Museu de Belles Arts Puixkin

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Façana del Museu Puixkin

Museu de Belles Arts Puixkin (Després del cèlebre Ermitage a Sant Petersburg), el museu de Belles Arts Puixkin, és la segona institució per la seva importància en el país consagrada a l'Art Occidental.

A mitjan del segle XIX en la societat russa sorgí la idea de crear un museu, adjunt al Gabinet de Belles Arts i de les Antiguitats de la Universitat de Moscou, la qual col·lecció comprengués totes les etapes del desenvolupament de les arts en els països del món i què, sobre totes les coses, desenvolupés un paper de centre d'educació auxiliar Tsvetaev, professor de la Universitat de Moscou, científic i crític d'art, impulsà la creació del museu públic, formula les seves tasques i programa, elaborà el projecte de totes les obres, organitzà els treballs de construcció de l'edifici. Més tard fou nomenat el primer director del museu. Tsvetae aconseguí reunir en torn del seu projecte a eminents personalitats i assolí donacions de particulars d'importants sumes que li permeteren emprendre aquesta gran obra. Molts mecenes moscovites: nobles, industrials, negociants integraven el Comitè de Fundadors. Entre els donants hi figuraven A. Armand, N. Boglépov, D. Jomiakov, Savva Màmontov, A. Mein, S. Morózov, A. i N. Scherbátov, Z. I F. Yusúpov. Particularment generós fou el gran negociant Y. Nechaev-Máltsev, ex-estudiant de la Universitat. El 1896, la Duma Urbana de Moscou cedí la Universitat en usdefruit perpetu un terreny en el centre de la ciutat.

La imatge arquitectònica de l'edifici respon a les formes del temple grec sobre un al podi, amb columnata jònica al llarg de la façana principal. Els interiors han estat estilitzats en consonància amb les diferents èpoques històriques i de conformitat amb les mostres que s'exposen. Les sales del primer pis tenen sostres de vidre, dissenyats per coneguts enginyers I. Rerberg i V. Shújov. En la creació del museu s'utilitzà l'experiència dels museus de Dresden i Berlín.

El museu de Belles Arts Emperador Alexander III, adjunt a la Universitat de Moscou, fou inaugurat el 31 de maig de 1912. La majoria de les mostres –motllures de guix, còpies de mosaics, pintures murals i peces escultòriques-- constituïen les reproduccions impecables fetes en museus i tallers d'altres països.

La primera col·lecció més valuosa del museu fou la d'objectes de la cultura antiga d'Egipte, sumant 6.000 mostres reunides per l'eminent egiptòleg Vladímir Golenísxev. Segona col·lecció, composta per unes 90 obres de l'art italià dels segles XII-XV, entrà al museu el 1910. Si bé al principi de la seva història el museu només posseïa un petit nombre d'obres originals, la nacionalització de les col·leccions privades féu que el seu fons s'enriquís en els anys 1920-1930. L'exposició del museu s'augmentà considerablement degut a la reorganització dels museus Públic, el de Rumiantsev i el d'icones Ostroújov, a la nacionalització de les finques principesques de les afores de Moscou.

En la mateixa dècada molts quadres conservats fins llavors a l'Ermitage foren transferits a Moscou. Una part important de les col·leccions de l'antic Museu d'Art Modern Occidental s'uniren a aquests, més tard, en els anys 1940. Aquest últim fou creat a base de pinacoteques privades de Serguei Schukin i Ivan Morozov. Mercès a la seva gran passió per l'art modern, profunds coneixements, intuïció artística i impecable gust, aquests dos grans col·leccionistes crearen els seus propis museus en el llindar dels segles XIX i XX. Anunciaren a la societat russa l'existència del món dels impressionistes –encara no reconeguts ni tan sols en el mateix París— i del món de la icona rus. La galeria puixkiniana fou considerada com la millor a Europa. Ambdues pinacoteques, en cases dels seus propietaris, restaven a l'accés del públic, particularment de tots els pintors joves, futurs representants de l'avantguardisme rus.

En l'actualitat el Museu Puixkin –el segon museu enciclopèdic del país— ocupa una posició de prestigi en el món i conta amb més d'un milió de quadres i dibuixos i encara més d'obres escultòriques, d'arts aplicades i de cultura material dels pobles de diferents països, des del passat remot fins als nostres dies.

El 1985, en el si del museu fou creat un departament nou –el de col·leccions privades.

Petita galeria[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Coord.: 55° 44′ 5″ N, 37° 36′ 56″ E / 55.73472,37.61556