Mussol comú
|
|
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Athene noctua (Scopoli, 1769)[1] |
||||||||||||||
El mussol comú (Catalunya), miula (Illes Balears) o xot (València)[2] (Athene noctua) és un ocell pertanyent a la família dels estrígids.[3]
Taula de continguts |
Morfologia [modifica]
Fa uns 25 cm de longitud. Té el cap gros, potes llargues i cua curta. Com la majoria de les aus de la família dels estrígids, té uns grans ulls d'iris groc pàl·lid. Les “celles” són blanques i obliqües. El perfil és rabassut i el plomatge terrós a taques blanques. En vol es reconeix per les ales curtes, arrodonides i amb línies puntejades de color blanc.[4]
Subespècies [modifica]
- Athene noctua bactriana (Blyth, 1847)
- Athene noctua glaux (Savigny, 1809)
- Athene noctua impasta (Bangs & J. L. Peters, 1928)
- Athene noctua indigena (C. L. Brehm, 1855)
- Athene noctua lilith (Hartert, 1913)
- Athene noctua ludlowi (E. C. S. Baker, 1926)
- Athene noctua noctua (Scopoli, 1769)
- Athene noctua orientalis (Severtzov, 1873)
- Athene noctua plumipes (Swinhoe, 1870)
- Athene noctua saharae (O. Kleinschmidt, 1909)
- Athene noctua somaliensis (Reichenow, 1905)
- Athene noctua spilogastra (Heuglin, 1869)
- Athene noctua vidalii (A. E. Brehm, 1857)[5]
Alimentació [modifica]
Caça bàsicament petits rosegadors, insectes grans, petits ocells i cucs.
Hàbitat [modifica]
Se sol veure sobretot als paisatges mediterranis, amb oliveres, matolls i algun pedreguer. També és freqüent veure'l de dia posant als pals i fils elèctrics.
Distribució geogràfica [modifica]
És nadiu d'Euràsia (incloent-hi Catalunya amb la subespècie Athene noctua vidalii[6] i Xipre) i d'Àfrica (Algèria, el Txad, Djibuti, Egipte, Eritrea, Etiòpia, Líbia, Mali, Mauritània, el Marroc, el Níger, Somàlia, el Sudan, Tunísia i el Sàhara Occidental), itinerant a Finlàndia, Irlanda, Corea, Malta, Noruega i Suècia i introduït a Nova Zelanda.[7]
Espècies semblants [modifica]
S'assembla al gamarús europeu, però aquest és de color cendra, amb un parell de manyocs en punta al damunt del cap i menys corpulent que el mussol.
Observacions [modifica]
- El seu vol és ondulat, amb descensos i ascensos continuats i d'aleteig ràpid.
- El seu cant és fàcil d'identificar al capvespre: una sèrie de reclams aguts i forts.
Trets culturals [modifica]
A l'Antiga Grècia era l'animal sagrat de la deessa Atenea, de la qual pren el seu nom científic, i símbol de la ciutat d'Atenes. És per això que moltes monedes porten encunyada al revers la imatge d'aquest animal (incloent-hi els euros grecs).
Referències [modifica]
- ↑ uBio (anglès)
- ↑ Avibase (català)
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ Enciclopèdia Balear d'Ornitologia (català)
- ↑ Catalogue of Life (anglès)
- ↑ Servidor d'Informació Ornitològica de Catalunya (català)
- ↑ IUCN (anglès)
Bibliografia [modifica]
- Andino, H., Badosa, E., Clarabuch, O. i Lleberia, C. (ed.). (2005). Atles dels ocells nidificants del Maresme. Barcelona.
- Baker, K., (1993). Identification guide to European Non-Passerines. BTO Guide 24. British Trust for Ornithology, Thetford.
- Centili, D., (2001) Playback and Little Owls Athene noctua: preliminary results and considerations. A: D. Van Nieuwenhuyse, M. Leysen i K. Leysen (editors), The Little Owl in Flanders in its international context. Proceedings of the Second International Little Owl Symposium, 16-18 March, Geraardsbergen, Bèlgica. Oriolus, 67(2-3): 88-93.
- Cordero, P.J., (1983). Las aves del Maresme. Catálogo, status y fenología. Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, Barcelona.
- Framis, H., (2004). Mussol comú (Athene noctua). A: Estrada, J.; Pedrocchi, V.; Brotons, L. i Herrando, S. (editors), Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002, p. 290-291. Institut Català d'Ornitologia (ICO)/Lynx Edicions, Barcelona.
- Génot, J.C., (2001). Overview of the literature on Little Owl (Athene noctua). A: D. Van Nieuwenhuyse, M. Leysen i K. Leysen (editors), The Little Owl in Flanders in its international context. Proceedings of the Second International Little Owl Symposium, 16-18 March, Geraardsbergen, Bèlgica. Oriolus, 67(2-3): 84-87.
- Génot, J.-C. i Lecomte, P., (2004). El mochuelo. Ediciones Omega, Barcelona.
- Génot J.C., (2005). La Chevêche d'Athéna, Athene noctua, dans la Réserve de la Biosphère des Vosges du Nord de 1984 à 2004. Ciconia, 29: 1-272.
- Martínez, J.A., Zuberogoitia, I. i Alonso, R., (2002). Rapaces Nocturnas. Guía para la determinación de la edad y el sexo en las Estrigiformes ibéricas. Monticola Ed., Madrid.
- Montasell, J., (2006). Els espais agraris de la regió metropolitana de Barcelona. L'Atzavara, 14: 73-89.
- Sabater, F., Benaiges, N. i Valls, I., (1997). La recent transformació del paisatge a la conca de la riera d'Argentona: Anàlisi de l'evolució del paisatge dècada a dècada des de l'any 1967 fins el 1994. L'Atzavara, 7: 29-37.
- Muntaner, J., Ferrer, X. i Martínez-Vilalta, A., (1983). Atlas dels ocells nidificants de Catalunya i Andorra. Ketres Editora, Barcelona.
- Navarro, J., (2005). Differential effectiveness of playbacks for Little Owls (Athene noctua) surveys before and after sunset. Journal of Raptor Research, 39(4): 454-457.
- Zuberogoitia, I. i Campos, L.F., (1998). Censusing owls in large areas: a comparison between methods. Ardeola, 45(1): 47-53.
Enllaços externs [modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mussol comú |
- Aproximació a la distribució i abundància del mussol comú (Athene noctua) als espais periurbans de la ciutat de Mataró i a la zona agrícola de les Cinc Sènies-Valldeix (català)
- NCBI (anglès)
- Arctos Specimen Database (anglès)
- Encyclopedia of Life (anglès)
- ITIS (anglès)
- CalPhotos (anglès)
- UNEP-WCMC Species Database (anglès)
- ARKive (anglès)
- Animal Diversity Web (anglès)
- BioLib (anglès)
- Fauna Europaea (anglès)
- BirdLife International (anglès)
- Discover Life (anglès)
- Xeno-Canto (anglès)