Museu d'Art Contemporani de Barcelona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Museu d'Art Contemporani de Barcelona
MACBA
Logotip MACBA.png
Museu d'Art Contemporani de Barcelona situat respecte Barcelona
Localització respecte Barcelona
Fundat 28 de novembre de 1995
Localització Pl. dels Àngels, 1
Barcelona
Àmbit Art contemporani
N. de visitants 658.774[1]
710.435 (2012)[2]
344.871 (2011)[3]
656.030 (2010)[4]
Superfície 14.300 m²
Director/a Bartomeu Marí
Conservador/a Carles Guerra.[5]
Transport públic Estació de Catalunya
(Metro, Renfe i FGC) Bus 9,14, 16, 17, 18, 38, 41, 55, 58, 59, 66
Lloc web www.macba.cat

El Museu d'Art Contemporani de Barcelona, conegut també per les seves sigles MACBA, està dedicat a l'exposició de l'art i les pràctiques culturals contemporànies.[6] Es troba situat al barri del Raval de la ciutat de Barcelona, molt a prop del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Fou declarat museu d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya[7] i el seu actual director és Bartomeu Marí.[8]

Història[modifica | modifica el codi]

La idea de crear un museu d'art contemporani a Barcelona es deu a l'escriptor i crític d'art Alexandre Cirici-Pellicer i a Cesáreo Rodríguez-Aguilera.[9] Fundador i president de l'Associació d'Artistes Actuals (1956-1965), Cirici fou un dels impulsors de la creació d'una col·lecció d'art contemporani creada basant-se en l'exemple del Museu d'Art Modern de Nova York.

Anys 60[modifica | modifica el codi]

El primer Museu d'Art contemporani de Barcelona, creat als anys 60, era a la cúpula del Cinema Coliseum.

El 21 de maig de 1960 va inaugurar-se el primer Museu d'Art Contemporani de Barcelona, constituït formalment com una societat mercantil, on la majoria dels socis tenien una acció de 1.000 pessetes.[10] Entre aquests socis fundadors hi havia diverses personalitats com Joaquim Gomis, Ramon Trias Fargas, Joan Prats, Gustavo Gili o el comte de Godó, entre altres. El museu es trobava ubicat a la Cúpula del Cinema Coliseum, en un espai cedit pel Foment de les Arts i el Disseny. Les primeres exposicions temporals va dedicar-les a artistes com Moisès Villèlia, Angel Ferrant, Ràfols-Casamada i Antonio Bonet, entre altres. La mostra L'art i la pau, celebrada el 1963 i que tenia un clar contingut antifranquista, va suposar la fi de la idea de Cirici.[11] La col·lecció fins llavors recopilada es va dipositar a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, on es pot visitar actualment.[n. 1]

Anys 80 i 90[modifica | modifica el codi]

20 anys després, el 1985 es va recuperar la idea de dotar la ciutat d'un museu d'art contemporani i es va crear un consorci del què van formar part l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. Es va decidir situar el nou museu a l'antiga Casa de la Caritat. Un any després, el 1986, el llavors alcalde de Barcelona Pasqual Maragall, va encarregar a l'arquitecte estatunidenc Richard Meier la construcció de la futura seu.[12] El mateix any L'Àrea de Cultura de l'Ajuntament encarrega a Francesc Miralles i Rosa Queralt la redacció d'una memòria per al futur museu[13] El Consorci format per les dues administracions públiques es va ampliar un any més tard, el 1987, quan es va constituir i unir la Fundació Museu d'Art Contemporani, de caràcter privat. Mentre el nou museu no s'obrís, es va habilitar el Centre d'Art Santa Mònica perquè fes de pont.[14] El juny de 1989 Meier va presentar la maqueta del museu. El mes d'octubre s'arribà a un acord amb la Fundació la Caixa perquè pogués exposar una part de la seva col·lecció, tot ocupant una sisena part de l'espai.

Les obres del nou edifici van començar el setembre de 1990, quan es va col·locar la primera pedra. L'edifici es construiria entre 1991 i 1995, amb un cost de 3.908 milions de pessetes. Al mateix temps es va encarregar a Jean Lois Froment, director del Centre d'Arts Plàstiques Contemporànies de Bordeus, la creació del projecte museològic i museogràfic.[15]

El 1991 Giralt Miracle i Froment van presentar un projecte museològic repartit en 3 conceptes: artistes contemporanis de prestigi, artistes en procés de consolidació i artistes emergents. Fou en aquests moments que es generà sobre la línia cronològica del museu, quan Eduard Carbonell va dir en aquesta època que el MACBA s'hauria de fer càrrec de l'art català entre 1939 i 1980. La Fundació del museu, en canvi, considerava que ha d'estar representat al MNAC. El 21 de maig de 1992 la Junta de Museus va dictaminar que seria el MACBA qui se n'encarregaria. Molts veien el MNAC com un musue històric i el MACBA com a un museu de l'actualitat. Aquest debat va generar moltes i llarges discussions i debats en el sector,[16] i s'allargaria fins al 2012, quan Pepe Serra va acceptar que el MNAC no tenia línia de tall cronològic.

El projecte museològic es va presentar oficialment el 6 d'octubre de 1992, quan Froment i Giralt-Miracle va presentar 3 seccions : Col·lecció històrica (1945-1980), col·lecció contemporània (1980-1990) i col·lecció prospectiva, que no fou aprovat. Després li va ser demanat a en Giralt-Miracle la redacció d'una nova proposta. Mesos després i arran de la polèmica, el 5 d'octubre de 1994 Giralt-Miracle va dimitir. Miquel Molins, historiador de l'art i professor de la UAB, va ser ratificat nou director del museu el gener de 1995. La construcció de l'edifici s'allargà fins al 31 de març del mateix any.[15] Mentrestant, la Generalitat de Catalunya havia comprat el 1993 una part destacada de la col·lecció de Salvador Riera, especialitzada en obres del període 1940-1960, a partir de Dau al Set.[16]

Inauguració[modifica | modifica el codi]

El MACBA va ser oficialment inaugurat el 28 de novembre de 1995,[17] tot i que ja s'havia fet una obertura de portes informal entre el 29 d'abril i l'1 de maig del mateix any, amb motiu de l'entrega oficial de les obres, per ensenyar l'edifici a la ciutadania.[18] En aquesta inauguració falsa es van exposar 18 peces d'artistes com Mario Merz, Angel Zoiro, Carlos Pazos, Eva Lootz, Richard Long, Tony Cragg i Robert Rauschenberg, entre altres. A la planta baixa es van mostrar plànols i dibuixos de l'edifici de Meier. Ja en aquell moment es plantejava afegir part del fons artístic de la Fundació "La Caixa".[19] Aquesta inauguració falsa va crear certa polèmica entre la premsa, ja que Maragall va fer la presentació de l'edifici tot sol, sense comptar amb la direcció del museu i sense tenir obres per a exposar. Els fets van ser titllats d'electoralistes a diversos mitjans. Poc abans de la inauguració es va descartar l'adquisició d'una peça de Richard Serra que havia de pesar unes 18 tones i ser instal·lada a la plaça del Convent dels Àngels, davant del MACBA. Maragall va descartar-ho degut al seu elevat cost.

A finals del 1997, el Museu d'Art Contemporani de Barcelona va celebrar el seu segon aniversari amb la presentació de la col·lecció permanent, una mostra titulada «Descoberta de la Col·lecció».[20]

Etapa Manuel Borja Villel (1998-2007)[modifica | modifica el codi]

Etapa Bartomeu Marí[modifica | modifica el codi]

Marí està vinculat al Museu d'Art Contemporani de Barcelona des del 2004, quan va ser nomenat cap del departament d'exposicions. El 14 d'abril de 2008 en fou nomenat director, després de guanyar un concurs on es van presentar 16 candidats.[21] De fet, ja havia exercit com a director en funcions des del 30 de gener del mateix any, data en què Manuel Borja-Villel va deixar el càrrec per passar a dirigir el Museu Reina Sofia.[22]

Com a director, ha seguit un estil continuista[23] del projecte anterior, i proposa centrar-se més en l'especialització que en la cronologia per separar les col·leccions MACBA-MNAC.[24]

El 21 d'octubre de 2009 va fer una compareixença al Parlament de Catalunya davant una Comissió de Política Cultural per presentar els projectes i necessitats del museu.[25] També ha sigut el responsable de la unió de la col·lecció del museu amb la de la Fundació La Caixa, creant una de les col·leccions més importants del sud d'Europa.[26] Durant el període 2014 – 2016 serà el president del Comitè Internacional de Museus i Col·leccions d'Art modern i contemporani (CIMAM).[27]

El 2013 Marí fou renovat per 3 anys més. El mateix any, el FAD va decidir canviar la seva ubicació i l’Ajuntament de Barcelona va cedir els seus espais del Convent dels Àngels al MACBA, un fet que li permet envoltar tota la plaça dels Àngels. El 2014 es va anunciar que Beatriz Preciado i Valentín Roma, s'incorporaven a l'equip executiu del museu, per elaborar un programa expositiu i d'activitats a partir de sis línies d'investigació crítica, que es desenvoluparan durant els pròxims tres anys.[28] Aquesta nova forma de treball pretén reforçar les connexions entre el museu i els seus diversos contextos immediats, dibuixant una àmplia xarxa d’artistes, comissaris, interlocutors i col·laboradors que, des de l’àmbit metropolità, nacional i internacional, aportin les seves experiències i projectes al MACBA, amb la finalitat de convertir-lo en un laboratori de sabers crítics, un punt de trobada i de referència per a l’anàlisi d’unes pràctiques artístiques en ple procés de mutació. En essència, es tracta de connectar amb més intensitat les grans àrees d’activitat del museu: de la recerca a l’exposició, de l’educació als nous formats de creació artística, de la interpel·lació a l’escriptura de la història.[28]

El 2014 es va presentar una temporada marcada per transformacions i incorporacions significatives: situar l’art contemporani català al món i introduir l’art internacional a Catalunya; fer una revisió crítica dels artistes contemporanis més destacats de l'entorn proper, i fer de Barcelona una gran capital global de l’art contemporani, especialment europea i de centralitat mediterrània. Així mateix, dos altres focus d’interès són l’atenció creixent a la creació emergent i d’avantguarda i el fet de basar el paper cultural del Museu en la connectivitat entre entitats i àrees de creació, és a dir, ampliar la seva petjada a les disciplines adjacents a l’art com són l’arquitectura, el disseny, la literatura experimental o els futurs del cinema. Davant d’aquests nous reptes, el MACBA no vol oblidar la seva funció en el teixit de la conservació del patrimoni, la investigació, la difusió i l’educació. Investigar, narrar, difondre i educar –fora de les aules– són les activitats que justifiquen la conservació del patrimoni material de la nostra cultura.[29]

Edificis[modifica | modifica el codi]

Actualment el MACBA ocupa diversos edificis al voltant de la plaça dels Àngels : l'edifici principal, obra de Richard Meier i diversos espais del Convent dels Àngels.

Edifici Meier[modifica | modifica el codi]

Edifici del MACBA, obra de Richard Meier

L'edifici principal del MACBA, amb 14.300 m² útils, és obra de l'arquitecte estatunidenc Richard Meier. Projectat el 1990, la seva construcció es va iniciar el 1991 i es va allargar fins al 1995. L'objectiu de l'edifici era unir l'art contemporani exposat a l'interior amb les formes històriques dels edificis que l'envoltaven. La utilització del color blanc, complementada per l'ús de claraboies de vidre i de materials reflectants, fa que l'edifici disposi d'una especial lluminositat.[30] L'obra de Meier està influenciada pels treballs de Le Corbusier. L'arquitecte fa una reinterpretació del racionalisme. En aquest projecte es pot observar la combinació d'espais rectes amb línies corbes, on la llum exterior juga un paper molt important.[31]

El llavors Alcalde de Barcelona Pasqual Maragall va conèixer Richard Meier en un debat al Fòrum Econòmic Mundial de Davos, on li va consultar quin tipus d'edifici li agradaria projectar per a la Barcelona Olímpica, i aquest li va dir que un museu. Al cap d'uns mesos, l'alcalde li va encarregar el projecte,[32] que era l'element central d'un pla director per a la renovació del barri del Raval, que també incorporava la rehabilitació de la Casa de la Caritat i l'ampliació de la Universitat de Barcelona, entre altres propostes.[33] El cap de projecte fou Renny Logan.[30] Per a encabir-ho a la Plaça dels Àngels es va haver d'enderrocar una ala de la Casa de la Caritat.[15]

Segons el propi Meier, «El barri del Raval de Barcelona es trobava en el seu nadir. Necessitava desesperadament llum, aire, espais públics oberts i un cor. El compromís clar de la ciutat amb les millores radicals que introduïa el seu pla director per a noves institucions culturals va ser un catalitzador clau que va propiciar un procés molt positiu i fluid.» Per vincular el projecte amb l'espai, Meier va comptar amb els consells d'especialistes com Leopold Rodés i el llavors arquitecte en cap de la ciutat, Josep Acebillo, entre altres. El projecte volia millorar els espais oberts de la zona.[34] Meier també dissenyaria la plaça dels Àngels, per estendre la fusió entre l'interior i l'exterior de l'edifici, fent servir el mateix gris al terra de la plaça que a l'interior del MACBA.[35]

« La pròpia ubicació del MACBA al Raval respon a una planificada voluntat urbanística que passa per la implantació de grans equipaments culturals que propiciïn una metàstasi positiva en el seu entorn urbà, a imatge d'operacions ja assajades, amb un èxit més gran o més petit, a d'altres ciutats »
— Jaume Badia i Josep M.Muñoz[36]
  • Entrades: L'entrada al museu, situada al centre de la façana principal, dóna accés a un vestíbul de forma cilíndrica des del qual s'hi accedeix, per mitjà d'unes rampes, a les diferents galeries en què es realitzen les exposicions. Al costat de l'entrada hi ha un passatge que connecta amb un jardí posterior i separa la planta baixa en dues zones. A la part esquerra hi queden la llibreria i la zona privada i a la dreta el vestíbul d'accés. A la façana lateral oest hi ha l'accés a les 7 plantes d'oficines (1.475 m²) i un moll de descàrrega. Les reserves del museu ocupen 2.250 m² i es troben ubicades al soterrani.
  • Rampes: Segons paraules de l'arquitecte, «Les rampes que uneixen una planta amb l’altra a partir d’aquest eix pretenen formar part, tant de la plaça dels Àngels com del MACBA, i desdibuixar la separació entre l'interior i l’exterior.»[37]
  • Torre Situada en una de les cantonades de l'edifici, és un espai ondular delimitat.[38]
  • Atri: Espai paral·lel a la façana que filtra la llum entre l'exterior i les zones d'exposició.
  • Oficines i serveis : Ubicades a l'extrem oest de l'edifici, ocupen un bloc de 7 nivells, on anteriorment també s'albergava la biblioteca i el centre de documentació, que ara disposen d'un edifici propi. A la planta baixa d'aquest bloc hi ha la botiga-llibreria.
  • Auditori: L'Auditori del MACBA, amb capacitat per a 200 persones, es troba situat en el soterrani de l'edifici principal. S'hi accedeix per unes escales que hi ha al jardí de la zona posterior, tot i que també té una entrada des de dins del museu. Es va construir el 2004 arran de la necessitat de tenir un espai on desenvolupar les diverses activitats que tenien lloc al museu. Ocupa un espai inicialment dissenyat per a albergar el servei educatiu del museu. Es va habilitar amb mobiliari desmuntable per a convertir-ho en un espai flexible on encabir conferències, concerts i d'altres accions artístiques.

Convent dels Àngels[modifica | modifica el codi]

Entrada al Convent dels Àngels
Article principal: Convent dels Àngels

El Convent dels Àngels, situat al carrer dels Àngels número 7, just al davant de l'edifici principal del MACBA, fou inicialment concebut com a convent per a les monges del Tercer Orde de Sant Domènec a la ciutat de Barcelona, tot i que actualment es fa servir com a espai cultural i acull el Centre de Documentació del museu i La Capella, un espai expositiu experimental amb programació pròpia. També acull la seu del Foment de les Arts Decoratives. De l'edifici original es conserven tres grans sales amb voltes, alguna d'elles amb mènsules decorades. A l'interior de la capella del Peu de la Creu hi ha un dels pòrtics del renaixement més importants de la ciutat. L'església, projectada pel mestre Bartomeu Roig, és de traçat gòtic, d'una sola nau de cinc trams amb capelles laterals entre contraforts, absis poligonal i una façana senzilla amb un portal del renaixement. La resta del convent és de línies molt sòbries, sobretot la façana extensa en la qual hi ha poques obertures i només està ornamentada en una porta del segle XVI amb un escut i un relleu que representa un Àngel de la Guarda.

La Capella

Des de setembre de 2006 l'Antiga església del convent forma part de l'espai expositiu conegut amb el nom de La Capella. S'hi han realitzat exposicions d'artistes com Armando Andrade Tudela, Pep Duran (Una cadena d'esdeveniments) o Latifa Echakhch. Degut a la situació econòmica, durant el mes de novembre de 2011 es va decidir aturar la programació pròpia de l'espai per a convertir-ho en un espai de lloguer per a esdeveniments externs, per ampliar el marge d'ingressos propis de la institució, a l'espera d'una remuntada econòmica que permeti reprendre la programació pròpia.[39]

Centre d'Estudis i Documentació

El Centre d'Estudis i Documentació del MACBA ocupa una de les ales del convent des del 2007. Es va crear amb la intenció de tenir un centre d'investigació que permetés desenvolupar la feina del museu més enllà de les exposicions, amb la voluntat també que esdevingués un espai social i de difusió.[40] Anteriorment la biblioteca del museus s'havia ubicat a la setena planta de la zona oest de l'edifici de Meier, a sobre de les oficines. El pressupost per habilitar l'espai fou de prop de 2 milions d'euros, finançat conjuntament entre l'Ajuntament, el Departament de Cultura i el Consorci del MACBA.[41]

L'espai disposa d'una biblioteca, un arxiu, així com de diverses aules on es programen cursos, tallers i seminaris. A la planta baixa s'hi ha habilitat un petit espai expositiu, on s'han complementat, entre d'altres, l'exposició Between the Frames: The Forum d'Antoni Muntadas.

Col·lecció[modifica | modifica el codi]

Accés a la col·lecció del museu

La Col·lecció MACBA és l'eix vertebrador del museu i investiga el recorregut de les línies fonamentals de la creació artística contemporània des de la segona meitat del segle XX. El fons de la col·lecció MACBA està format per més de 5.000 obres, creades des de finals dels anys 50 fins a l'actualitat.

La col·lecció com a tal es va crear oficialment el 19 de juny de 1997 quan es va signar el Consorci MACBA entre la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i la Fundació Museu d'Art Contemporani, tot unint els fons dipositats prèviament, així com d'altres conjunts d'obres cedides o dipositades per altres institucions o per col·leccionistes privats, com la Col·lecció Onnasch, de Sandra Álvarez de Toledo o de la Fundación Telefónica.[42]

La col·lecció comença amb l'abstracció matèrica dels anys cinquanta, incorporant obres de l'art pop europeu i de les avantguardes dels anys 60 i 70. També disposa d'obres que testimonien el retorn de la figuració fotogràfica i l'escultura minimalista del 80 i acaba amb les obres més actuals. Incorpora obra d'artistes d'arreu del món, parant especial atenció als artistes sud-americans, del món àrab i dels països de l'Est.

El 2007 es va crear el Centre d'Estudis i Documentació MACBA, que desenvolupa una faceta de col·leccionisme complementària amb la col·lecció tradicional.

Més endavant, el 2011, La Fundació "La Caixa" i el museu van unir les seves col·leccions d'art contemporani, creant una col·lecció de 5.500 obres. Fruit d'aquesta unió, la tardor del 2011 es va presentar a Barcelona l'exposició Volum!, amb obres d'artistes destacats com Bruce Nauman, Cristina Iglesias, Antoni Muntadas o Xavier Miserachs, entre molts d'altres.[43]

A principis del 2012 es va presentar al Museu Guggenheim Bilbao l'exposició El Mirall invertit, formada per 93 obres de 52 artistes de les dues entitats.[44] Està previst que les col·leccions del MACBA i la Caixa es puguin veure a la Xina, Japó, Filipines i Malàsia entre el 2012 i el 2014, gràcies a una col·laboració amb Acción Cultural Española (AC/E).[45]

Obres destacades[modifica | modifica el codi]

Categoria principal: Col·leccions del Museu d'Art Contemporani de Barcelona

Arxiu i Biblioteca[modifica | modifica el codi]

Biblioteca del MACBA

La col·lecció de la Biblioteca actual, amb uns 64.000 documents, és el resultat de la unió del fons del Centre de Documentació Alexandre Cirici (fundat el 1984[48]) amb la bilioteca del MACBA, creada el 1995.

El centre conserva i col·lecciona documents originals en diversos formats com cartes, fotografies personals, llibres d'artista, invitacions, cartells, fullets, revistes en paper i digitals, bibliografia de referència i documents audiovisuals, entre altres. Depenent del tipus de material es conserva a la Biblioteca o a l'Arxiu. Un dels seus objectius, a més de conservar la documentació, és la difusió activa d'aquests continguts. Per a dur-la a terme, disposa d'un programa de residències per a investigadors. El catàleg de la biblioteca es pot consultar en línia[49]

Actualment disposa d'uns 64.000 documents de diferents tipus:

  • 60.000 monografies, catàlegs d’exposició i llibres d'assaig, teoria i estudis culturals
  • 1.400 títols de publicacions periòdiques, tant actuals com històriques
  • 1.500 documents audiovisuals que inclouen vídeos de creació, documentals, pel·lícules de cinema i l’arxiu audiovisual de les activitats del MACBA
  • 1.000 documents sonors de música contemporània, sound art i altres manifestacions híbrides entre la música i la creació artística
  • Col·lecció de partitures de música contemporània.

El gener de 2012 es va dipositar al MACBA el monumental llegat de Joan Brossa, que comprèn més de 60.000 ítems.[50]

Fundació MACBA[modifica | modifica el codi]

Article principal: Fundació MACBA

La Fundació MACBA és una entitat privada sense ànim de lucre, de gestió autònoma i independent, creada el 1987 per un conjunt de representants de la societat civil que creien que una ciutat com Barcelona havia de tenir el seu propi museu d'art contemporani amb projecció internacional.[51] Inicialment estava formada per 37 membres d'un patronat i 33 per empreses i el seu primer president fou Leopoldo Rodés. Actualment s'encarrega de protegir la col·lecció del museu, havent-hi aportat més de dues mil obres d'art, i de representar la societat civil dins del consorci MACBA, que és l'òrgan rector del museu. En aquest òrgan rector també hi són presents la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona. Un any després, el 1988, es va crear el Consorci MACBA, on també participa el Govern d'Espanya mitjançant el Ministeri de Cultura. L'actual president de la Fundació és Leopoldo Rodés.[15]

La Fundació gestiona la col·lecció permanent, amb obres des dels anys 50 del segle XX. Hi ha representats tres períodes de l'art contemporani: el primer abasta els anys quaranta als seixanta, el segon abasta els anys seixanta i setanta, el tercer període és contemporani. Les col·leccions se centren en l'art català i espanyol des de 1945, encara que alguns artistes internacionals també estan representats. La col·lecció permanent, així com les exposicions temporals, busquen exemplificar la missió de la Fundació.

Arran de l'acord establert amb "La Caixa", Rodés va dir el novembre de 2011 que "Barcelona es mereix un espai on la col·lecció Macba-La Caixa estigui exposada de forma permanent", reclamant un nou espai on exhibir la col·lecció del museu.[52]

Activitats educatives[modifica | modifica el codi]

Activitats específiques per a públic escolar.

El museu té diversos programes tant pel que fa a la iniciació i la familiarització amb l'art contemporani com pel que fa a la recerca, l’estudi i la formació especialitzada, amb l'objectiu «d'aprofundir en el coneixement i destacar la rellevància social de l'art». Estan adreçats a diversos tipus de públics i l'oferta d'activitats inclou cinema, música, literatura, entre altres. Des del museu també es gestiona el Programa d'Estudis Independents (PEI), un postgrau adreçat a les noves pràctiques creatives contemporànies.[53]

Publicacions[modifica | modifica el codi]

Des de la seva obertura el MACBA va iniciar un projecte de publicació editorial, publicant tant els catàlegs de les exposicions temporals com llibres monogràfics i assaigs d'art, especialitzats en crítica i pensament contemporani, tot intentant documentar exposicions i contribuir a l'estudi de l'art contemporani.[54]

Tenen una línia editorial basada en la publicació digital, on actualment hi ha diverses sèries de publicacions online o en paper:

  • Catàlegs d'exposició[55]
  • Assaig[56]
  • Contratextos: Col·lecció sorgida de la col·laboració entre el MACBA i la Universitat Autònoma de Barcelona. Recull textos de seminaris, cursos i conferències del Museu[57]
  • Desacuerdos: Projecte de col·laboració a nivell estatal entre diverses institucions culturals, buscant aquelles pràctiques, models i contramodels culturals que no responguin al tipus d'estructures imposades a Espanya des de la transició.[58]
  • Quaderns portàtils : es recullen conferències, escrits d'artistes i/o ponències presentades[59]
  • Quaderns d'àudio : recull textos relacionats amb la creació sonora, vinculada al projecte Ràdio Web MACBA[60]
  • Sèrie Capella MACBA : Documentació sobre el projecte dut a terme a l'espai de la Capella.[61]

Ràdio Web MACBA[modifica | modifica el codi]

Article principal: Ràdio Web MACBA
Mark Gergis durant l'enregistrament del programa Radio Web MACBA

Ràdio Web MACBA, RWM, és una ràdio en línia que explora el pensament contemporani i l'art sonor, amb un servei de subscripció de podcast.[62]

Va començar el 2006 com una eina per difondre les seves activitats, però amb els anys ha esdevingut un projecte independent, realitzant més de 200 programes.[63] Produeix continguts propis, construint ponts entre la producció radiofònica i altres línies de treball del museu, des de la generació de material documental fins a la programació d'activitats o la creació de monogràfics sobre escenes musicals tan diverses com la música generativa, la producció sonora a Europa de l'est o, l'avantguarda sonora a la península. Serveix com a eina per documentar el present continu del MACBA, tot entrevistant a diverses personalitats que hi passen pel centre i ha iniciat línies d'investigació pròpia, per les que ha rebut diversos premis, entre els quals destaca el Museums and the Web Best of the Web 2009 Podcast Award, al millor podcast del sector.[64][65]

Directors[modifica | modifica el codi]

Diverses persones han gestionat el museu des de la seva gestació:

Premi[modifica | modifica el codi]

El 2011 el MACBA va crear, juntament amb Han Nefkens, un nou premi artístic internacional, dotat amb 50.000 euros. La primera guardonada és Iman Issa i se li encarregarà la realització d'una obra d'art públic que serà ubicada als carrers de Barcelona.[66] El primer jurat ha estat format per la directora de la Whitechapel Art Gallery, Iwona Blazwick; el comissari Adriano Pedrosa i la comissària libanesa Christine Tohmé.[67]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. El 1996, poc després d'haver-se inaugurat el MACBA, va tenir lloc l'exposició El Museu d'Art contemporani de Barcelona. 1960 - 1963, en homenatge a aquest primer projecte.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ribas Tur, Antoni. «Visitants a les exposicions i col·leccions de Barcelona». Diari Ara, 3/01/2014 [Consulta: 3 gener 2014].
  2. Ribas Tur, Antoni. «Goya, Miró i Delacroix, les exposicions més visitades del 2012». Ara [Barcelona], /02/2013, p.. ISSN: 2014-010X.
  3. Turisme de Barcelona: [www.barcelonaturisme.cat/estadístiques Estadístiques de Turisme a Barcelona i Província] Barcelona, maig 2012
  4. Frisach, Montse. «La Pedrera fa el cim». Avui, 15/01/11. [Consulta: 15/01/2010].
  5. «Carles Guerra, nou conservador en cap del MACBA». Bonart [Girona], núm. 141, juliol 2011, p.52. ISSN: 1885-4389.
  6. Missió del MACBA al seu web
  7. «Els museus d'interès nacional». Generalitat de Catalunya, 15/03/2007. [Consulta: 1 abril 2011].
  8. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 25. ISBN 84-393-5437-1. 
  9. «http://www.macba.cat/ca/expo-volum». Volum!. MACBA, 2011. [Consulta: 26 gener 2012].
  10. «El Museu d'Art contemporani de Barcelona. 1960 - 1963». MACBA, 2012. [Consulta: 23 gener 2012].
  11. «El MACBA celebra 15 anys reivindicant el seu paper de motor cultural d'investigació». 324.cat. TVC, 28/11/2010. [Consulta: 23 gener 2012].
  12. Selma Holo; Bennasar, Isabel. Más allá del Prado: museos e identidad en la España democrática. Ediciones AKAL, 30 juny 2002, p. 186–. ISBN 978-84-460-1529-1 [Consulta: 8 gener 2012]. 
  13. p.40-42
  14. Xavier Bru de Sala, MACB, prehistoria i futuro, El País, 26 de abril de 1995.
  15. 15,0 15,1 15,2 15,3 (DDAA, 1996) p.18
  16. 16,0 16,1 Barral i Altet, Xavier. «L'art de col·leccionar». Revista Bonart, 163, Febrer Març 2014, pàg. 18-19 [Consulta: 12 febrer 2014].
  17. «El MACBA celebra 15 anys reivindicant el seu paper de motor cultural d'investigació». 324.cat. TVC, 28/11/2010. [Consulta: 27 de novembre de 2011].
  18. Maragall:El MACB será el referente para los compradores de arte contemporáneo. El País, 25/04/1995
  19. El MACB obre amb una exposició de 18 peces, Avui, 25 d'abril de 1995.
  20. «Memòria del Departament de Cultura 1997» p. 116. Generalitat de Catalunya.
  21. REDACCIÓ, Bartomeu Marí sustituye a Borja-Villel al frente del Macba, El País, 09/04/2008. Consulta 28/12/2010
  22. REDACCIÓ, Bartomeu Marí, nomenat nou director del MACBA, Vilaweb, 09/04/2008. Consulta 28/12/2010.
  23. TV3,L'empremta de Bartomeu Marí al MACBA, 24/05/2009. Consulta 28/12/2010.
  24. 3cat24.cat, Bartomeu Marí, director del MACBA: 'Amb el MNAC no ens posem d'acord en el tall cronològic de les col·leccions' 20/08/2010, Consulta 28/12/2010
  25. Compareixença al Canal Parlament
  26. FRISACH, Montse, Macba i La Caixa compraran junts, Diari Avui, 04/12/2010. Consulta 28/12/2010
  27. «El director del Macba, Bartomeu Marí, serà el nou president del CIMAM». Ara, 27 agost 2013.
  28. 28,0 28,1 «Dossier estratègic 2014-2014». MACBA, 13 febrer 2014 [Consulta: 14 febrer 2014].
  29. MACBA, Programa 2014. Web
  30. 30,0 30,1 Meier, 2011 p. 15
  31. «Barcelona Museum of Contemporary Art Barcelona, Spain 1987 - 1995» (en anglès). Web oficial de Richard Meier, 2011. [Consulta: 8 de gener de 2012].
  32. Meier, 2011 p. 18
  33. Josep Muntañola i Thornberg. Nuevas estrategias en proyectos de rehabilitación. Edicions UPC, 2001, p. 89–. ISBN 978-84-8301-465-3 [Consulta: 8 gener 2012]. 
  34. Meier, 2011 p. 23
  35. (DDAA, 1996) p.21
  36. El País, 22/07/1996
  37. Meier, 2011 p.30
  38. (DDAA, 1996) p.26
  39. Serra, Catalina i ARAGAI, Ignasi. «El MACBA i el CCCB es preparen per fer front junts a les retallades». Diari Ara [Barcelona], núm.347, 12/11/2011, pp.34-35. ISSN: 2014-010X.
  40. «El MACBA augmenta serveis i col·leccions». icat FM, 2007. [Consulta: 23 gener 2012].
  41. «El MACBA amplia les seves instal·lacions amb un Centre d'Estudis i Documentació». Diari de Girona, 13/12/2007. [Consulta: 8 de gener de 2012].
  42. Manuel J. Borja-Villel; Perelló Ferrer, Antònia. Col·lecció MACBA: [itinerari]. MACBA, Museu d'Art Contemporani de Barcelona, 2002, p.15. ISBN 978-84-89771-00-0 [Consulta: 11 abril 2012]. 
  43. Mas, Ricard. «Volum!». Time Out Cultura [Barcelona], novembre de 2011, p. 46. ISSN 2014-010X.
  44. Ribas Tur, Antoni. «El Macba i La Caixa prenen el Guggenheim». Diari Ara [Barcelona], 31/01/2012, p.29. ISSN: 2014-010X.
  45. «Les col·leccions del Macba i la Caixa viatjaran a la Xina, el Japó, les Filipines i Malàsia». Diari Ara, 14/11/2011. [Consulta: 16 de novembre de 2011].
  46. Hurtado, Joana. «Un 10 en Art». Time Out Cultura [Barcelona], núm. 006, 2 de gener de 2011, p. 70-77. ISSN 2014-010X.
  47. (DDAA, 1996) p.28-33
  48. ORDRE CLT/232/2006, de 6 d'abril, de derogació de l'Ordre de 2 de juny de 1984, per la qual es crea el Centre de Documentació de l'Art Contemporani "Alexandre Cirici". DOGC
  49. Catàleg en línia del MACBA
  50. «El legado de Joan Brossa se queda en el MACBA» (en castellà). La Vanguardia, 15/01/2012. [Consulta: 23 gener 2012].
  51. Web de la Fundació Macba
  52. «El president de la Fundació Macba vol una seu per a la col·lecció Macba-La Caixa». Diari Ara, 6/11/2011. [Consulta: 6 de novembre de 2011].
  53. «Programa d’Estudis Independents (PEI) 2010-2011». Web del MACBA, 2011. [Consulta: 8 de gener de 2012].
  54. «MACBA Books». MACBA. [Consulta: 8 de gener de 2012].Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  55. Catàlegs del MACBA
  56. Llibres publicats d'assaig al MACBA
  57. Contratextos
  58. MACBA Desacuerdos
  59. Quaderns portàtils
  60. Quaderns d'àudio
  61. Sèrie Capella
  62. Radio Web MACBA. The Internet-Radio of the Museu d'Art Contemporani de Barcelona
  63. «Radio Web MACBA» (en anglès). E-flux. e-flux. [Consulta: 15 de gener de 2012].
  64. Museus & the web organitza la conferència internacional de cultura i patrimoni online des de 1997.
  65. López, Sònia; Ramos, Anna. «Ràdio Web MACBA: A Cabinet Of Rare Beauty - Four Years of Experience with On-Line Radio and Podcasting» (en anglès). [Consulta: 15 de gener de 2012].
  66. «Han Nefkens i el MACBA instauren un nou premi artístic internacional». Diari Ara, 28/11/2011. [Consulta: 28 de novembre de 2011].
  67. «El Macba i la Fundació Han Nefkens instauren un premi internacional dotat amb 50.000 euros». Europa Press, 28/11/2011. [Consulta: 28 de novembre de 2011].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Museu d'Art Contemporani de Barcelona Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 41° 23′ 00″ N, 2° 10′ 01″ E / 41.38333°N,2.16694°E / 41.38333; 2.16694