Museu d'Història de Barcelona
| Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona MUHBA |
|
 |
|
 Localització respecte Barcelona
|
|
| Fundat | 14 d'abril de 1943 |
|---|---|
| Localització | Barcelona |
| Àmbit | Museu d'Història |
| N. de visitants | 547.242 (2010) |
| Director/a | Joan Roca i Albert |
| Lloc web | www.museuhistoria.bcn.cat |
El Museu d'Història de Barcelona (MUHBA) és un museu de titularitat municipal que depèn de l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB). Té per missió conservar el patrimoni històric de Barcelona, estudiar-lo, documentar-lo i divulgar-lo. Agrupa diversos centres rellevants per a la història de Barcelona distribuïts pels barris i districtes de la ciutat. Té la seva seu central a la casa Padellàs un dels edificis que formen el conjunt monumental de la plaça del Rei, a l'anomenat barri Gòtic. Va ser inaugurat el 14 d'abril de l'any 1943. El seu impulsor i primer director fou l'historiador Agustí Duran i Sanpere.[1]
Taula de continguts |
Història [modifica]
L'antic palau Clariana Padellàs del segle XV/XVI, va ser traslladat l'any 1931, pedra a pedra, des del carrer Mercaders, d'estil gòtic català amb influència renaixentista als seus ornaments, que es trobava afectat per les obres d'obertura de la Via Laietana, reconstruint-lo al costat dels edificis medievals de la Capella de Santa Àgata i el Palau Reial Major (Saló del Tinell), els quals també es van afegir formant part del museu. Durant el trasllat i a causa de les excavacions per a fer els fonaments, es va posar al descobert part de la ciutat romana, l'antiga Colònia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino.
L'any 1999 es va dur a terme una reorganització de l'estructura del museu que va culminar amb la creació d'un sistema d'equipaments lligats i gestionats unitariament, amb la qual cosa s'afegia a l'antiga seu de la plaça del Rei una sèrie de punts que permetien escampar el conjunt museístic pels llocs de la ciutat protagonistes dels fets històrics explicats en cada un dels diferents espais.
Centres [modifica]
El Museu compta amb diversos centres, que permeten explicar la història de Barcelona en els entorns que n'han estat protagonistes.
- Conjunt Monumental de la plaça del Rei: Plaça del Rei s/n (Ciutat Vella)
- Temple d'August: Carrer Paradís, 10 (Ciutat Vella)
- Via sepulcral romana: Plaça Vila de Madrid (Ciutat Vella)
- Domus de Sant Honorat: Carrer de la fruita, 2 (Ciutat Vella)
- Centre d’Interpretació del Call: Placeta Manuel Ribé s/n (Ciutat Vella)
- Santa Caterina: Plaça de Joan Capri (Mercat de Santa Caterina) (Ciutat Vella)
- Vil·la Joana: Ctra. de l'Església, 104, Vallvidrera (Sarrià - Sant Gervasi)
- Park Güell - Casa del Guarda: Carrer Olot s/n (Horta-Guinardó)
- Turó de la Rovira: Carrer Marià Labèrnia s/n (Horta-Guinardó)
- Refugi 307: Carrer Nou de la Rambla, 169 (Sants-Montjuïc)[2]
- Casa de l'Aigua: Parc de les aigües de Trinitat Vella, Ctra. de Ribes 103-111 (Nou Barris)
- Centre de Conservació i Restauració del MUHBA: Zona Franca (Sants-Montjuïc)
Col·leccions [modifica]
Es va construir un sostre de formigó, fent possible la visita sota terra, de 4000 metres quadrats, de l'antiga ciutat romana, podent-se veure cap a la plaça del Rei la base de les construccions del segle I aC com les restes d'un barri de tallers amb tintoreria, instal·lació vinícola etc., i en un nivell superior, dels segles VI i VII la necròpoli visigòtica.
Sota el Saló del Tinell es poden veure exposades les escultures romanes que s'han trobat, com un tors de Diana, retrats d'Antoní Pius i Faustina Major en marbre i el petit bronze de la Venus de Barcelona.
Seguint per les voltes romàniques del subterrani s'uneix el recorregut amb les excavacions paleocristianes de la primitiva catedral amb arrencades de columnes de marbre blanc, el baptisteri i restes d'una església del segle VI.
Abans de les reformes a l'edifici de l'any 1993, a la Casa Padellàs es conservaven objectes i documents dels antics gremis medievals que existien a la ciutat, entre ells el llibre del Comentari als Usatges de Catalunya de Jaume Marquilles de l'any 1440 i il•luminat per Bernat Martorell i pintures de Francesc Soler Rovirosa i de Ramon Martí Alsina representant com era el Palau Reial Menor. En el pis superior es trobaven objectes de l'estada a la ciutat de Carles V, i de la vida catalana i dels seus costums des del segle XVI fins a principis del segle XIX. Avui, la Casa Padellàs acull exposicions temporals de temàtica contemporània.[3]
A la capella de Santa Àgata, construïda al segle XIV, es pot admirar el sostre de fusta policromada per Alfons de Córdova amb la divisa de Pere de Portugal i el Retaule del Conestable o de l'Epifania obra de Jaume Huguet (1465) que el conestable Pere de Portugal va encarregar a l'artista per a la seva col·locació al mateix lloc on es troba a l'actualitat.
El retaule presenta als seus cossos laterals l'Anunciació i la Nativitat, La Resurrecció i l'Ascensió, la Pentecosta i l'Assumpció de la Verge i a la part central l'Adoració dels Mags.
Al pas cap al Saló del Tinell s'ha reconstruït una antecambra on s'han col·locat els frescos de pintura gòtica que van estar al Tinell cap al voltant de l'any 1300, on estan representades a la part baixa, la cavalleria seguint l'estendard de Sant Jordi i a la part alta la infanteria catalana presidida per la senyera reial.
La cambra Major o Saló del Tinell , és on es realitzen exposicions temporals continuades, va ser construïda l'any 1370 pel rei Pere el Cerimoniós d'estil gòtic amb sis arcs de mig punt que descansen sobre columnes amb capitells.
Galeria d'imatges [modifica]
-
Cementiri romà barcino
-
Barcino romana
-
Bust Masculí de marbre s.II
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 31. ISBN 84-393-5437-1.
- ↑ Calpena, Enric. «Barcelonins, perill de bombes!». Sàpiens [Barcelona], núm. 82, agost 2009, p. 62. ISSN: 1695-2014.
- ↑ Web del Museu de Història de Barcelona
Bibliografia [modifica]
- Cirici, Alexandre, Museus d'Art Catalans. 1982, Barcelona, Ed. Destino ISBN 84-233-1225-9
- Volum 14 (2004), La Gran Enciclopèdia en català, Barccelona, Edicions 62. ISBN 84-297-5442-3
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Museu d'Història de Barcelona |
Coord.: 41° 23′ 2.91″ N, 2° 10′ 39.32″ E / 41.3841417,2.1775889
