Museu d'Arqueologia de Catalunya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre Museu d'Arqueologia de Catalunya. Vegeu-ne altres significats a «Museu d'Arqueologia de Catalunya (desambiguació)».
Museu d'Arqueologia de Catalunya
Logotip MAC.svg
Logotip del Museu d'Arqueologia
Fundat 1932
Localització Diverses Seus
Àmbit Museu d'Arqueologia
N. de visitants 310.147 (2008)
Director/a Xavier Llovera Massana
Xarxa Entitat Autònoma Museus d'Arqueologia
Lloc web www.mac.cat

El Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) és un museu nacional que té com a objectiu la conservació, investigació i divulgació dels vestigis arqueològics a Catalunya, que il·lustrin els diferents períodes històrics compresos entre la prehistòria i l'època medieval. Va sorgir arran de la llei de museus de 1990[1] i és un museu en xarxa format per un conjunt de diferents seus i jaciments, repartits per tota la geografia catalana.

Història[modifica | modifica el codi]

El Museu d'Arqueologia de Catalunya fou creat per la Generalitat Republicana i inicialment comprenia les ruïnes d'Empúries i la seu de Barcelona, que fou ubicada al Palau de les Arts Gràfiques de l'exposició del 1928. El primer director i impulsor fou Pere Bosch Gimpera, que hi reuní els fons arqueològics públics de la ciutat de Barcelona, així com diverses col·leccions privades. El primer pressupost del museu s'aprovà l'1 d'octubre de 1934, i s'inaugurà al cap d'un any, amb el president i el conseller Ventura Gassol, que l'havien impulsat, empresonats.[2]

Durant la guerra, el museu desenvolupà una tasca molt important de salvaguarda del patrimoni arqueològic. El director i part de l'equip es van exiliar al 1939.

El mateix dia de l'ocupació de Barcelona, fou ocupat per un falangista de 28 anys, Martín Almagro, que en fou nomenat director. El Museu fou rebatejat com "Museo Arqueológico Provincial de Barcelona" i passà a mans de la Diputació de Barcelona.

La Llei de Museus del 1991 ordenà el traspàs a la Generalitat dels museus depenents de les Diputacions de Barcelona i de Girona, per reconstituir el Museu d'Arqueologia de Catalunya. El procés de traspàs i d'integració fou difícil.

El govern de la Generalitat, un cop se'l va fer seu, mai no hi ha apostat seriosament, amb la possible excepció del període 2003-2006, en època de la consellera Caterina Mieras, quan s'encarregaren ambiciosos projectes de reforma arquitectònica de les diverses seus i jaciments adscrits. El Pla de Museus de Catalunya preveu que les seves col·leccions s'integrin dins un nou gran Museu Nacional d'Història, Arqueologia i Etnologia.

Des del 2010 el museu encapçala l'Arqueoxarxa, la xarxa de museus i jaciments d'arqueologia de Catalunya. S'encarrega de la conservació, difusió i dinamització territorial d'aquest patrimoni, apropant al ciutadà als espais del nostre territori que han marcat els inicis socials i culturals del país, des de la prehistòria fins a l'alta edat mitjana.

Seus[modifica | modifica el codi]

Jaciments[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Llei de Museus de 1990
  2. Cònsul, Arnau. «Un museu per als nostres tresors». Sàpiens [Barcelona], núm. 98, desembre 2010, p. 58-62. ISSN: 1695-2014.
  3. «Entrevista a Núria Molist Capella, responsable del Museu d'Arqueologia de Catalunya a Olèrdola.», 10/02/2011. [Consulta: 19 de febrer 2011].
  4. Fitxa de les Coves del Cogul, UNESCO

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Museu d'Arqueologia de Catalunya Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 41° 22′ 11″ N, 2° 9′ 28″ E / 41.36972,2.15778