Mzab
Mzab fou una antiga regió del Sàhara algerià, que correspon a la moderna província de Ghadaïa. Té una superfície de 800 km2 i es una plana pedregosa amb una altura màxima de 700 metres a l'oest i de 300 a l'est, anb valls fondes anomenades chebka (shabka) del Mzab. Els establiments foren les cinc ciutats fundades pels ibadites al la vall del uadi Mzab (El Ateuf, Bou Noura, Beni Isguen, Melika i la pròpia Ghardaïa), els ksars de Gerrara, Berriane i Metlili, Daya Ben Dahoua (fundada al inici del segle XX) i l'oasi de Zelfana. La pluja es minsa (60 mm de mitjana, puntes a 1 i 1 123) i la temperatura mitjana es de 11 graus (puntes a l'estiu de entre 34 i 50 graus; a l'hivern pot glaçar). L'aigua es troba a uns 20/30 metres de fondària.
Història [modifica]
Mzab no s'esmenta abans de la conquesta àrab. Quan van arribar al Magreb els ibadites i kharigites que fugien de les persecucions omeies es van establir al Djebal Nafusa i van convertir aviat a les tribus berbers de la vall del Mzab que nomaditzaven en una amplia zona fins a Tahart on es va establir el regne dels rustàmides. El 909 el darrer imam rustàmida es va haver de refugiar a Isedraten (Sedrata), una confederació de ksurs fundada al final del segle VII a la part sud de la regió de la moderna d'Ouargla (Wargla abans Wargilan). El territori estava al límit entre el nord i el desert i s'hi comerciava en or, esclaus, cereals, cuiro, dàtils i altres productes. Els ibadites van acabar fundant al segle següent, sobretot mercès als Banu Musab locals, un petit estat. El Atef es va fundar el 1012, Bou Noura el 1046, Beni Isguen (Ar Tisjen) el 1048 o 1053 i Ghadaïa el 1053 o 1085. De Melika (At Amlisht) no es coneix la data, però fou vers la meitat del segle. El 1075, destruïda Isedraten, els habitants van poblar una part el Mzab i l'altra part Ouargla. Al segle XIV va passar a dependre dels abdalwadites, fins al final de la dinastia al segle XVI.
Amb els segles l'expansió demogràfica va obligar a fundar nous establiments i el 1630 es va fundar Lagrara (Guerrara) i el 1679 Barriane. El 1853 per un tractat es va establir el protectorat francès que garantia l'autonomia, però la regió fou annexionada el 1882; les normes administratives vigents no es van conservar, però basicament eren dues djamaa o assembles per població, una pels afers administratius i un altre per la justícia.
El 1896 la població de les cinc ciutats originals s'estimava 18.892 habitants i el 1954 en 25.541 habitants. Va pujar fins a 46.530 el 1966 quan a la resta de pobles hi vivien 40.975 habitants. La província de Ghardaïa tenia el 1987 216.140 habitants senta la població de Guerrarra de 35.351 habitants i la de Berriane de 21.361. Les cinc ciutats (avui pràcticament unides excepte El Ateuf una mica separada) tenien la següent població:
- Ghardaïa 62.251
- Beni Isguen-Melika 21.744
- Bou Noura 18.642
- El Ateuf 8.713
- Total 111.350
Daya Ben Dahoua tenia 5.621 habitants, Metlili 23.616 i Zelfana 4.345. Encara hi ha quatre llogarets dels que només Sebseb té alguna importància.
Avui dia els ibadites només representen el 60% de la població i el reste són maliquites. Quasi tots els habitants són berbers (amazics). La zona no té altre riquesa que els dàtils i el gas (principalment a Hasi R'mel). El dialecte local, mozabita, o tumẓabt, és una variant del berber parlat al Mzab i molt proper al la variant parlada a Ouargla, al Oued Righ i a Gourara.
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mzab |
- A. Coyne, Le Mzab (Alger, 1879);
- Rinn, Occupation du Mzab (Alger, 1885);
- Amat, Le M'Zab el les M'Zabites (París, 1888).
- Delheure, Jean. Ağraw n Yiwalen Tumẓabt d-Tefṛansist = Dictionnaire Mozabite-Francais. SELAF:Paris 1984.
- UNESCO Evaluació
- The changing world of Mzab
- Mzab Net The Mozabit Network
- Mzab a Google Maps
