Museu de la Pagesia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Museu de la Pagesia
Tn 5971 logoMPagesia2.jpg
Logotip del Museu de la Pagesia
Fundat
Localització Pi i Maragall, 13, Castellbisbal
Àmbit Etnologia
Xarxa Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona
Lloc web http://www.castellbisbal.cat/castellbisbal/equipaments/museudelapagesia.html

El Museu de la Pagesia de Castellbisbal, al Vallès Occidental,[1] té per objectiu conservar i difondre el patrimoni cultural local associat al món agrícola. El fons del Museu està format per eines del camp, estris casolans, fotografies i records personals, que conformen una exposició permanent que vol donar una visió panoràmica de la tradició agrícola del municipi, i per extensió de la comarca: les feines del camp i l'estructura social del món rural. L'exposició permanent es divideix en tres àmbits: les persones, la terra i el mercat i el transport.[2] A més, el Museu organitza exposicions temporals, tallers i visites guiades, tant al propi museu com a la resta d'elements patrimonials del municipi, com per exemple, la Torre Fossada (o de la Telegrafia òptica), el Pont del Diable, o les barraques de vinya. El Museu forma part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona i el 8 de març de 1999 va ser inscrit al Registre de Museus de Catalunya, gestionat per la Junta de Museus de Catalunya.[3]

Edifici[modifica | modifica el codi]

Seu del Museu de la Pagesia. Edifici del 1869.

El Museu s'ubica a un edifici de finals del s- XIX. Concretament de 1869. Es tracta d'un edifici que va ser construït per ampliar una habitatge anterior existent (Can Pau Margarit).

L'any 1915, l'Ajuntament el va adquirir per encabir-hi la seu, que ho fou fins a l'any 1965. Quan va quedar buit l'edifici va servir de dispensari i en el pis de sobre hi van viure alguns mestres de les escoles del poble. L'any 1985 va ser inaugurat com a Museu de la Pagesia[4].

Es tracta d'un edifici de planta trapezoïdal de planta baixa i dos pisos. La planta baixa està parcialment coberta per una volta de canó i la primera té bigues de fusta i voltes de maó que reposen sobre bigues de fusta, llates i un encadellat[5].

Història[modifica | modifica el codi]

El 28 de Juliol de 1985, s'inaugurava el Museu de la Pagesia de Castellbisbal. La història, però, havia començat uns anys enrere. L'any 1979, els germans Mateu (Josep, Mateu i Ricard) veient la ràpida transformació que Castellbisbal havia sofert en la seva activitat econòmica passant en poc temps de la pagesia a la indústria, decidien fundar un museu que reflectís el passat agrícola de Castellbisbal. Per això van demanar als veïns que donessin al futur museu les eines i estris de caràcter agrícola que guardaven i ja no es feien servir. Així, els dies 20, 21 i 22 de gener de 1980, per la Festa Major de Sant Vicenç, i amb la col·laboració d'altres veïns, realitzaven a la Biblioteca Mossèn Cinto Verdaguer una primera exposició d'eines agrícoles.Presentant-ne 160 de les més de 400 que ja s'havien recollit. Aquell mateix any, mentre els impulsors buscaven un edifici perquè fos la seu del Museu, decidiren que el propietari havia de ser l'Ajuntament de Castellbisbal, com a representant de tots els veïns del poble.Finalment, aquell mateix 1980, el consistori decidia que l'antic edifici de la casa de la vila, al carrer Pi i Margall, es convertís en la seu del Museu de la Pagesia. Les obres per remodelar l'edifici van durar i la feina de restauració de les peces van durar fins a l'any 1985[6].

L'any 2003, l'Ajuntament, aprofitant que s'havien de fer obres al Museu per adequar-lo a la normativa vigent va decidir reformar de manera profunda el Museu i, per aquesta raó, va restar tancat fins al gener de l'any 2006 en que va tornar a obrir les portes amb un relat museològic i una museografia més moderns.

L'any 2013, dins el marc de les actuacions que es van desenvolupar en el programa 2013, Any del Patrimoni de Castellbisbal, les dues petites sales que l'any 2006 van ser destinades com a espais audiovisuals, varen res reconvertides en sales per a exposicions temporals de petit format.

Col·lecció Permanent[modifica | modifica el codi]

La col·lecció permanent del Museu és formada, pràcticament en la seva totalitat per objectes donats per veïns i veïnes de Castellbisbal (que encara avui segueixen fent donacions). Actualment, entre les peces exposades i el fons del magatzem hi ha més de 2.700 peces.

La col·lecció es distribueix per les tres plantes del Museu i configura un relat expositiu sobre la la vida a pagès i les feines agrícoles.

Planta 2: les persones[modifica | modifica el codi]

Planta segona: les persones. La vida quotidiana a pagès.

La segona planta està dedicada a la societat que envoltava l'activitat agrícola, podem dir, fins a mitjans del segle XX. Així, es parla de les característiques socials, de les creences, de com s'organitzava la societat i les famílies, de la distribució de les tasques, però també de les formes existents d'oci que hi havia. El discurs fa especial èmfasi en l'organització familiar tradicional i en el rol de cadascun dels seus membres i les relacions que entre ells establien: infants, pare, mare i avis.

A la planta es troben objectes relacionats amb la vida quotidiana. Tant elements que hi havia, per exemple a les cases, com elements que fan referència als jocs dels infants, a les creences, a l'educació, etc[7].

Planta 1: La terra[modifica | modifica el codi]

La primera planta fa èmfasi en la relació de producció entre les persones i la terra. Així, es pot veure, en primer lloc, aquelles activitats econòmiques que tenen a veure directament amb l'aprofitament de la natura sense domesticar: caça, pesca, recol·lecció, etc.

Planta primera. Màquina de trinxar, portadora i bota, elements essencials en la producció del vi.

En segon lloc es veu la importància i el pes que van tenir a Castellbisbal els diversos tipus de conreus i l'ús que se'n feia: els cereals, els horts, els fruiters, les oliveres i, especialment la vinya i la producció del vi.

Es poden veure eines de treball dels diferents conreus, així com objectes que tenen a veure amb la producció que se'n realitzava[7]

Planta baixa: els mercats i el transport[modifica | modifica el codi]

La planta baixa està dedicada a explicar què se'n feia dels excedents de la producció agrícola una vegada superada la primera fase d'autoconsum. A l'hora, està dividia en dos apartats.

En el primer trobem tot allò que té a veure amb el transport: els carros, les bèsties de càrrega i d'arrossegament, les rutes que es seguien, etc.

Planta baixa. El transport de productes agrícoles i la venda al mercat.

En el segon s'exposen les peces que tenen relació amb l'activitat comercial als mercats on s'anava a vendre els productes agrícoles. Especialment es parla de i es mostren objectes que il·lustren tres de les accions bàsiques que es realitzen al mercat: pesar, mesurar i pagar[7]. I es fa èmfasi especial en les rutes que van seguir les àmfores que es construïen al jaciment romà de Can Pedrerol de Baix i que plenes de vi d'aquesta terra van anar a parar a diversos punts de l'Imperi Romà on s'han trobat restes d'aquests àmfores: (a la Gàl·lia, a la Germània i a la pròpia Itàlia).

Sales d'exposicions temporals[modifica | modifica el codi]

L'any 2013, el Museu va reconvertir les dues petites sales d'audiovisuals que es trobaven a la segona i a la primera planta en petites sales d'exposicions temporals, on poder desenvolupar exposicions de petit format. Les exposicions de gran format es realitzen a la Sala d'Exposicions del Centre Cultural Els Costals.

Exposicions[modifica | modifica el codi]

El Museu ha desenvolupat diverses exposicions, especialment en els darrers anys. Algunes d'elles coorganitzades amb entitats culturals de la vila. Es pot distingir entre les exposicions de gran format i les de petit format:

Exposicions de petit format (realitzades al propi museu):[modifica | modifica el codi]

  1. Esteve Sala, el geni de l'Hosteleria (2013)
  2. Músics de Carrer (2014).
  3. Exposició de fotografies de Sergi Mayoral (2014).
  4. Exposició de fotografies de Juan Carlos Garnacho (2014).
Cartell de l'exposició temporal Castellbisbal 1939, els darrers dies (2014).

Exposicions de gran format (realitzades a la Sala d'Exposicions d'Els Costals):[modifica | modifica el codi]

  1. Pessebres i altres visions nadalenques (2012).
  2. Centenari de la Festa Major (2012).
  3. 1962 l'Any dels desastres (2012).
  4. 2013, Any del Patrimoni de Castellbisbal (2013).
  5. 100 anys de Futbol a Castellbisbal (2013).
  6. Roba (d)el Cor 1 (2013).
  7. De gran a gegant. Història de Manel el flabiolaire (2014)
  8. 1714. Adjutori Segarra, Capità de Voluntaris a Cavall. Fill de Castellbisbal (2014).
  9. Rafael Serrano, pintor (2014).
  10. Castellbisbal 1939, els darrers dies (2014).
  11. Roba (d)el Cor 2 (2014).

Publicacions[modifica | modifica el codi]

El Museu té dues col·leccions de publicacions:

  • Les Publicacions del Museu que consta de 6 números (alguns d'esgotats):
    1. Semblança de Castellbisbal. Josep Mateu i Miró. 1987.
    2. Les masies de Castellbisbal. Josep mateu i Miró. 1999.
    3. Castellbisbal, un viatge a través del temps. L'evolució del seu paisatge des de fa 21 milions d'anys. Jordi Galindo i Torres. 2000.
    4. Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Josep Mateu i Miró. 2002.
    5. Motius, persones, fets. Josep Mateu i Miró. 2007.
    6. Història del Museu de la Pagesia. Josep Mateu i Miró. 2008.
  • Els Catàlegs de les Exposicions temporals:
    1. Vida de les paraules. Ares escultor. 2011.
    2. Les Exposicions del Patrimoni 2013. Pessebres i altres visions nadalenques, Centenari de la Festa Major i 1962 l'Any dels desastres.
    3. Les Exposicions del Patrimoni 2014 (1). 2013, Any del Patrimoni de Castellbisbal.
    4. Les Exposicions del Patrimoni 2014 (2). 100 Anys de Futbol a Castellbisbal i Esteve Sala, el geni de l'hosteleria.
    5. Les Exposicions del Patrimoni 2015 (1). Rafael Serrano, pintor.
    6. Les Exposicions del Patrimoni 2015 (2). En preparació. 1714. Adjutori Segarra, Capità de voluntaris a cavall. Fill de Castellbisbal i Castellbisbal 1939, els darrers dies.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 49. ISBN 84-393-5437-1. 
  2. «Museu de la Pagesia». castellbisbal.cat. [Consulta: 30 de gener de 2015].
  3. DOGC, 22 de maç de 1999.
  4. «Mapa de Patrimoni Cultural. Castellbisbal (Vallès Occidental)» (en català). Diputació de Barcelona, 2012. [Consulta: 19 de febrer de 2015].
  5. «Catàleg de béns a protegir (POUM)» (en català). Ajuntament de Castellbisbal, gener de 2008. [Consulta: 20 de febrer de 2015].
  6. Mateu, Josep. Història del Museu de la Pagesia de Castellbisbal (en català). Castellbisbal: Publicacions del Museu de la Pagesia, 2008. 
  7. 7,0 7,1 7,2 «Ajuntament de Castellbisbal» (en català). Ajuntament de Castellbisbal. [Consulta: 20 de febrer de 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 41° 38′ 16.79″ N, 2° 21′ 17.69″ E / 41.6379972°N,2.3549139°E / 41.6379972; 2.3549139