Music for the Royal Fireworks

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Music for the Royal Fireworks, traduïble literalment «Música pels reials focs d'artifici», és una composició de Georg Friedrich Händel (HWV 351) de l'any 1749 encarregada per Jordi II de Gran Bretanya.

El Tractat d'Aquisgrà (1748) posà fi a la guerra per la successió de la Corona d'Àustria i la pau tornà momentàniament a Anglaterra. Alguns mesos més tard el rei Jordi II ordenà que es realitzes una gran celebració, ostensiblement en honor la pau però en realitat per distreure llurs súbdits. La celebració es concentrà en torn de l'acabament d'un edifici, començat immediatament després d'haver-ne signat el tractat, objectiu del qual era servir com a muntatge per a una gran exhibició de focs d'artifici.

L'edifici s'acabà el 26 d'abril de 1749. Tenia 125 metres de llarg i 34.75 metres d'alt. El duc de Montagut (Gers), que estigué a càrrec de la celebració i que també pagà la major part de la mateixa, estava representat igual que ho estaven els déus grecs i el mateix rei Jordi, en la façana de l'edifici. Al cap d'un pal de 61 metres hi havia un sol enorme artificial. També hi havia graons, pilars, passadissos, columnates arquejades i amples passarel·les.

Encàrrec a Händel[modifica | modifica el codi]

El rei encarregà a Händel que proporcionés la música per l'ocasió. El músic acceptà amb desgana la comanda del rei que l'hi demanà que només utilitzés instruments militars. Händel arranjà part de la música de dos concerts anteriors i escriví també música original per acompanyar-la i orquestrà la peça per a una gran banda: 24 oboès, 12 fagots, 9 trompetes, 9 corns, 3 parells de timbals, un contrafagot, un serpentó i tambors de bordons (que avui no estan indicats en la partitura). Les cordes que s'havia vist obligat a ometre romangueren en la seva ment per a futures interpretacions. Malgrat que no cadascun dels 58 intèrprets tingué una part independent, de totes maneres el so fou massiu.

Aquest enorme conjunt excità la curiositat del públic. El mateix dia que restà acabat l'edifici, un assaig a l'aire lliure reuní una multitud de 12,000 espectadors, que produí un embús de tres hores en el Pont de Londres i quasi provocà avalots. L'endemà encara més gent assistí als festejos.

Fracàs de la festa[modifica | modifica el codi]

La festa començà molt bé, però aviat es convertí en un fracàs. L'obertura de Händel, la peça més elaborada de la suite, estrenà la vetllada. En acabar hi hagué una tronadora salva de 101 canonades. Després l'edifici paregué de sobte il·luminat pels focs d'artifici. S'escoltà la Bourrée de Händel. Un disseny de focs d'artifici que descrivia la pau fou acompanyat per el moviment lent, seguit per la secció denominada Joia. Però llavors ja s'havia perdut el control dels focs d'artifici. Continuaven sortint en moments equivocats. Alguns homes pujaren a l'edifici per tractar d'arranjar les coses i hi va haver llargues esperes. Després, tot l'edifici s'encengué en flames. La multitud comença a sentir pànic a mesura que la calor es feia més intensa. Un fort vent arrossegà les flames a treves del parc. Els ànims també s'encengueren i es feren algunes detencions. Diverses persones resultaren ferides, dos fatalment. S'interpretaren els restants moviments per la Música Per als Focs d'Artifici, però ningú va poder escoltar-los. La imatge del rei s'incendià i caigué ignominiosament en una caldera de foc.

La música de Händel proporcionà l'últim vestigi de dignitat i d'aquesta forma va créixer considerablement l'estimació del rei Jordi per a ell. Quan el compositor repetí la música Per als Focs d'Artifici el 27 de maig, en un concert a benefici de la Casa d'Infants Expòsits, Georg donà una gran suma. En aquest concert, de passada, Häendel usà la instrumentació que sempre havia preferit: una banda de vent de mida normal més el complement habitual de cordes.

La suite ha restat arranjada moltes vegades per a la interpretació per part de conjunts moderns. Durant algun temps la versió més popular fou la de sir Hamilton Harty, que ometia el moviment de “Joia” i feu l'orquestració per a una orquestra contemporània normal. A finals del segle XX els directors han preferit tornar a la concepció original de Händel, amb cordes o sense.

Música per als Reials Focs d'Artifici[modifica | modifica el codi]

  • Obertura
  • Bourrée
  • La Paix: Largo alla siciliana
  • La Réjouissance: Allegro
  • Minué

La Música per als Reials Focs d'Artifici, restà conclosa el 21 d'abril de 1749 i s'estrenà en el Green Park, Londres, sis dies més tard'.

L'obra segueix el patró de la suite de danses barroca. L'obertura és el moviment més gran i el més substancial. La pomposa introducció completament orquestrada acaba en adagi d'acords que condueix a la part més veloç i militar del moviment. Aquesta secció contrasta diferents cors instrumentals. El moviment s'intensifica, arribant a l'increïble so d'una massa d'oboès, tots interpretant semicorxeres. Una gran cadència porta directament a un interludi marcat lentement, després del qual es recapitula la part principal de la peça.

En el segon moviment és una dansa elegant. El tercer dona forma a ritmes puntejats de 12/8 que es desenvolupen fins a conformar figures de refilet. L'allegro de Joia afegeix tambors de bordons al conjunt, a fi d'augmentar l'atmosfera militar. El minuet final, amb llur oposada secció mitjana en menor, comença amb un cànon. Cada secció d'aquest moviment està orquestrada de forma diferent.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Invitación a la Música pàgs. 328 a 329 de Jonathan Kramer. Editorial Vergara.