Nélson Cavaquinho

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Nélson Cavaquinho
Dades biogràfiques i tècniques
Nom de naixement Nélson Antônio da Silva
Naixement 29 d'octubre de 1911
Lloc d'origen Brasil Rio de Janeiro (Brasil)
Defunció 18 de febrer de 1986
Ocupació Compositor, instrumentista
Instruments Cavaquinho, guitarra
Veu Intèrpret vocal
Discogràfiques Discos Castelinho, RCA Victor, Odeon, Gravadora Eldorado
Artistes relacionats Cartola, Guilherme de Brito

Nélson Antônio da Silva (29 d'octubre de 1911 - 18 de febrer de 1986), conegut com a Nélson Cavaquinho, va ser un dels principals cantants i compositors de samba. Sovint se'l vincula amb els tràgics temes de les sambes per les seves nombroses cançons sobre la desesperança, el patiment i la mort. Va ser cofundador de l'escola de samba Estação Primeira de Mangueira.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer a Rio de Janeiro. El seu pare, Brás Antônio da Silva, era músic de la Banda da Polícia Militar i el seu oncle Elvino tocava el violí. De família amb pocs recursos econòmics, jovenet va deixar l'escola per posar-se a treballar en una fàbrica. Ja llavors, mostrà el seu talent interpretant amb una guitarra feta per ell amb una capsa de cigars i cables. Quan va poder va aconseguir que li prestessin un cavaquinho i s'esmerçà practicant, imitant les tècniques dels intèrprets professionals d'aquest instrument.

Dos cavaquinhos

Quan va viure a Gávea –barri de Rio, costaner i de classe mitja-alta– freqüentava les rondes de xoro mostrant gran habilitat tocant el cavaquinho i compongué un xoroCaminhando– que li donà notorietat com a músic, en part gràcies a una modulació no gaire freqüent que feia difícil als altres instrumentistes harmonitzar-hi. Finalment li van regalar un cavaquinho i, havent demostrat un estil únic de tocar l'instrument, únicament amb dos dits –índex i polze–, li van donar el malnom de "Nélson Cavaquinho".

Als vint anys es casà amb Alice Ferreira Neves, amb la que tingué quatre fills. El seu sogre li aconseguí treball com a policia i feia rondes nocturnes a cavall. Així, durant les rondes, va conèixer el barri de Morro da Mangueira i, freqüentant-lo, va entrar en contacte amb intèrprets de samba famosos, com Cartola, Carlos Cachaça i Ze da Zilda, i Nélson es transformà definitivament de xorista en sambista i es passà del cavaquinho a la guitarra. El seu acompanyant habitual era Guilherme de Brito. Nélson s'associà amb Cartola i compongueren junts; en deixar de treballar a la policia, Nélson tingué problemes econòmics i vengué partitures pel seu compte; Cartola optà per trencar l'associació i mantenir l'amistat.

La seva primera cançó enregistrada fou Não Faça Vontade a Ela, en 1939 per Alciades Gerardi, però no tingué repercussió. Anys més tard va ser descobert per Cyro Monteiro que va enregistrar varies de les seves composicions. A principis de la dècada del 60, va començar a actuar en públic al Zicartola, bar de Cartola i Dona Zica al centre de Rio. El 1970 l'editora Castelinho va llançar el seu primer LP, Depoimento de Poeta.

Les seves cançons eren fetes amb molta simplicitat i les lletres quasi sempre tractaven de guitarres, dones, bars i, principalment, la mort, com en Rugas, Quando eu me chamar saudade, Luto, Eu e as flores i Juízo final (1973). Va escriure més de 400 composicions, entre les quals: A flor e o espinho, Folhas secas –les dues a mitges amb Guilherme– Adoniran Barbosa, Palhaço. Artistes com Clara Nunes, Elis Regina, Elza Soares o Elizeth Cardoso interpretaren composicions seves.

Passada la cinquantena va conèixer Durvalina, trenta anys més jove que ell, que va ser la seva companya fins a la fi dels seus dies. Va morir d'emfisema el 18 de febrer de 1986, a l'edat de 74 anys a Rio de Janeiro.

Discografia[modifica | modifica el codi]

  • 1970 - Depoimento do Poeta (Discos Castelinho)
  • 1972 - Nelson Cavaquinho Série documento (RCA Victor)
  • 1973 - Nelson Cavaquinho (Odeon)
  • 1985 - As Flores em Vida (Gravadora Eldorado)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]