Nàquera

Nàquera
Náquera

(En detall) (En detall)
Localització
Municipi del Camp de Túria
Carrer de Nàquera
Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Partit judicial	Regne d'Espanya País Valencià Província de València Camp de Túria Llíria
Gentilici	Naquerà, naquerana
Predom. ling.	Valencià
Superfície	38,70 km²
Altitud	242 msnm
Població (2012)   • Densitat	6.009 hab. 155,27 hab/km²
Coordenades	39° 39′ 29″ N, 0° 25′ 27″ O
Distàncies	24 km de València 23 km de Llíria
Organització Nuclis Ajuntament • Batlle:	1 5 PP, 3 UPdN, 3 PSPV i 2 IVIN Damián Ibáñez Navarro (UPdN)
Codi postal	46119
Festes majors	Des de finals d'agost fins a octubre
Patró/Patrons	Sant Francesc i l'Encarnació
Agermanament	Saint-Germain-Laprade, França
Web	http://www.naquera.com

Nàquera és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Túria.

Limita amb Bétera i Serra (a la mateixa comarca del Camp de Túria), Albalat dels Tarongers, Segart i Sagunt (a la comarca del Camp de Morvedre) i Montcada, Museros, el Puig i Rafelbunyol (a la comarca de l'Horta Nord).

Geografia

Situada en les estribacions de la Serra Calderona. El seu clima és de tipus mediterrani. La zona del terme no conreada és molt boscosa, amb abundància de vida salvatge i una gran diversitat de vegetació autòctona mediterrània.

Història

Els jaciments dels Trencalls, el del Montaspre, o el del Puntal del Moros demostren vida des del paleolític i els de les Vinyes ens parla del pas dels romans i del possible origen romà de Nàquera; d'època islàmica perduren nombrosos topònims rurals (com el propi nom de la localitat), l'estrutura d'alguns carrers i l'antiga xarxa de regs periurbans, a banda d'algunes restes de soterraments al nord del nucli urbà. Després de la conquesta cristiana Nàquera es convertí en baronia; el 18 d'abril de 1237 Jaume I (1208-1276) li la concedeix a Gil d'Atrosillo; després, per matrimoni amb la filla d'aquest, Mallada d'Atrosillo, recau en mans de Gil Martínez d'Enteza, l'any 1414 passa a mans de la família Catllar, qui va mantenir en el seu poder el senyoriu fins l'any 1446, en què passa, per compra a Joan Roís de Corella (familiar del cèlebre escriptor valencià homònim), en el qual llinatge roman fins 1574 en què a la mort de Margarida Roís de Corella sense descendència, Anna Pardo de la Casta es converteix en la nova senyora i degut al seu casament amb Francesc Figuerola Claramunt resta inclosa en les propietats d'aquesta família; durant tot aquest temps la població continua sent integrament musulmana, a excepció d'un parell de famílies, per la qual cosa el 1609 la despoblació és gairebé total; després de l'expulsió dels moriscs, els nous pobladors (quinze famílies) reberen del baró carta de població, datada el 1609 i redactada a fur de València, que atorgava al senyor amplis poders jurisdiccionals, així com la propietat feudal de la baronia i regulava mitjançant l'emfiteusi les relacions amb els nous vassalls; en 1757 per mort del senyor vigent, Josep Figuerola i Blanes, entra en el marquesat de Boïl; el 1835 els veïns deixaren de pagar les prestacions feudals i d'acatar els monopolis senyorials, la qual cosa va donar origen a un plet que no culminaria fins 1908, amb la signatura d'un acord entre les parts , segons el qual, els emfiteutes de Nàquera consolidaven llurs propietats a canvi d'abonar al marquès 6.217 pessetes; s'hi registra una activa participació en les guerres d'Independència i carlistes; el segle XVIII es constitueix el bovalar, el XIX l'economia continua basant-se en l'agricultura de secà i també es detecta activitat industrial al voltant de les pedreres de marbre, pedra roja i algeps; durant la II República part del govern republicà (el president, Dr. Juan Negrín, el ministre d'Instrucció Pública, Jesús Hernàndez, y la ministra Dolores Ibárruri) s'hi va instal·lar –d'aquí l'existència de restes d'arquitectura militar; l'empenta demogràfica i econòmica comença a partir dels cinquantes d'aqueix segle en què arriba el regadiu i en què Nàquera es converteix en lloc d'estiueig i de segona residència amb ràpida proliferació de xalets i urbanitzacions.

Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2006	2007
1.738	1.511	1.820	2.075	2.377	2.783	3.141	3.770	4.143	4.468	4.814

Economia

L'economia de Nàquera està basada principalment en la transformació de productes metàl·lics i en el sector de la fusta. També en l'agricultura en la qual destaquen entre els cultius de secà: oliveres, ametllers, vinyes i garroferes i en la terres de regadius els tarongers.

Però principalment tota la seva economia es basa en el gran turisme que rep la població (a l'estiu es triplica la població Aprox. 12.000 Hab.).

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Eduardo Pérez Ibáñez
1983 - 1987	Eduardo Pérez Ibáñez
1987 - 1991	Ernesto Pérez Navarro	PP
1991 - 1995	Salvador Pérez Navarro	PP
1995 - 1999	Juan Bautista Matinez Cotino	UV
1999 - 2003	Salvador Pérez Navarro	PP
2003 - 2007	Ricardo Arnal Pavía	PP
2007 - 2011	Ricardo Arnal Pavía	PP
Des del 2011	Damián Ibáñez Navarro	UPdN

Monuments

• Església de la Mare de Déu de l'Encarnació, originalment denominada de l'Anunciació, consagrada el 1755 i d'estil academicista. D'una sola nau amb sis capelles laterals. El campanar és de construcció posterior. Dos quadres de l'escola de Joan de Joanes voregen l'altar major. L'antiga mesquita estava situada al Pla del Fossar, avui denominat com a plaça del Rector Escandell.
• Ermita de Sant Francesc, neogòtica, de 1922.

Llocs d'interés

• Cova dels Estudiants. Situada prop del cim dels Trencalls i la senda dels estudiants, molt pròxima al poblat ibèric, conservava en la seva interior restes d'un taller de falsificació de moneda del segle XVII.

• Pi de Salt. Pi centenari. Els seus voltants constituïxen un lloc de gran bellesa amb el mar al fons de l'horitzó.

Festes i celebracions

Les festes patronals s'inicien a finals d'agost amb la presentació de la reina i de la seua cort d'honor. Durant tot el mes de setembre es realitzaran actes molt diversos com la festa de la joventut, festival de bandes de música, la Dansá popular, espectacles musicals, activitats per a xiquets, etc. D'entre totes elles destaca la tradicional cavalcada de disfresses, que se sol celebrar l'últim dissabte del mes. Les festes patronals, pròpiament dites, s'inicien el dia 1 d'octubre i finalitzen el 4 d'este mateix mes. Els actes que es realitzen són nombrosos i de molt distinta índole, combinant-se els religiosos amb els populars.

Personatges il·lustres

• Francesc Cabo Arnal (1768 – 1832) fou un compositor i músic valencià. Nasqué a la casa núm. 1 del carrer de la Botigueta, avui denominat de Francesc Cabo. Visqué a la casa núm. 7 del mateix carrer.
• Pere Bonet (S. XVI - S. XVII) fou un religiós valencià, éssent rector de Nàquera. És cèlebre perquè apareix esmentat tant al dietari contemporani de Pere Joan Porcar com a l'obra del dominic Fonseca sobre l'expulsió dels moriscs, per haver apostatat i fugit a Alger.

Nota tràgica

El 2004 va ser un fatídic any, en el qual un 12 d'agost s'inicià un gran incendi forestal que va arrasar 750 Ha. de bosc i que es va quedar a escassos metres del nucli urbà el qual per raons de seguretat es va desallotjar a la població. Escasses dues setmanes després amb una tempesta d'estiu es va crear una cèl·lula tormentosa que va derrocar arbres amb grans precipitació i vents huracanats i va perjudicar més la muntanya després de l'incendi.

A partir d'aquí, comencen les tasques de reforestació del bosc, al costat de la contrucció d'un sistema de bombament d'aigua per a sufocar un possible incendi. Per aquest mèrit mesos després va ser premiat pel ministeri de medi ambient. En l'actualitat ja es veuen petites zones verdes i matolls.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nàquera

• Ajuntament de Nàquera
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.