Museu de Tolosa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Museu de Tolosa
Muséum de Toulouse
Logo museum 100px.gif
logotip del museu
Fundat 1796
Localització 35 allées Jules Guesde
31000, Tolosa
Àmbit història natural
Superfície 6000 m²
Lloc web www.museum.toulouse.fr

El Museu de Tolosa, oficialment i en francès Muséum de Toulouse, és el Museu d'Història Natural ubicat al districte de Busca-Montplaisir de la ciutat de Tolosa. Amb una superfície de prop de 6000 m², alberga una col·lecció de més de dos milions i mig de peces.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

Va ser creat el 1796 pel naturalista Philippe-Isidore Picot de Lapeyrouse, a les antigues instal·lacions del convent dels Carmelites Descalços. Es va obrir al públic el 1865 sota la direcció d'Édouard Filhol.

Va ser el primer museu del món en obrir una galeria de galeria prehistòrica, amb la col·laboració d'Émile Cartailhac, Jean-Baptiste Noulet i Eugène Trutat. És el segon museu de la seva categoria més gran de França, després del Museu d'Història Natural de París.

Entrada al museu, reconstrucció d'un elefant i d'un Quetzalcoatlus
El Jardí botànic Henri Gaussen - L' espiral etnobotànica

A causa del descobriment de febleses estructurals a l'edifici del museu, les instal·lacions es van tancar al públic el 1997. El 1999 es va presentar un nou disseny. L'espai va romandre en construcció durant diversos anys i va ser reorganitzat entorn de diversos llocs al voltant de Tolosa. Després de deu anys de tancament, el museu va reobrir les seves portes el desembre de 2007 per a grups escolars i fou el dissabte, 26 de gener de 2008 quan va inaugurar oficialment per a tots els ciutadans.[2] Amb aquesta rehabilitació es da doblar l'àrea construïda. Actualment l'àrea dedicada a exposicions és de 3000 m² dividits en tres plantes. El jardí botànic de la Universitat Paul-Sabatier, amb una superfície de 5.500 m², també forma part de la reorganització de l'espai.

El nou museu es basa en una escenografia contemporània, i fou dissenyat i construït per l'arquitecte i escenògraf Xavier Leroux-Cauche. El projecte va ser desenvolupat per l'arquitecte Jean-Paul Viguier i unificà en un conjunt els tres components de l'edifici: la part històrica, el jardí botànic i la part moderna. Se'l considerà una reinvenció total del museu, tant del projecte intel·lectual com de l'arquitectura física. Centrat en el visitant, el museu esdevenia el vincle entre el coneixement científic i la ciutadania, oferint una ruta per conscienciar sobre els principals problemes contemporanis.

Organització museu[modifica | modifica el codi]

L'antic Museu d'Història Natural es va convertir en el Museu de Toulouse. El nou nom feia referència a totes les ofertes d'exposicions i esdeveniments desplegats en les tres zones de servei:[3]

  • L'espai històric, anomenat el Museu d'Història Natural, situat al cor del Jardí de Plantes de Toulouse, consistent en:
La Gran Plaça (accés lliure)
Espais expositius: Terra Activa, Ordenar per saber, Ordre de la Naturalesa, Ruptures i continuum, Grans funcions, taula d'interpretació
Camps lliures: espai per a debats i reunions
Mediateca juvenil Per què no? (3-14 anys) i la biblioteca Émile Cartailhac
  • El lloc de la Maourine a Borderouge, els jardins del Museu, amb
La casa d'ombra (accés obert), amb el restaurant a la Noria
La plaça de lotus
Els vegetals del món
Lost Trail
El llit de canya i un estany Maourine

Col·leccions[modifica | modifica el codi]

Il·lustracions del contingut de cadascuna de les diverses col·leccions del Museu de Tolosa:

Botànica[modifica | modifica el codi]

Entomologia[modifica | modifica el codi]

Coleòpters[modifica | modifica el codi]

Lepidòpters[modifica | modifica el codi]

Ortòpters[modifica | modifica el codi]

Minerals[modifica | modifica el codi]

Ornitologia[modifica | modifica el codi]

  • La col·lecció d'ous de Jacques Perrin de Brichambaut (1920-2007) va ser adquirida el 2010 pel museu, provinent de col·leccions privades, complementades per ornitòlegs reconeguts com a Guichard, Henri Heim de Balsac i René de Naurois. Inclou totes les espècies paleàrtiques (Europa, Nord d'Àfrica i Àsia), al voltant de 1000 espècies i prop de 15.000 ous, com a tal, forma part de les col·leccions d'ous Paleàrtics més completa i millor documentada d'Europa.

Osteologia[modifica | modifica el codi]

Paleontologia[modifica | modifica el codi]

Els exemplars de la col·lecció de paleontologia es compten per desenes de milers. Es poden trobar fòssils de l'Arcaic en l'actualitat. La seva grandària varia des d'uns pocs mil·límetres a diversos metres. La col·lecció també inclou una sèrie de models, alguns dels quals poden ser de fins a deu metres de llarg.

Invertebrats[modifica | modifica el codi]

Vertebrats[modifica | modifica el codi]

Prehistòria[modifica | modifica el codi]

Conservació i manteniment de col·leccions[modifica | modifica el codi]

Una preparació al laboratori
  • El museu compta amb un nombre de personal tècnic, incloent un gran laboratori de preparació de la taxidèrmia, que també s'utilitza per a la neteja i el manteniment de parts de Paleontologia i mineralogia.
  • Un elefant asiàtic del Museu d'Història Natural va ser restaurat per a la reobertura del museu. L'elefant, anomenat Punch, va ser donat l'11 de desembre de 1907 pel Circ Pinder i fou una atracció estrella de la creació. Havia sigut naturalitzat per Philippe Lacomme, qui va inventar un procés de naturalització que és encara avui (2014) una referència. Consisteix en una estructura, coberta amb suro, que dibuixa el contorn dels elefants. Tot és desmuntable en 12 peces. A continuació, la pell de l'animal es col·loca en un bastidor. L'elefant és de nou al vestíbul de l'entrada.[4]

Directors i conservadors[modifica | modifica el codi]

  • Philippe-Isidore Picot de Lapeyrouse (1744-1818), a l'origen de les primeres col·leccions (herbaris, minerals i fòssils) del Museu
  • Édouard Filhol (1814-1883), primer director del Museu el 1865 i alcalde de Tolosa des de 1867 fins a 1870.
  • Jean-Baptiste Noulet (1802-1890), director del Museu, prehistoriador.
  • Eugène Trutat (1840-1910), primer director (1865-1890), director del Museu (1890-1901), naturalista i fotògraf.
  • Francis Duranthon (1961 -), conservador en cap i director del Museu des de l'1 de gener de 2011.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Museu de Tolosa Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 43° 35′ 37.89″ N, 1° 26′ 57.42″ E / 43.5938583°N,1.4492833°E / 43.5938583; 1.4492833