Museu del Càntir d'Argentona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Museu del Càntir d'Argentona
Museu del Càntir Argentona Catalunya.JPG
Façana del Museu del Càntir
Fundat 1975
Localització Pl. de l'Església, 9 Argentona (Maresme)
Xarxa Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona
Lloc web www.museucantir.org

El Museu del Càntir d'Argentona, fundat l'any 1975 en aquesta vila del Maresme, actualment està instal·lat en un edifici de quatre plantes, inaugurat el 20 de juliol del 2000.[1] El museu és un organisme autònom de l'Ajuntament d'Argentona, regit per un Patronat, amb un President i una Junta de Govern, que en determina les directrius mestres. La institució està dirigida per un Director Gerent, càrrec que ocupa Oriol Calvo, llicenciat en Geografia i Història i antropòleg, des del febrer de 1986.[2]

Els orígens del museu es relacionen amb la Festa del Càntir, que se celebra el 4 d'agost des del 1951 i que recuperà un aplec que se celebrava des del segle XVII, a causa d'un "vot de poble" a Sant Domènec, patró de les aigües, per protegir Argentona d'una greu pesta. Anualment, coincidint amb la Festa del Càntir el Museu del Càntir organitza la Fira Internacional de Ceràmica i Terrissa, que varia de dates en funció del dia en que cau el 4 d'agost, per tal de difondre i afavorir el manteniment de la terrissa tradicional i per promoure els nous valors de la ceràmica de creació. La Festa i el Museu del Càntir van ser promoguts per Jaume Clavell i Nogueras i un grup de ciutadans coneguts amb el nom d'Amics d'Argentona.

Exposició[modifica | modifica el codi]

La col·lecció inclou més de 3.000 atuells d’aigua, els més significatius dels quals poden ser contemplats a les noves sales del museu. L'exposició permanent ens introdueix al món d'aquests atuells d'aigua i a la història, la tipologia i el procés d'elaboració del càntir. Al segon pis del museu s'hi fan exposicions monogràfiques. El 2000 es va presentar la mostra 50 edicions de la Festa del Càntir, el 2001 Imatges del Càntir, el 2005 Els Càntirs Modernistes i el 2008 Càntirs Bestials.

L'exposició permanent es presenta en cinc àmbits temàtics i l'Espai Picasso:

  • Àmbit 1: La Humanitat i l'aigua: una relació cultural

En un ambient de recolliment, s'estudia com la relació entre la Humanitat i l'aigua és, sobretot, cultural, i es reflecteix en atuells que compleixen les mateixes funcions que el càntir.

  • Àmbit 2: Formes i funcions dels atuells d'aigua: les morfologies.

S'hi mostra de quina manera les cultures de la Península Ibèrica han desenvolupat atuells de terrissa destinats a complir diferents funcions relacionades amb l'aigua a la llar: cànters, cànters amb galet o cantarelles, poals, cànters amb broc, gerres d'aiguamans i càntirs.

  • Àmbit 3: Història del càntir. De l'Edat del Bronze als nostres dies.

Es presenten els períodes de màxim esplendor dels càntirs: l'edat del Bronze mediterrània, la Grècia hel·lenística, el ressorgiment a finals de l'Edat Mitjana, l'esclat dels segles XVII i XVIII, la gran producció del primer terç del segle XX i la decadència de la segona meitat d'aquest segle.

  • Àmbit 4: Un càntir per a cada funció: les tipologies.

L'àmplia varietat de formes de càntirs es veu reflectida en aquest àmbit del museu: càntirs grans o de colla, comuns, d'hivern, de tortell, d'engany, de barca, de camp, antropomorfes i zoomòrfics, decoratius i artístics. També hi ha càntirs de fusta, de metall, suro i vidre, amb exemplars del segle XVIII i posteriors.

  • Àmbit 5: Procés de fabricació del càntir.

Es mostra, amb l'ajut de diversos vídeos, el procés tradicional per a fer un càntir, des de l'extracció de la terra fins que la peça, ja acabada, és comercialitzada, passant pel modelat del fang al torn, la decoració i la cocció.

La procedència geogràfica de les peces és molt àmplia i hi són representats els centres productors de terrissa més importants dels Països Catalans, d'Espanya i de la resta del món.

El juliol del 2006 es va inaugurar l’Espai Picasso, on s'exposen quatre exemplars de càntirs del genial artista malagueny i s'explica la relació entre Pablo Picasso i la ceràmica.

Obres destacades[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Museu del Càntir d'Argentona». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2001, p. 14. ISBN 84-393-5437-1. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 41° 33′ 14.71″ N, 02° 24′ 01.87″ E / 41.5540861,2.4005194