Museu del Càntir d'Argentona

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióMuseu del Càntir d'Argentona
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusedifici Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballceràmica Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació3 agost 1975
Governança corporativa
Seu
Part deXarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona

Lloc webmuseucantir.org Modifica el valor a Wikidata
Facebook: 100054169165854 Twitter (X): museudelcantir Youtube: UCsPObaQnC4urYSWG9m2Np7g Flickr: 44604381@N04 Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

El Museu del Càntir és un museu a Argentona (Maresme), dedicat als atuells d'aigua.[1] Va ser fundat l'any 1975 a la Casa Gòtica.[2] Des de juliol 2000 es va traslladar a l'antiga Casa de la Cultura conegut com a Cal Carboner, un edifici del segle xvi. Lo col·lecció, única a Europa, té més de quatre mil exemplars que van de l'edat de bronze fins a Picasso.[3] El seu director és l'Oriol Calvo Vergés.[4]

Història[modifica]

Els orígens del museu es relacionen amb la Festa del Càntir, que se celebra el 4 d'agost des del 1951 i que recuperà un aplec que se celebrava des del segle xvii, a causa d'un «vot de poble» a Sant Domènec, patró de les aigües, per protegir Argentona d'una greu pesta. Anualment, coincidint amb la Festa del Càntir el Museu organitza la Fira Internacional de Ceràmica i Terrissa, que varia de dates en funció del dia en què cau el 4 d'agost, per tal de difondre i afavorir el manteniment de la terrissa tradicional i per promoure els nous valors de la ceràmica de creació. La Festa i el Museu van ser promoguts per Jaume Clavell i Nogueras i un grup de ciutadans coneguts amb el nom d'Amics d'Argentona.[3] El juliol del 2006 es va inaugurar l'«Espai Picasso», on s'exposen quatre exemplars de càntirs de l'artista malagueny i s'explica la relació entre Pablo Picasso i la ceràmica.[5] Aquest espai es va realitzar gràcies a les donaciens dels veïns.[6]

La col·lecció inclou més de quatre mil atuells d'aigua, els més significatius dels quals es troben a l'exposició permanent del museu. La procedència geogràfica de les peces és molt àmplia i hi són representats els centres productors de terrissa més importants dels Països Catalans, d'Espanya i de la resta del món. A més té una biblioteca especialitzada sobre ceràmica i uns dos cents vídeos sobre terrissa tradicional.[3]

El museu és un organisme autònom de l'Ajuntament d'Argentona i és dirigida per l'historiador i antropòleg Oriol Calvo i Vergés des del febrer de 1986.[7][8]

Exposició[modifica]

L'exposició explica la història, la tipologia i el procés d'elaboració del càntir. Al segon pis del museu es fan exposicions monogràfiques. El 2000 es va presentar la mostra 50 edicions de la Festa del Càntir, el 2001 Imatges del Càntir, el 2005 Els Càntirs Modernistes i el 2008 Càntirs Bestials.[3]

L'exposició permanent es presenta en cinc àmbits temàtics i l'Espai Picasso:

  • Àmbit 1: «La Humanitat i l'aigua: una relació cultural» En un ambient de recolliment, s'estudia com la relació entre la Humanitat i l'aigua és, sobretot, cultural, i es reflecteix en atuells que compleixen les mateixes funcions que el càntir.
  • Àmbit 2: «Formes i funcions dels atuells d'aigua: les morfologies». S'hi mostra de quina manera les cultures de la península Ibèrica han desenvolupat atuells de terrissa destinats a complir diferents funcions relacionades amb l'aigua a la llar: cànters, cànters amb galet o cantarelles, poals, cànters amb broc, gerres d'aiguamans i càntirs.
  • Àmbit 3: «Història del càntir. De l'Edat del Bronze als nostres dies». Es presenten els períodes de màxima esplendor dels càntirs: l'edat del Bronze mediterrània, la Grècia hel·lenística, el ressorgiment a l'Edat Mitjana tardan, l'esclat dels segles xvii i xviii, la gran producció del primer terç del segle xx i la decadència de la segona meitat d'aquest segle.
  • Àmbit 4: «Un càntir per a cada funció: les tipologies». L'àmplia varietat de formes de càntirs es veu reflectida en aquest àmbit del museu: càntirs grans o de colla, comuns, d'hivern, de tortell, d'engany, de barca, de camp, antropomorfes i zoomòrfics, decoratius i artístics. També hi ha càntirs de fusta, de metall, suro i vidre, amb exemplars del segle xviii i posteriors.
  • Àmbit 5: «Procés de fabricació del càntir». Es mostra, amb l'ajut de diversos vídeos, el procés tradicional per a fer un càntir, des de l'extracció de la terra fins que la peça, ja acabada, és comercialitzada, passant pel modelat del fang al torn, la decoració i la cocció.

Obres destacades[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Museu del Càntir d'Argentona». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Calvo i Català, Bernat «Festa del Càntir d'Argentona» (pdf). Fonts, 47, juliol 2011, pàg. 27-29. Arxivat de l'original el 2019-03-24 [Consulta: 12 maig 2019].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Calvo i Català, juliol 2011, p. 28.
  4. «Directori de Museus d'Espanya» (en castellà). Ministeri de Cultura d'Espanya. Arxivat de l'original el 2021-12-27. [Consulta: Gener 2023].
  5. «La inauguració de l'Espai Picasso comptarà amb la presència de Josep Palau i Fabre» (pdf). Ajuntament d'Argentona, 2006. [Consulta: 12 maig 2019].
  6. «Les peces de Picasso ja tenen un espai propi al museu del càntir d'Argentona». TV3 Notícies, 03-08-2006.
  7. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2001, p. 14. ISBN 84-393-5437-1. 
  8. «Oriol Calvo Vergés» (en anglès, francès). Académie internationale de la céramique, 2014. [Consulta: 12 maig 2019].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Museu del Càntir d'Argentona