Nínive

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Governació de Nínive».
Localització de Nínive a Mesopotàmia

Nínive, Niniveh, Ninos o Ninive (àrab Ninawa) fou una ciutat de l'Antiga Mesopotàmia a la vora del Tigris, a la confluència amb el Khosr (Khawsar), a la regió de l'actual Mossul.

Història[modifica | modifica el codi]

El seu heroi epònim fundador fou Ninus. Nínive era una ciutat estat esmentada a partir del 1800 aC com a lloc on s'adorava a Ishtar. Va passar a Babilònia abans del 1750 aC. Després del 1500 aC va quedar sota influència de Mitanni. L'estàtua de la deessa Ishtar de Nínive fou enviada a la primera meitat del segle XIV aC pel rei de Mitanni (llavors sobirà d'Assíria i Nínive) al faraó d'Egipte Amenofis III.

Domini Assiri[modifica | modifica el codi]

Des de la meitat del segle XIV aC Nínive va quedar sota domini d'Assíria. Durant el període neo-assiri i especialment sota Assurbanipal fou la principal ciutat del país i el lloc de residència dels reis. Sota Sennàquerib, vers el 700 aC, les noves construccions afegides a les que s'havien fet el darrer segle la van convertir en una ciutat esplèndida, destacant el palau, arribant a 7 km² amb uns cent cinquanta mil habitants.

Destrucció[modifica | modifica el codi]

A partir del 633 aC Assíria va entrar en decadència i amb l'imperi hi va entrar la seva capital. Fou destruïda el 612 aC per la coalició dels medes i els babilonis. Els habitants que no van poder escapar cap a l'oest foren morts o deportats. Els arqueòlegs hi van trobar nombrosos cossos humans sense enterrar. El lloc va quedar desocupat durant segles.

Domini àrab[modifica | modifica el codi]

L'any 627 es va lliurar a les seves rodalies, la batalla de Nínive entre l'Imperi Bizantí i l'Imperi Sassànida.[1] Després de la conquesta àrab, la ciutat de Mossul, a la riba contrària del Tigris, va ocupar el seu lloc.

Arqueologia[modifica | modifica el codi]

Les restes de Nínive es van trobar a Koyunjik [2] i Nabi Yunus, de les que només s'ha pogut excavar la primera perquè a la segona hi ha una capella musulmana (la tomba de Yunus, el profeta Jonàs) la més venerada de l'Iraq septentrional. Les primeres excavacions les va fer el cònsol francès a Mossul, Botta, el 1843, el qual va trobar el palau reial de Sargon II. Les ruïnes foren explorades pel britànic Sir Austen Henry Layard del 1845 al 1851 i el 1847 va trobar el palau de Sennàquerib i la coneguda llibreria d'Assurbanipal amb 22.000 tauletes gravades que foren enviades a Londres.

Altres exploradores foren George Smith i Hormuzd Rassam entre d'altres. Vers 1921 hi va fer excavacions el Museu Britànic (equip dirigit per L.W. King) a la zona del temple de Habu. El 1927 hi va excavar Campbell Thompson; des el 1981 hi va excavar David Stronach de la Universitat de Berkeley. També s'han fet diverses excavacions per arqueòlegs iraquians. Es calcula que les seves ruïnes ocupen una àrea de 730 hectàrees (7.300.000 m²)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Kaegi, Walter E. Heraclius, Emperor of Byzantium (en anglès). Cambridge University Press, 2003, p.160. ISBN 0521814596. 
  2. antic poble yazidi els habitants dels qual foren massacrats el 1836; era conegut també com al-Kala, la Ciutadella

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • R. Campbell Thompson i R. W. Hutchinson, A century of exploration at Niniveh, Londres, 1929.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nínive


Coord.: 36° 21′ 34″ N, 43° 09′ 10″ E / 36.35944,43.15278