Musicoteràpia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La musicoteràpia és l'ús de la música com a ajuda en determinats trastorns i disfuncions per afavorir el benestar físic, mental i emocional.[1] A vegades es distingeix de la sonoteràpia. Es troba vinculada a la psicologia i, més concretament, amb el psicodrama. També se la pot vincular amb la pedagogia i, dins d'aquesta, amb la logopèdia.


La musicoteràpia parteix del fet constatat per qualsevol persona del plaer, benestar, tranquil·litat i altres efectes emocionals agradables que proporciona la música. Un exemple il·lustratiu al respecte, serien les cançons de bressol que les mares canten als fills per donar-los benestar i tranquil·litat i que es puguen dormir. A partir d'aquí, la musicoteràpia investiga i intenta descobrir solucions acusmàtiques per tal de millorar la nostra salut de manera diferenciada d'altres solucions terapèutiques convencionals.

El musicoterapeuta és un professional de l'àmbit educatiu, sanitari o musical, amb una gran vinculació amb la música que la utilitza amb finalitats terapèutiques per tal de poder ajudar altres persones que presenten algun tipus de necessitat o suport especial.

Tractament per a trastorns neurològics

L'ús de la musicoteràpia en el tractament de malalties mentals i trastorns neurològics està incrementant . La musicoteràpia ha demostrat efectivitat en el tractament de diversos desordres incloent: esquizofrènia , amnèsia , demència , Alzheimer , Parkinson , depressió , problemes conductuals , afàsia , trastorns de la parla i Síndrome de Tourette , entre altre.Mentres que la musicoteràpia ha estat aplicada per diversos anys , fins a mitjans de 1980 , petites investigacions empíriques han estat brindant suport a l'eficàcia del tractament . Des de llavors , més investigacions s'han centrat a determinar l'eficàcia i els mecanismes fisiològics subjacents que condueixen a una millora important. Per exemple un estudi que a 177 pacients ( en més de 9 estudis ) demostróPor exemple , un meta- estudi que abasta 177 pacients ( més de 9 estudis ) va mostrar un efecte significatiu en molts dels símptomes negatius de psicopatologies , en particular en els trastorns del desenvolupament i del comportament . La musicoteràpia va ser especialment eficaç per millorar l'enfocament i l'atenció , i en la disminució dels símptomes negatius com l'ansietat i l'aïllament .

Àmbits d’aplicació[modifica | modifica el codi]

La musicoteràpia pot intervenir en diferents àmbits: trobem la Musicoteràpia Clínica i la Musicoteràpia Preventiva i Comunitària.[2]

Musicoteràpia clínica

És aquella que està enfocada cap a l’individu. S’utilitza com a solució o millora davant de determinats problemes com pot ser l’autisme, discapacitats, trastorns neurològics. Normalment es dóna en hospitals on el musicoterapeuta juntament amb altres especialistes en les diferents disciplines mèdiques actuen perquè millori l’estat del pacient.

Musicoteràpia preventiva i comunitària

És aquella que intenta resoldre problemes emocionals, dificultats davant malalties físiques, moments de crisis vitals o socioeconòmiques de diferents persones. Detecta condicions de vida, normes, valors, comportaments... que poden potenciar riscos i actuen com a guia en un procés d’aprenentatge que ajudi a aquestes persones afectades a millorar el seu estil de vida.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Joseph J.Moreno, Activa tu música interior: Música y psicodrama, Barcelona: Herder, 2004
  • Rolando Benenzon, La nueva musicoterapia, Buenos Aires: Lumen, 1998
  • Rolando Benenzon, Manual de musicoterapia, Barcelona: Paidós Ibérica, 1985
  • Léon Bence i Max Méreaux, Guía muy práctica de musicoterapia, Barcelona: Gedisa, 1988
  • Trallero Flix, C, El despertar del ser harmònic. Musicoteràpia Autorealitzadora, Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2004
  • Trallero Flix, C. y Oller Vallejo, J. Cuidados musicales para cuidadores. Musicoterapia Autorrealizadora para el estrés asistencial. Bilbao: Desclée de Brouwer, 2008
  • Marcello Sorce Keller Some Ethnomusicological Considerations about Magic and the Therapeutic Uses of Music, International Journal of Music Education, 8/2 (1986), 13-16

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Jauset Berrocal, Jordi A. La musicoteràpia. Editorial UOC, 2009, p. 51. ISBN 8497888596. 
  2. Hal A. Lingerman "Musicoterapia, el poder curativo de la música" Oceano Ambar (2001)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]