Museu Tèxtil i d'Indumentària

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Museu Tèxtil i d'Indumentària
Disseny Hub Barcelona
Palau Reial Pedralbes.jpg
Façana principal del Palau Reial de Pedralbes
Fundat 1961
Dissolt 2012
Localització Palau Reial de Pedralbes
Àmbit Arts Decoratives
Xarxa Disseny Hub Barcelona
Transport públic L3 -Estació de Palau Reial
Lloc web Web Oficial del museu

El Museu Tèxtil i d'Indumentària fou un museu que formava part del Disseny Hub Barcelona (DHUB), un centre de l'Institut de Cultura de Barcelona dedicat a promoure el coneixement, la comprensió i el bon ús del món del disseny.[1][2]

El fons patrimonial del Museu es compon d'objectes relacionats amb l'ornamentació del cos humà: vestits, joies, complements i accessoris, i també d'una rica col·lecció tèxtil, des dels teixits coptes fins als tèxtils industrials. Destaquen les col·leccions de puntes, brodats, indumentària litúrgica i tapissos. La seva col·lecció actualment està sent integrada al futur Museu del disseny de Barcelona.

Edifici[modifica | modifica el codi]

Article principal: Palau de Pedralbes

Al Palau de Pedralbes (Diagonal, 686) es trobaven els DHUB Museus, formats pel Museu Tèxtil i d'Indumentària i pel Museu de les Arts Decoratives,[3] que s'ubiquen en aquest edifici mentre s'acaba de construir la nova seu a la plaça de les Glòries. El Palau té el seu origen a l'antiga masia de Can Feliu, del segle XVII. La finca fou adquirida el 1862 pel comte Eusebi Güell, juntament amb la veïna Can Cuiàs de la Riera. Unides formaren la Finca Güell, de gran extensió (30.000 m²). La reforma de la torre Can Feliu s'encarregà a l'arquitecte Joan Martorell i Montells, que construí un palauet d'aire caribeny, acompanyat d'una capella neogòtica i rodejat de jardins magnífics. Més tard, s'encarregà a Antoni Gaudí la reforma de la casa i la construcció d'un mur de tanca i els pavellons de porteria.

Història[modifica | modifica el codi]

Els antecedents del Museu Tèxtil i d'Indumentària es remunten a l'any 1883, quan l'Ajuntament de Barcelona va adquirir els primers fons tèxtils amb l'objectiu de formar un museu monogràfic. Durant bona part del segle XX, les col·leccions de teixits, d'indumentària i de puntes es van trobar separades en museus diferents.

No seria fins a l'any 1961 quan es va inaugurar el Museu Tèxtil a l'Antic Hospital de la Santa Creu. El 1968 obria les portes el Museu de les Puntes al Palau de la Virreina i el 1969 naixia el Museu d'Indumentària-Col·lecció Rocamora al Palau del Marquès de Lió, gràcies a la donació de Manuel Rocamora.[4]

Fusions[modifica | modifica el codi]

Més endavant, el 1982, els tres Museus referenciats es van unificar en un de sol: el Museu Tèxtil i d'Indumentària. L'any 1993, el Museu Tèxtil i d'Indumentària va inaugurar una nova exposició permanent de la col·lecció històrica de teixits i d'indumentària, i des de l'any 2003 les exposicions que s'hi realitzen estan dedicades a propostes relacionades amb la cultura de la moda.

Tancament[modifica | modifica el codi]

El 2008 el Museu traslladà les seves col·leccions al Palau de Pedralbes i on s'aprofità per fer una nova presentació de la col·lecció permanent amb la mostra El Cos Vestit[5] al Palau Reial de Pedralbes, des del 4 de desembre de 2008, que explica com el vestit modifica el cos al llarg de cinc segles des del segle XVI al segle XX. És una relectura de la col·lecció del Museu, amb 100 vestits originals. Va compartir espai amb el Museu d'Arts Decoratives fins que va tancar les seves portes a finals del 2012

Es preveu que el museu es traslladi durant el 2013 a la nova seu del Museu del disseny de Barcelona, a l'edifici de la plaça de les Glòries.

Col·lecció permanent[modifica | modifica el codi]

El Museu Tèxtil i d'Indumentària conserva col·leccions de vestits, de teixits i de joieria.

  • Col·lecció d'Indumentària: Té vestits des del segle XVI fins a l'actualitat.
  • Col·lecció de Teixits: Conserva teixits coptes, hispanoàrabs, gòtics i renaixentistes, així com brodats, una secció de puntes i els estampats.
  • Col·lecció de joieria, Aproximadament 500 peces de creació espanyola.[6]

Peces destacades[modifica | modifica el codi]

Entre les diverses col·leccions, destaquen els terns de sant Valeri i de sant Ot (Penó de Sant Ot), uns tapissos de Tournai (s. XVI) i blondes catalanes fetes el s.XIX.[7]

Exposicions permanents[modifica | modifica el codi]

El cos vestit[modifica | modifica el codi]

L'exposició, feta en part amb el fons del Museu Tèxtil i d'Indumentària, analitza com, al llarg de la història, el vestit ha afectat i modificat la imatge del cos humà, tot comprimint-lo o alliberar-lo depenent dels codis morals, socials i estètics de cada època. El vestit modifica la imatge del cos mitjançant unes accions que tendeixen a comprimir-lo i alliberar-lo alternativament des del segle XVI fins ara. Des de l'antiguitat, els homes i les dones han alterat la forma i l'aparença del seu cos amb pentinats, joies, tatuatges i sobretot, amb vestits. La manera de vestir-se de cada època té a veure amb codis morals, socials i estètics. L'exposició El cos vestit explica les transformacions que ha sofert el cos amb els canvis en la indumentària a partir de cinc accions diferents que tendeixen alternativament a comprimir-lo o alliberar-lo:

  • Ampliar: Crear volum, mitjançant estructures o bé teixits rígids i amples, que separen el vestit del cos: enagos, crinolines i polissons.
  • Reduir: Disminuir les formes naturals del cos, especialment el tòrax i la cintura: cotilles, sostenidors, cinturons i gipons.
  • Allargar: Estirar la imatge perquè el cos sembli més alt: sabates de taló i plataforma, pentinats, barrets i vestits de cua.
  • Perfilar: Resseguir les formes del cos i marcar la silueta: mitges, guants, bodis de teixits elàstics i gèneres de punt.
  • Destapar: Insinuar la silueta, mostrar cames i braços i ensenyar la pell: teixits transparents, vestits curts, escotats o sense mànigues.

A partir d'aquests cinc conceptes, El cos vestit proposa un recorregut inèdit per la història del vestit, des de la col·lecció de vestits i complements del Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona i una selecció de materials gràfics: fotografies i gravats d’època, i textos explicatius, que ajuden a comprendre el procés de la moda.

La mostra es complementa amb una selecció de material gràfic (fotografies, gravats d'època...) L'exposició va ser nomenada una de les 116 icones turístiques de Catalunya, un recull dels símbols més representatius de la identitat catalana dut a terme per l'Agència Catalana de Turisme, la Direcció General de Turisme i Artesania Catalunya del CCAM, el Foment de les Arts i el Disseny (FAD), el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).[8][9]

Exposicions temporals[modifica | modifica el codi]

Què em poso? El guarda-roba de Maria Brillas per Pedro Rodríguez[modifica | modifica el codi]

La complexitat que comporta l'acte de vestir-se és major del que a primera vista percebem. El Disseny Hub Barcelona fa una reflexió entorn de la pròpia identitat a través de Què em poso?, una exposició formada per una cinquantena de peces escollides de la donació de Maria Brillas, confeccionades totes elles per Pedro Rodríguez, un gran mestre de Costura del segle XX.

Recreant l’experiència quotidiana de posar-nos davant l’armari per a escollir quines peces de roba ens posarem, aquesta mostra pretén plantejar qüestions vigents als nostres dies oferint-nos l’oportunitat d’explorar el paper del vestit en la construcció de la pròpia identitat, la diversitat de factors que hem de considerar a l’hora de crear la nostra imatge, o el caràcter autobiogràfic que el nostre guarda-roba pot arribar a adquirir al llarg de la vida.

Les peces que constitueixen l’exposició formen part d’una col·lecció donada per Hilda Bencomo, néta de Maria Brillas, al Museu Tèxtil i d’Indumentària, i que es compon de 341 peces, 183 vestits i 158 complements. Aquest conjunt refà l’originari i ric món de referències amb les que Pedro Rodríguez va concebre la seva obra, bona part de la qual s’inscriu en majúscules dins el món de la Costura espanyola, en una trajectòria brillant del 1919 fins als 1980 a Barcelona, Madrid i San Sebastián. La història de Maria Brillas a través dels seus vestits, creats per Pedro Rodríguez, forma part de la història de la ciutat, i pertany al Patrimoni Cultural de Catalunya i de l’Estat espanyol.[10]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 36. ISBN 84-393-5437-1. 
  2. Fitxa del museu a patrimoni.gencat
  3. DHUB, on és?
  4. Acta de donació - Expedient 3408 - Ajuntament de Barcelona (Negociado de Patrimonio)
  5. El Cos Vestit
  6. Visita online als fons de la col·lecció de joieria
  7. «Museu Tèxtil i d'Indumentària». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  8. DDAA, 116 icones turístiques de Catalunya El cos vestit, número 86, pàgina 352
  9. Vídeo d'el cos vestit fer per patrimoni.gencat
  10. Què em poso? El guarda-roba de Maria Brillas per Pedro Rodríguez

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • A Guide to the Museums of Catalonia. Barcelona: Department of Culture, Generalitat de Catalunya, 2000, p. 62. ISBN 84-393-5437-1.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 41° 23′ 6.21″ N, 2° 10′ 51.19″ E / 41.3850583°N,2.1808861°E / 41.3850583; 2.1808861