Ratpenat d'aigua

Ratpenat d'aigua
Accediu al Portal:Mamífers
Estat de conservació
Risc mínim
Classificació científica
Regne: Animalia Fílum: Chordata Classe: Mammalia Ordre: Chiroptera Família: Vespertilionidae Gènere: Myotis Espècie: M. daubentonii
Nom binomial
Myotis daubentonii (Kuhl, 1817)

Exemplar fotografiat a Münster (Alemanya).

Cau artificial d'un ratpenat d'aigua

Exemplar ferit

El ratpenat d'aigua (Myotis daubentonii) és una espècie en perill d'extinció a Alemanya i Àustria.

Morfologia

• És un ratpenat de musell llarg i cònic i orelles curtes, proveïdes d'un tragus recte que no arriba a la meitat del pavelló i que es va estrenyent fins a acabar en punta.
• Els peus són llargs i presenten un esperó que ocupa 3/4 parts de la distància entre el taló i la cua. Pot tenir alguns pèls llargs aïllats al llarg de la vora posterior de l'uropatagi, però no formen mai una franja a nivell de l'esperó com succeeix en el ratpenat de peus grossos.
• El pelatge dorsal és gris marronós o bronze fosc, mentre que el ventral és gris platejat amb alguns reflexos marronosos. La delimitació entre totes dues coloracions sol ser ben marcada. El musell és marró vermellós i les orelles i el patagi, de color marró grisós fosc.
• Dimensions corporals: cap + cos (40 - 60 mm), cua (27 - 48 mm), avantbraç (33 - 41 mm) i envergadura alar (230 - 275 mm).
• Pes: 5 - 15 g.

Hàbitat

Tal com indica el seu nom, viu sempre a prop de cursos i masses d'aigua permanents, com ara rius, estanys i llacunes, dels quals rarament s'allunya més de 2 km.

Durant el dia s'amaga en el forat d'algun arbre, en un edifici o bé sota un pont, però per a hibernar prefereix cavitats subterrànies.

Costums

Sol sortir quan ja fa una mica que s'ha post el sol i efectua vols rasants per sobre l'aigua per caçar insectes, si bé també pot caçar per sobre les capçades dels arbres, a uns 5 m d'altura.

El seu vol és veloç i àgil, amb un aleteig ràpid i una mica vibrant.

Se'l pot trobar aïllat o bé en grups d'entre una desena i un centenar d'individus.

De vegades hiberna en companyia d'altres espècies de ratpenats.

Subespècies

• Myotis daubentonii daubentonii (Kuhl, 1817)
• Myotis daubentonii chasanensis (Tiunov, 1997)
• Myotis daubentonii loukashkini (Shamel, 1942)
• Myotis daubentonii nathalinae (Tupinier, 1977)
• Myotis daubentonii petax (Hollister, 1912)
• Myotis daubentonii ussuriensis (Ognev, 1927)
• Myotis daubentonii volgensis (Eversman, 1840)

Espècies semblants

• El ratpenat de peus grossos és de mida una mica més gran i presenta una franja de pèls a l'esperó.
• En la resta de ratpenats del gènere Myotis l'esperó és més curt: ocupa la meitat de la distància entre el peu i la cua.

Bibliografia

• Abe, H., Ishii, N., Ito, T., Kaneko, Y., Maeda, K., Miura, S. i Yoneda, M., 2005. A Guide to the Mammals of Japan. Tokai University Press, Kanagawa, el Japó.
• Altringham, J.D., (1996). Bats: Biology and Behaviour. Oxford University Press, Oxford.
• Bogdanowicz, W., 1994. Myotis daubentonii. Mammalian Species 475: 1-9.
• Dulamtseren, S., 1970. Guide Book of the Mammals in Mongolia. Publishing House of the Mongolian Academy of Science, Ulan Bator.
• Horácek I., Hanák, V. i Gaisler, J., 2000. Bats of the Palearctic Region: a taxonomic and biogeographic review. A: B. W. Woloszyn (ed.), Proceedings of the VIIIth European Bat Research Symposium 1. Approaches to Biogeography and Ecology of Bats: 11-157. Cracòvia, Polònia.
• Hutterer, R. S., 2005. Soricomorpha. A: D. E. Wilson i D. M. Reeder (eds), Mammal Species of the World, p. 220-311. Johns Hopkins University Press, Baltimore, Maryland, els Estats Units.
• Macdonald, D.W. i Tattersall, F.T. (2001). Britain's mammals- the challenge for conservation. The Wildlife Conservation Research Unit, Oxford University.
• Matveev, V. A., Kruskop, S. V. i Kramerov, D. A., 2005. Revalidation of Myotis petax Hollister, 1912 and its new status in connection with M. daubentonii (Kuhl, 1817) (Vespertilionidae, Chiroptera). Acta Chiropterologica 7(1): 23-37.
• Morris, P., (1993). A Red Data Book for British Mammals. Mammal Society, Bristol.
• Roer, H. i Schober, W., 2001. Myotis daubentonii (Leisler, 1819) - Wasserfledermaus. A: F. Krapp (ed.), Handbuch der Säugetiere Europas. Band 4: Fledertiere. Teil I: Chiroptera I. Rhinolophidae, Vespertilionidae 1, p. 257-280. Aula-Verlag, Wiebelsheim.
• Ruedi, M. i Mayer, F., 2001. Molecular Systematics of Bats of the Genus Myotis (Vespertilionidae) Suggests Deterministic Ecomorphological Convergences. Molecular Phylogenetics and Evolution 21(3): 436-448.
• Schober, W. i Grimmberger, E. (1987). A Guide to Bats of Britain and Europe. Hamlyn Publishing Group Limited, Londres.
• Smith, A. i Xie, Y., 2008. The Mammals of China. Princeton University Press, Princeton, Nova Jersey.
• Spitzenberger F., 2002. Die Säugetierfauna Österreichs. Bundesministerium für Land- und Forstwirtschaft. Umwelt und Wasserwirtschaft, Band.
• Stubbe, M. i Chotolchu, N., 1968. Zur Säugetierfauna der Mongolei. Mitteilungen aus dem Zoologischen Museum in Berlin 44: 5-121.
• Tiunov, M. P., 1997. Bats of the Far East of Russia. Dalnauka, Vladivostok.
• Vigo, Marta: Guia dels mamífers terrestres de Catalunya. Enciclopèdia Catalana, col·lecció Pòrtic Natura, núm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 98-99.
• Yoshiyuki, M., 1989. A Systematic Study of the Japanese Chiroptera. National Science Museum, Tòquio, el Japó.

Enllaços externs

• BioLib (anglès)
• NCBI (anglès)
• The Taxonomicon (anglès)
• Arctos Specimen Database (anglès)
• Barcodes of Life (anglès)
• Catalogue of Life (anglès)
• Encyclopedia of Life (anglès)
• ITIS (anglès)
• Fauna Europaea (anglès)
• ARKive (anglès)