Museu de l'Empordà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Museu de l'Empordà
mE
Logotip Museu de l'Empordà.png
Museu de l'Empordà situat respecte Catalunya
Localització respecte Catalunya
Fundat 7 de desembre del 1946
Localització Rambla, 2
Figueres (Girona)
Àmbit Museu d'Art
N. de visitants 10.286 (2008)
Director/a Anna Capella
Transport públic Estació de Figueres
(Ca2 i LD de Renfe)
Lloc web www.museuemporda.org

El Museu de l'Empordà és una institució pluridisciplinària dirigida a la recerca, conservació o difusió del patrimoni cultural local i comarcal,[1] ubicada a Figueres.

Història[modifica | modifica el codi]

Fou creat per l'Ajuntament d'aquesta població el 7 de desembre del 1946. Els seus antecedents es remunten al 1885, quan l'Institut Ramon Muntaner de Figueres va rebre un lot d'obres d'art en dipòsit del Museu del Prado. En un inici, es va concebre com un museu d'arqueologia, història i art de la ciutat i la comarca.[2] L'any 1998 es va crear el Consorci del Museu de l'Empordà, constituït per l'Ajuntament de Figueres i el Consell Comarcal de l'Alt Empordà, i es va renovar l'exposició permanent.

Edifici[modifica | modifica el codi]

Museu de l'Empordà

El museu és al lloc on, antigament, al segle XIX, hi havia la Casa del Governador.[3] Després s'hi va construir la Cambra Agrària. Posteriorment, l'edifici es va tirar a terra i se'n va construir un de nou, l'actual, que es va dissenyar per acollir el museu i es va inaugurar l'any 1971.

Actualment, està pendent de ser traslladat a una nova seu, per poder millorar el seu servei. Al llarg dels últims anys hi ha hagut diverses propostes que al final no s'han dut a terme. Durant el mes de març de 2011, la Casa Nouvilas, situada al número 78 del carrer Nou de Figueres, va presentar-se com una nova possible futura seu del museu.[4]

Col·lecció[modifica | modifica el codi]

El Museu de l'Empordà ofereix al públic una lectura històrica de les seves col·leccions, que comprenen un ampli ventall cronològic de l'art i l'arqueologia de la comarca, des de la prehistòria fins als nostres dies, amb una especial dedicació a la pintura catalana i empordanesa dels segles XIX i XX.

El recorregut comença amb una mostra de les troballes arqueològiques de l'Alt Empordà, des del neolític fins a la romanització, que inclou una col·lecció d'ornaments personals, ceràmiques gregues de figures negres i roges i recipients de vidre. Continua amb l'època medieval i moderna, on destaquen els capitells del monestir de Sant Pere de Rodes i els dipòsits d'obres del Museo del Prado (Antonio Rafael Mengs, Pierre Mignard, Francisco Herrera...).

A través de les obres de Ignacio Pinazo, Joaquín Sorolla, Isidre Nonell, Ramon Martí Alsina, Josep Berga i Boix, Ramon Casas, Pablo Gargallo, Francesc Gimeno i Arasa, Joaquim Mir, Francesc Masriera, Joaquim Sunyer, Frederic Marès, Josep Dunyach i Pere Casanovas, entre d'altres, es pot seguir la trajectòria de l'art català des de mitjans del segle XIX fins al modernisme i les primeres avantguardes, amb obres de Antoni Tàpies, Joan Ponç i Modest Cuixart.

Finalment, Ramon Reig, Josep Bonaterra, Marà Llavanera, Eusebi de Puig, Salvador Dalí, Àngels Santos Torroella, Àngel Planells, Joan Massanet, Evarist Vallès, Joan Sibecas, Ramon Molons, Joan Padern, Ramon Pujolboira, Lluís Roura i Josep Ministral, entre molts d'altres, ens mostren l'evolució de la pintura empordanesa des del paisatge realista, el surrealisme, l'abstracció conceptual i la nova figuració. El museu també projecta diverses exposicions temporals al llarg de l'any. La seva actual directora és Anna Capella.[5]

La col·lecció està repartida en tres plantes:

Obres destacades[modifica | modifica el codi]

Llista no completa d'obres destacades:

Serveis[modifica | modifica el codi]

El museu ofereix diferents serveis educatius, visites en grup, un centre de documentació, i és la seu de la càtedra d'art i cultura contemporànies de la Universitat de Girona. També disposa d'un auditori i edita diverses publicacions.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 60. ISBN 84-393-5437-1. 
  2. Duran, Fina. «L'Art de col·leccionar: Col·leccionisme Institucional». Revista Bonart, 163, Febrer Març 2014, pàg. 20-21 [Consulta: 12 febrer 2014].
  3. Bernils, Josep Maria. «Curioses decisions de Figueres». Diari de Girona, 13/03/2011. [Consulta: 14 març 2011].
  4. «La casa Nouvilas presenta candidatura a Museu». Empordà.info, 24/04/2011. [Consulta: 24 abril 2011].
  5. Merino, Laura. «Abatre els murs». Bonart [Girona], núm. 130, agost 2010, p. 26-28. ISSN: 1885-4389.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Museu de l'Empordà

Coord.: 42° 16′ 0.04″ N, 2° 57′ 43.26″ E / 42.2666778,2.9620167