos salts per tota la població, aprofitant el desnivell del terreny fins al riu Anoia.[2] Capellades s'havia especialitzat en la fabricació de paper de fumar i paper de barba. Una gran part de la producció es dedicava a l'exportació internacional.[cal citació]

Assecar el paper

El Molí de la Vila fabricava paper de barba, paper fet a mà amb fibres de lli o cotó elaborat amb la forma on les barbes són la part de pasta que queda pel perímetre d'aquesta.[3]

Els molins paperers varen tenir molta importància econòmica durant el segle xviii a Catalunya. Amb l'aparició de noves tecnologies, els molins que aprofitaven aigua del riu com a font d'energia varen anar tancant progressivament. Els últims molins van tancar entre 1908 i 1910, a principis del segle xx.[cal citació]

A principis de segle, el molí encara quedava fora de la vila i va albergar dues escoles públiques i part de la col·lecció de l'Abric Romaní.[4] El 1941, Antoni Romaní i Caballé i Llorenç Miquel Serra van començar a establir contactes amb antics industrials del paper amb l'objectiu de crear un museu sobre el tema. Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Capellades i el gremi de fabricants de paper de Catalunya es va fundar el museu el 1958, tot i que es va inaugurar el 1961.[5] A partir de 1982, s'integrà a la Xarxa de Museus Comarcals i es vinculà al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya impulsat per la Generalitat de Catalunya.[6]

Descripció[modifica]

Vista nocturna de la bassa i el museu

El Molí Paperer de Capellades està catalogat com a bé cultural d'interès nacional.[7] Té l'estructura típica dels edificis coneguts com a molí paperer: base rectangular i plantes altes calades de finestretes que deixaven pas a l'aire que eixugava l'estesa del paper mullat, eixit de la tina i escorregut a la premsa.[6]

Al costat es troba la Bassa, llac alimentat per una font d'aigua que subministra 540.000 l/hora.[8][9] L'aigua prové de l'aqüífer Carme-Capellades i surt per tres brolladors.[10]

L'exposició principal explica la història del paper des del sistema més tradicional a les tecnologies emprades al segle xxi. Al soterrani, on encara es continua fabricant paper a mà, es pot observar tota la maquinària original utilitzada per al procés artesanal de realització del paper. A la planta del Mirador és on s'organitzen exposicions d'obres d'artistes contemporanis que treballen amb el paper.[cal citació]

Referències[modifica]

  1. Museu Molí Paperer de Capellades. Capellades: el Museu, [s.a.]. 
  2. Cardús, Josep Esteve Farriol, Martí Ribas. Els molins paperers a Catalunya : els casals del segle XVIII. 1a ed.. Barcelona: Rafael Dalmau, 2008. ISBN 978-84-232-0716-9. 
  3. Valls i Subirà, Oriol. Vocabulari paperer. Barcelona: Mateu; CEPDI-Centre d'Estudis i Difusió del Patrimoni Industrial, 1999. ISBN 8488158181. 
  4. Marimon, Sílvia «La història del paper». Sàpiens [Barcelona], núm. 75, gener 2009, p. 57. ISSN: 1695-2014.
  5. Museus Singulars de Catalunya. Editorial Diàfora. 1979 ISBN 84-85205-33-2
  6. 6,0 6,1 «Molí Paperer de Capellades». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  7. Acord GOV/96/2023, de 25 d'abril, pel qual es declara Bé Cultural d'Interès Nacional, en la categoria de Monument Històric, el Museu Molí Paperer, a Capellades (Anoia), i se'n delimita l'entorn de protecció (DOGC, núm. 8.904, de 27/04/2023).
  8. «El museu de Capellades». El Punt, 12-03-2011.
  9. «PERQUÈ UNA BASSA NATURAL, I NO ARTIFICIAL?». Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 20 agost 2014].
  10. Lloret, Ton. El Museu Molí Paperer de Capellades. Capellades: Museu Molí Paperer de Capellades, Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, D2007. ISBN 9788439375623. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Museu Molí Paperer de Capellades