Nòrica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La província Nòrica o del Nòric[1] (Noricum) fou una província romana creada l'any 16 aC, i el regne fou conquerit totalment el 15 aC.[2] El riu Danubi era la seva frontera nord, mentre que a l'oest limitava amb Rècia i Vindelícia, a l'est amb Panònia, i al sud amb Panònia, Itàlia i Dalmàcia. Correspon a part de l'actual Àustria i part de Baviera.

La població original foren els panonis, propers dels il·liris, però després de la gran emigració celta fou aquest poble el dominant des el segle IV aC, i entre els grups dominants els tauriscs, que són probablement els que els romans anomenaven nòrics (norici) perquè tenien capital a Noreia (moderna Neumarkt a Estíria). Altres pobles esmentats per Ptolemeu foren: els rigusci, halaunii, suanetes, sevaces i ambisonti.

El 16 aC els nòrics es van unir als panonis i van envair Ístria; els soldats nòrics a les legions a Ístria es van revoltar; però rebels, nòrics i panonis foren derrotats pel procònsol d'Il·líria Publius Silius, i llavors el Nòric fou ocupat. Des llavors el territori fou anomenat província però de moment no es va organitzar com a tal sinó que va romandre l'estructura monàrquica preexistent (Regnum Noricum) sota l'autoritat d'un procurador imperial. Vers l'any 40 Cal·lígula va declarar formalment incorporat el regne. Sota Antoní Pius la Legio II Pia (després Legio II Italica) es va estacionar a la regió i el seu comandant va ser nomenat governador provincial.

Dioclecià va dividir la província en les del Nòric Ripense (a la vora del Danubi) i del Nòric Mediterrani (la part sud) governades per praeses, com a part de la prefectura d'Itàlia i diòcesi d'Il·líria.

Les ciutats principals foren Noreia (Neumarkt), Virunum (Maria Saal prop de Klagenfurt), Clagenfurtum, eslau Celovec (Klagenfurt), Ovilava (Wels), Celeia (Celje), Juvavum (Salzburg), Laureacum o Lauriacum (Lorch), Boiodurum (Innstadt), Joviacum, Lentia, Arelate o Arlape, Namare, Cetium, Bedaium (Chieming) , Virunum, Ahuntum, Lacus Felices, Loncium i Teurnia.

S'han trobat cementiris a Hallstatt que mostren una vigorosa civilització de l'edat del bronze i en evolució cap a l'edat del ferro. Ridgeway considera que aquesta civilització foren els aqueus homèrics que van emigrar cap a Grècia, molt abans de l'arribada dels gals celtes. Aquest darrers van deixar la seva cultura marcada en la llengua i la societat.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nòrica
  1. «Nòric». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Alföldy, Géza. Noricum (en anglès). Taylor & Francis, 1974, p.55. ISBN 0710073230.