Mussa ibn Mussa ibn Fortun

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bust de Mussa II a Tudela.

Mussa ibn Mussa al-Qassawí o Mussa II (v.780 - Tudela, 26 de setembre de 862) fou senyor de la Vall de l'Ebre i valí de Tudela, Osca i Saragossa.

Antecedents familiars[modifica | modifica el codi]

El nom complet en àrab de Mussa era موسى بن موسى بن فرتون بن قاسي بن فرتون القسوي (Mūsà ibn Mūsà ibn Furtūn ibn Qāsī ibn Furtūn al-Qasawī) i pertanyia a la família muladina dels Banu Qassi: El seu pare era Mussa I, valí de Saraqusta i descendent directe del profeta Mahoma[1] i de Roderic, l'últim rei visigot d'Hispània). La seva mare era Ònnega, una dama cristiana que posteriorment esdevindria també mare d'Ènnec Artiza, primer rei cristià de Pamplona.

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

Mussa es casà amb Assona Ènnega, filla del seu germà uterí Ènnec I de Pamplona, amb la que tingué diversos fills:

En segones núpcies s'uneix amb la seva cosina Maymuna bint Zàhir ibn Furtun. Junts van tenir un fill:

El rebel Mussa[modifica | modifica el codi]

L'emir de Còrdova Abd-ar-Rahman II el va nomenar valí de Tudela i Arnedo i va ordenar-li acompanyar Abd-al-Wàhid ibn Yazid en la seva ràtzia contra el Comtat de Barcelona. Foren aturats pel comte d'Urgell Sunifred I a la Vall de Ribes.

El 841 s'alià amb el seu germà uterí i sogre, Ènnec I de Pamplona, i es va rebel·lar contra l'emirat de Còrdova. L'any següent Mussa protagonitzava una ràtzia contra el Comtat d'Aragó quan va haver de tornar sobtadament a Tudela, ja que l'exèrcit de l'emir Abd-ar-Rahman II s'apropava als dominis dels Banu Qassi. El general Harith ibn Bazí, enviat especial de l'emir, va assetjar Borja on va fer presoner el fill de Mussa, Llop ibn Mussa, i després es va dirigir a Tudela, residència del mateix Mussa que es va rendir després d'un breu setge. En els pactes de capitulació, es permeté a Mussa viatjar fins a Arnedo però poc temps després Harith també va atacar-lo. Veient-se acorralat, Mussa ibn Mussa va demanar ajuda al seu cunyat i nebot Garcia I de Pamplona i junts van derrotar les tropes d'Harith, qui romangué durant nou mesos com a presoner de Mussa.

Quan l'emir Abd-ar-Rahman II de Còrdova va assabentar-se de la derrota del seu exèrcit, va organitzar ell mateix una expedició de càstig contra els Banu Qassi i els reis Aritza de Pamplona, en la què va saquejar Pamplona (843) i va pactar el rescat del general Harith a canvi de mantenir Mussa ibn Mussa com a valí d'Arnedo.

El 844 van començar els assalts víkings per ciutats costaneres de la Península Ibèrica i l'emir de Còrdova es va veure obligat a demanar ajut a les guarnicions de la frontera. Mussa ibn Mussa va armar el seu exèrcit i va fer cap a Morón de la Frontera (prop de Sevilla) on va derrotar un exèrcit de 16.000 víkings (11 de novembre de 844). Aquesta victòria li donà fortuna i fama a Còrdova, l'emir donà la llibertat al fill de Mussa, Llop ibn Mussa ibn Mussa, que estava pres a la cort des de feia dos anys a Còrdova.

Tot just retornat a les seves possessions, Mussa es rebel·la de nou contra l'emir i aquest envia el seu exèrcit de nou a la frontera cristiana, aquest cop encapçalat pel príncep Muhàmmad (futur emir Muhàmmad I) qui derrotà Mussa a Tudela. A més, Llop ibn Mussa retorna a Còrdova amb el seu oncle Galí Ènnec, príncep de Pamplona.

Mussa es tornà a revoltar contra l'autoritat central de Còrdova el 847 i novament el 850, aquest últim cop aliat amb el seu germanastre Garcia I de Pamplona. Després de la seva derrota, Mussa hagué d'entregar el seu fill Ismaïl ibn Mussa ibn Mussa com a ostatge de l'emir.

Mussa el Gran[modifica | modifica el codi]

A principis de 852 mor Ènnec Aritza i el succeeix el seu fill Garcia Ènnec, qui s'alià amb Ordoni I d'Astúries i s'enemistà amb els Banu Qassi.

Poc després, a Còrdova mor Abd-ar-Rahman II i el succeeix el seu fill Muhàmmad I. Una de les primeres decisions del nou emir és la de buscar l'amistat dels valís de la frontera per tal d'intentar consolidar el seu poder, així és com el 852 Mussa ibn Mussa és nomenat valí de Saraqusta. Rebent tropes de suport, Mussa entra en territori ex-aliat cristià i obté una gran victòria prop d'Albaida. També participa al costat de l'emir a la Batalla de Guazalete contra el seu nebot Garcia I de Pamplona i Ordoni I d'Astúries acabant amb una insultant victòria musulmana. Llavors és quan se'l comença a conèixer com Mussa el Gran, "tercer rei d'Hispània".

El 856, l'emir de Còrdova Muhàmmad I li demana a Mussa que comandi un exèrcit per saquejar la Marca Hispànica; Barcelona i Terrassa són atacades pels exèrcits del Banu Qassi, i Mussa amb la seva part del botí amplià la mesquita de Saraqusta.[2] El 859 arriben els víkings a Pamplona, ciutat que saquegen, i aconsegueixen segrestar l'hereu al tron pamplonès Fortuny Garcés. Mussa va aprofitar aquest moment de debilitat per ocupar diverses places fortes de Navarra, però això va provocar l'aliança dels regnes cristians veïns i Ordoni I d'Astúries (al capdavant de tropes asturianes, lleoneses, vascones, gascones i franques) va assetjar i derrotar Mussa humiliantment a Albelda. Aquesta batalla seria la base de la llegendària batalla de Clavijo, on es conta que s'aparegué l'apòstol Sant Jaume Matamoros per ajudar els cristians a derrotar els musulmans. No només la derrota va causar un gran impacte en Mussa, sinó que va influir determinadament al fet que el seu fill Llop ibn Mussa ibn Mussa es declarés vassall d'Ordoni, traint al seu propi pare.

En conèixer-se a Còrdova notícies de la greu derrota de Mussa, el propi emir Muhàmmad lidera un potent exèrcit que va creuar la Península Ibèrica per atacar les terres de Navarra. La devastació fou molt gran i fins i tot van capturar l'hereu vascó Fortuny Garcés (alliberat de feia poc pels normands), a qui van endur-se a Còrdova on hi viuria en captivitat durant 20 anys.

Mort de Mussa II[modifica | modifica el codi]

Durant els anys següents un Mussa ancià va veure el seu poder reduït a ser un governador de la Marca i sotmès a la voluntat de l'emir de Còrdova.

Mussa el Gran fou ferit durant una ràtzia prop de Guadalajara el 862 en un combat contra el seu gendre Aixraq ibn Mantil. Degut a les ferides, Mussa morí el 26 de setembre de 862 al seu palau de Tudela.

Després de la mort de Mussa, els seus fills es repartiren les diverses parts dels dominis dels Banu Qassi que els quedaven, però sota l'empar i el vassallatge a l'emir Muhàmmad I.


Precedit per:
?
Valí de Tudela
1r cop

? - 842
Succeït per:
?
Precedit per:
?
Valí de Tudela
2n cop

843 - 862
Succeït per:
Fortun ibn Mussa
Precedit per:
?
Valí de Saraqusta
852 - 860
Succeït per:
?


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Genealogia dels Banu Qasi (anglès) [1]
  2. (castellà) Juan A. Souto, Al-Andalus: Artistas y alarifes
El profeta Mahoma es va casar amb Khadija bint Khuwàylid i, segons els sunnites, van tenir una filla anomenada Ruqayya, que fou la mare d'Àïxa, qui es maridà amb el califa Marwan I de Damasc i tingué un nena que seria la mare d'Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr, pare d'Àïxa, mare de Mussa I, pare de Mussa ibn Mussa.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • (castellà) Cañada Juste, Alberto; Los Banu Qasi (714 - 924), Príncipe de Viana, ISSN 0032-8472, Any 41, Núm. 158-159, 1980 , pàgs. 5-96

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]