Museu del Ferrocarril de Catalunya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Museu del Ferrocarril de Catalunya
Museu del Ferrocarril- vista aèria.jpg
Vista aèria
Fundat 5 d'agost de 1990
Localització Plaça Eduard Maristany, s/n,
Vilanova i la Geltrú, Garraf
Àmbit Museu industrial
N. de visitants 30.000/any[1]
Director/a Pilar Garcia
Xarxa mNACTEC - Sistema del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya
Transport públic RENFE - Estació de Vilanova i la Geltrú
Lloc web www.museudelferrocarril.org

El Museu del Ferrocarril és un museu dedicat a la història del ferrocarril que es troba ubicat a Vilanova i la Geltrú, just al costat de l'estació de trens. Es va inaugurar el 5 d'agost de 1990. L'espai és gestionat per la Fundación de los Ferrocarriles Españoles. Forma part del Sistema del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya[2] i de la Red de Museos de España.[3] Es tracta d'un centre de referència des d'on es pretén divulgar els avantatges i la història d'aquest mitjà de transport, aconseguir el gaudir del públic i la conservació del patrimoni industrial català.[4] Per aconseguir-ho, la institució compta amb el suport de l'Associació de Socis i Col·laboradors del Museu (SiC) per a construir un teixit social al voltant del museu.

Edifici[modifica | modifica el codi]

El museu ocupa l'antic dipòsit de locomotores de Vilanova i la Geltrú, espai construït a finals del segle XIX, on en el seu moment van arribar a treballar més de 900 persones. La seva col·lecció es troba ubicada a les instal·lacions originals d'un gran dipòsit de locomotores de vapor, un antic centre productiu que es feia servir com a base i taller de reparació de màquines, que es va tancar com a tal el 1967 per tornar-se a obrir com a museu el 1990.

L'edifici principal del museu es troba ubicat en un edifici construït en els anys 70 com a economat ferroviari. En aquest edifici es pot veure la part de l'exposició permanent dedicada al món de les estacions i algun àmbit específic dedicat al cinema, conegut com a CinemaTREN. També es troben diverses zones de serveis, com la recepció, la botiga, una àrea infantil, la biblioteca, així com la zona d'administració i diverses sales de reunions. La recepció del museu es troba en una peça de la col·lecció, l'antiga taquilla de l'estació de La Granada.

Amb el temps el museu ha realitzat diverses obres de rehabilitació o ampliació, com la realtizada l'any 2000 a l'antiga nau del taller de subministraments, convertint-la en l'Espai Segle XXI, o la realitzada el 2006 al dipòsit d'aigua convertint-lo en l'Espai Gumà.

Història[modifica | modifica el codi]

Pont giratori del museu

L'any 1972 l'Associació d'Amics del Ferrocarril de Barcelona va celebrar el XIX Congrés de Modelistes Europeus del Ferrocarril (MOROP). Durant aquest congrés es van reunir a Vilanova i la Geltrú una àmplia exposició de locomotores de vapor a l'antic dipòsit de locomotores de vapor, que disposava d'un pont giratori, un dipòsit d'aigua i una rotonda per guardar les màquines.[5]

Quan va acabar el congrés, els vehicles van quedar apartats, fins que el 1981, any del centenari de la línia Barcelona-Vilanova, es va promoure la idea de la creació d'un Museu del Ferrocarril, arran d'unes converses entre Renfe i la Generalitat de Catalunya. Al cap de poc temps l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú va incorporar-se al conveni de col·laboració i es va començar a preparar el projecte.

Finalment la Generalitat va rehabilitar l'edifici de la rotonda i Renfe es va encarregar de restaurar els vehicles i adequar l'espai.

El Museu es va inaugurar el 5 d'agost de 1990, però en aquells moments no tenia ni pressupost ni personal assignat, i no s'havia realitzat cap tipus d'arranjaments arquitectònics ni museogràfics a les instal·lacions.

No fou fins a 1993 que Renfe va encarregar la gestió de la institució a la Fundación de los Ferrocarriles Españoles, moment en què es va començar a obrir regularment, fixar un sistema de preus i d'activitats. El 1999 es va inscriure al Registre de Museus de Catalunya.[6]

Poc després entraria a formar part de la xarxa de museus del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.

Durant els últims anys s'ha presentat un projecte d'ampliació del museu per adaptar les instal·lacions a les noves necessitats i el 21 d'octubre de 2010 es va signar un nou conveni entre entre l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, la Fundació dels Ferrocarrils Espanyols, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, per definir programes conjunts d'activitats i d'inversons, recerca i patrocini, i es va iniciar un Màster en Sistemes Ferroviaris i de Tracció Elèctrica del Campus en col·laboració amb la Universitat Politècnica de Catalunya a Vilanova i la Geltrú.[7]

Col·lecció[modifica | modifica el codi]

Detall d'una de les locomotores.

La col·lecció del museu està considerada com una de les col·leccions tècniques més importants a nivell internacional.[8] La col·lecció està formada per de més de seixanta vehicles de totes les èpoques, tecnologies i països. Destaquen 28 locomotores de vapor que daten de finals del segle XIX, fins i tot la més antiga d'Espanya i la darrera que va estar en funcionament. També hi ha cotxes de viatgers, màquines dièsel o elèctriques i altres vehicles curiosos. Es tracta d'una de les col·leccions més importants d'Europa.[9] També hi ha un Bogie que va ser d'uns cotxes americans tipus HARLAN.[10] Altres elements rellevants de la col·lecció són una taula d'enclavaments i un pont de senyals originaris de l'Estació de França.

L'espai Segle XXI explica tot els temes relacionats amb les noves tecnologies aplicades al món ferroviari, amb especial atenció a l'Alta Velocitat.

Des de la seva inauguració el 1990, la col·lecció s'ha anat ampliant amb setze vehicles, a més de diversos elements patrimonials i objectes propis del món ferroviari. També destaca un mural que l'escultor Josep Maria Subirachs va fer per l'Estació de Barcelona-Sants i que va ser cedit al museu durant un període de rehabilitació de l'estació.[11]

Peces destacades[modifica | modifica el codi]

Ref Any Objecte Sobrenom Constructor Descripció Imatge
ND 1948 Locomotora 1-1-1 Mataró Maquinista Terrestre i Marítima Reproducció del primer tren que va realitzar el trajecte Barcelona-Mataró Tren del centenari
MZA 168 1854 Locomotora de Vapor 120/2112 Martorell Sharp & Stewart Manchester Locomotora original més antiga conservada a Espanya. Es va exposar a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 Locomotora Martorell
MZA 246 1857 Locomotora de Vapor 030/2013 Mamut Ritson Wilson i Cail Cockeril Segona locomotora més antiga conservada a Espanya. Es feien servir per remuntar trens de mercaderies i de passatgers
Locomotora de vapor Mamut
Andaluces 4 Locomotora de Vapor 020-04 Andaluces COCKERILL Tipus de locomotores petites destinades a àrees urbanes o petites factories Andaluces 4
MZA 571 Locomotora de Vapor 040-2019 Locomotora assignada a Vilanova i la Geltrú des de 1949 ND
Norte 1653 Locomotora de Vapor 030-2110 Perruca Normalment es va fer servir pel nord-est d'Espanya. Perruca
Oeste 9 Locomotora de Vapor 220-2005 Per al transport de passatgers ND
Oeste 77 Locomotora de Vapor 120-2131 ND
Alcantarilla- Lorca,4 Locomotora de Vapor 030-2369 ND
Alcañiz - La Puebla de Híjar, 4 Locomotora de Vapor 020-210 Teresita Alcañiz - La Puebla de Híjar, 4
Mollet - Caldes, 6 Locomotora de Vapor 030-0233 Caldes Maquinaria Terrestre y Marítima ND
Andaluces, 6 Locomotora de Vapor 220-2023 Bobadilla ND
MZA 651 Locomotora de Vapor 230-4001 Henschel i Maffei (Alemanya) ND
Ferrocarril Central de Aragón, 1 Locomotora de Vapor 030-2471 ND
Ferrocarril Central de Aragón, 53 Locomotora de Vapor 060-4013 Mallet Mallet
Norte 3101 Locomotora de Vapor 230-2085 ND
MZA 1155 Locomotora de Vapor 240-2135 Mastodonte MZA 1155
Ferrocarril Central de Aragón, 74 1927 Locomotora de Vapor 240-2074 ND
FCA 101 Locomotora de Vapor 462F-0401 Garratt Pacific Euskalduna, Bilbao FCA 101
MZA 1808 1939 Locomotora de Vapor 241F-2108 linda Tapada MZA 1808
5001 Locomotora de Vapor 151F-3101 Santa Fe Maquinista terrestre y Marítima Locomotora de Vapor 151F-3101
Renfe Locomotora de Vapor Renfe 240F-2591 240F-2591
Renfe Locomotora de Vapor Renfe 240F-2705 ND
1953 Locomotora de Vapor 141F-2101 ND
1953 Locomotora de Vapor 141F-2348 Mikado ND
Norte i Renfe 7001 Locomotora elèctrica 270-001 ND
Norte i Renfe 7206 1928 Locomotora elèctrica 272-006 Cocodrilo 272 006
Estado i Renfe 1004 Locomotora elèctrica 280-004 ND
Renfe 7807 Locomotora elèctrica 278-007 Panchorga 278 007
Renfe 7652 Locomotora elèctrica Alstom 276-052 Va acompanyada de 4 cotxes 6000 ND
Norte i Renfe 9165 Automotor 590-165 ND
Dresina de via i obres Dresina de via i obres
3T 1950 Locomotora 350-003 Talgo II 4 cotxes Talgo 350 003
1801 Locomotora dièsel 318-001 ND
Locomotora dièsel Talgo 354-001 Virgen de Covadonga 1983 Alemanya Talgo 354-001
2005 T Cabina de la locomotora Talgo III Virgen del Carmen Talgo III
RENFE 281 (anteriorment 1000) 1927 Locomotora elèctrica Ripoll CAF Locomotora construïda expressament per la línia Ripoll-Puigcerdà ND

Centre de Documentació[modifica | modifica el codi]

Biblioteca del Museu

El 1998, coincidint amb una exposició a Barcelona per commemorar el 150è aniversari de l'arribada del ferrocarril, el museu va canviar d'equip gestor i va crear un petit departament amb la intenció de fer una gestió centralitzada dels diversos fons documentals, provinents majoritàriament d'exemplars duplicats de la seu madrilenya de la Biblioteca Ferroviària de la Fundación de los Ferrocarriles Españoles, institució que gestiona el museu vilanoví. L'any 2000 es procedia a una primera obertura al públic.

Amb tot, els fons més valuosos es van aconseguir després de la donació realitzada el 2001 per Renfe Manteniment i Infraestructura, provinents de l'antiga biblioteca de la direcció de la Compañía de los Ferrocarriles de Madrid a Zaragoza y a Alicante (MZA), que havia estat la companyia ferroviària privada més important al territori català, fins a la nacionalització de totes elles el 1941. Entre tots els fons de la donació destacaven especialment les memòries de les antigues companyies de ferrocarrils que van construir la xarxa bàsica ferroviària catalana, així com alguns dels seus projectes de construcció de línies -especialment els realitzats per l'enginyer Eduard Maristany, alguns àlbums fotogràfics de començaments segle XX, divers material cartogràfic, perfils de línies, anuaris, informes diversos, etc.

Després de més de deu anys de funcionament, el 2011 el centre tenia a l'abast aproximadament uns 5.000 registres bibliogràfics, més de 10.000 fotografies, aproximadament 400 vídeos i un nombre significatiu de publicacions periòdiques i material d'arxiu. L'accés a la sala de lectura i consulta és públic en horari d'obertura del Museu, llevat dels caps de setmana. És preferible, això no obstant, concertar cita prèvia.

Documents destacats[modifica | modifica el codi]

Obligació de la Companyia del Ferrocarrils de Tarragona Barcelona i França, similar a la que es conserva al museu

superiors, ponts, viaductes, seccions del camí, passos a nivell, túnels, via, caselles, estacions. Barcelona, 1881.

Exposicions temporals[modifica | modifica el codi]

L'any 1993 es van iniciar les exposicions temporals al museu, algunes de producció pròpia i d'altres compartida. Entre 1993 i 2009 es van realitzar 62.

Les exposicions temporals del museu abarquen temes relacionats amb el món del ferrocarril, com pot ser tecnologia, urbanisme, economia, societat, turisme o cultura en els seus diferents vessants: fotografia, dibuixos, pintura, escultura o còmics. Destaca entre les exposicions la produïda l'any 2009 "40 anys de canviadors d'ample de via a Espanya", que es va realitzar en col·laboració amb la Fundació gestora.

Serveis[modifica | modifica el codi]

El museu també disposa d'altres serveis, com una àrea infantil, un teatre virtual, una biblioteca especialitzada i una sala d'exposicions temporals.

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Història i evolució
  2. Mnactec.cat
  3. 31 de juliol de 2009- el Consell de Ministres va aprovar el Reial Decret de creació de la Red de Museos de España.
  4. Missió del museu al web oficial
  5. DDAA 2010: p. 10
  6. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p.135. ISBN 84-393-5437-1. 
  7. Vilanova, Ignasi. «Vilanova i la Geltrú, Capital del Ferrocarril». Diari de Vilanova [[[Vilanova i la Geltrú]]], 22 d'octubre de 2010 [Consulta: 5 juny 2014].
  8. «Notícies 2010». Museu del Ferrocarril de Catalunya, 2010.
  9. «Fitxa del museu al MNACTEC». MNACTEC. [Consulta: 28 març 2011].
  10. «Fitxa del museu al web de l'Ajuntament». [Consulta: 28 març 2011].
  11. DDAA 2010: p. 19

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Fundacion de los Ferrocarriles Espanoles; Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú. Museu del Ferrocarril: guia. Museu del Ferrocarril, 1 de juliol de 1997. ISBN 9788488675408 [Consulta: 5 juny 2014]. 
  • Ddaa. 20 anys del Museu del Ferrocarril. Vilanova i la Geltrú: Museu del Ferrocarril, novembre de 2010. ISBN 978-84-92745-27-2. 
  • Ddaa. Catàleg del Museu del Ferrocarril. Vilanova i la Geltrú: Museu del Ferrocarril, 2004. ISBN 84-95968-37-1. 
  • Fernàndez, Magda. El Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú (Quaderns de didàctica i difusió:13). Vilanova i la Geltrú: Museu del Ferrocarril, 2004. ISBN 84-393-5378-2. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Museu del Ferrocarril de Catalunya

Coord.: 41° 13′ 13.11″ N, 1° 43′ 50.33″ E / 41.2203083°N,1.7306472°E / 41.2203083; 1.7306472