Nördlinger Ries

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fotografia aèria del cràter
El Nördlinger Ries vist des del terra

El Nördlinger Ries és un cràter situat al sud oest d'Alemanya, dins la plana Keuper-Lias de Suàbia. Va ser causat per un meteorit que hi va impactar fa uns 14.600.000 anys. Aquest és un dels cràters d'impacte més ben conservats del nostre planeta.

Origen del nom[modifica | modifica el codi]

La paraula "Ries" deriva del nom de la província romana "Raetia"[nota 1] que coincideix amb aquest lloc i la paraula Nördlinger fa referència al nom de la ciutat de Nördlingen situada a uns 6km al sud oest del centre d'aquesta depressió.[1]

Característiques[modifica | modifica el codi]

Perfil de la vora del cràter

El Nördlinger Ries és gairebé circular, amb unes dimensions aproximades de: 22 × 24 km. La superfície total és de 348 km ².[2] El cràter només és clarament visible, per la seva mida i la forta erosió, des de l'aire. La vora de la circumferència es veu des de terra com un horitzó de turons i arbres.
L'actual fons del cràter,està a uns 100 i 150 metres per sota de les terres que l'envolten, en contrast amb el paisatge muntanyós adjacent de la Jura de Suàbia. L'única excepció és un anell de turons a l'interior del cràter (que rep els noms de Muralla Interior, Anell interior o Anell de cristalls), el qual fa que aquest cràter difereixi d'altres cràters amb la simple forma de tassa.[nota 2] Alguns turons d'aquest anell interior tenen nom propi com ara : el Marienhöhe al costat de la ciutat de Nördlingen, el Wallersteiner Felsen o el Wennenberg a tocant del municipi d'Alerheim.

Dins el Nördinger Ries hi ha algunes ciutats, entre elles la més gran Nördlingen, però també Harburg, Oettingen, Bopfingen i Wemding. El riu Wörnitz, afluent del Danubi, el travessa de nord a sud dibuixant nombrosos meandres a la Plana Ries-Kessel i a l'extrem sud rep les aigües de l'Eger.

Les primeres teories[modifica | modifica el codi]

Suevita

Els geòlegs van fer servir diverses teories per explicar com es va originar. Les primeres teories apuntaven a una formació de tipus volcànic doncs algunes roques que s'hi van trobar, com la suevita, són similars als del tuf volcànic. Mathias von Flurl, el fundador de la geologia a Baviera, va qualificat el 1805 la zona del Ries com una zona volcànica.[3] Carl Wilhelm von Gumbel va presentar una tesi el 1870 sobre la distribució de suevites i arribant a la conclusió de l'existència d'un volcà, el qual havia estat completament erosionat i del què només en quedaven les roques expulsades d'ell.[4]Wilhelm Branco i Eberhard Fraas van provar d'explicar el 1901 l'absència d'un volcà, a causa del fet que una càmera de magma subterrània creixent hauria portat inicialment a una elevació del terreny i amb la penetració d'aigua en diversos punts, hauria propiciat l'expulsió de roques.[5]

L'oficial Walter Kranz va demostrar a partir del 1910, a través d'experiments amb explosius, que els fenòmens en el Ries s'expliquen millor per una sola explosió central. La causa de l'explosió hauria coincidit amb l'entrada d'aigua en una càmera de magma subterrània.[6]

A més de l'explicació volcànica, es van discutir altres teories, com ara l'efecte d'arrossegament de les glaceres en un període anterior [7] o la tectònica segons la qual seria degut a una falla durant la formació dels Alps. No obstant això, cap d'aquestes hipòtesis podria explicar totes les peculiaritats de la Nördlinger Ries de forma concloent.

El 1904 Ernst Werner va suggerir un impacte de meteorit com a possible responsable del la formació del Nördlinger Ries.[8] Otto Stutzer també va assenyalar el 1936 similituds entre el Cràter Barringer a Arizona i el Ries,[9] però tampoc van suposar un gran avanç cap a la teoria de l'impacte.

Formació[modifica | modifica el codi]

Formació del cràter
per impacte de meteorit
Moment de l'impacte
Evaporació del meteorit i de les roques del voltant
Expulsió i excavació del cràter primari
Creixement del cràter, amb blocs de pedra relliscant cap endins
Cràter final

El geòleg dels EUA Eugene Shoemaker i Edward Chao CT van poder demostrar per fi el 1960 que la base de mostres de roques trobades al Nördlinger Ries tenien el seu origen en l'impacte d'un meteorit. Va ser determinant la trobada de stishovita i coesita, ambdues modificacions d'alta pressió de roques de quars, que només poden produir-se en les condicions extremes de l'impacte d'un meteorit, però no per un vulcanisme.[10]

L'impacte s'hauria produït durant el Miocè.[11] El meteorit podria haver tingut un diàmetre de 1,5 quilòmetres i una velocitat d'uns 15 a 50 km/s (corresponent 54000-180.000 km/h). L'explosió seria similar a la suma d'unes 100.000 bombes d' Hiroshima.Per l'impacte van ser expulsats 150 km³ de roques, fins i tot parts del basament cristal·lí, pel fet que el meteorit es va estavellar contra un gruix de 600 m de roques sedimentàries (calcàries, argiles) del Mesozoic. Moltes pedres van ser llançades a una distància de fins a 70 km,hi ha tectites fins i tot a 450 km de distància. En pocs minuts es va formar un cràter de gairebé 25 quilòmetres de diàmetre i 500 metres de profunditat. Probablement tot ésser viu dins d'un radi d'almenys 100 km va morir abruptament.
El cràter es va omplir després d'aigua i per tant es va convertir en un llac de 400 acres. En aquesta conca endorreica el contingut de sal va superar la dels oceans en l'actualitat, doncs es va sumar les sals ja existents amb les originades pel meteorit. Durant els següents dos milions d'anys el llac es va anar omplint d'arena paulatinament. Va ser només durant l'edat de gel que l'actual caldera del Nördlinger Ries va ser exposada a l'erosió, acabant per formar-se el loess, el qual forma la base per a l'ús agrícola actual.

Esdeveniment Veí[modifica | modifica el codi]

Mapa del sud d'Alemanya, amb el Nördlinger Ries i la conca Steinheim, l'altre impacte.

A uns 40 km al sud-oest de la Nördlinger Ries hi ha la conca de Steinheim, un altre cràter d'impacte de 3,5 quilòmetres de diàmetre. També es va formar fa uns 15 milions d'anys. L'impacte deixat pels dos meteorits podria ser degut a la caiguda d'un asteroide binari.[nota 3][12]

Geologia[modifica | modifica el codi]

El Nördlinger Ries és un dels grans cràters d'impacte més ben conservats del món. Sobretot al sud, sud-est i est del cràter, tant a la vora del cràter, així com la matèria expulsada. Per tant, aquest ha servit de base per a la investigació de cràters d'impacte terrestres. Els astronautes de la NASA, van preparar aquí la missió Apollo 14 fent un estudi sobre el cràter els dies 10 al 14 d'agost del 1970, sota les ensenyances dels geòlegs Tübingen Wolf von Engelhardt, Dieter Stöffler i Günther Graup que els van familiaritzar amb les característiques de les roques d'un cràter format per meteorit.

El 29 de juny del 1973 es va fer una perforació d'investigació del Nördlingen Ries en una parcel·la a Löpsingen. El forat es va donar per acabat el 15 de gener del 1974, amb una profunditat de 1.206 m. Es van trobar tres capes principals: sediments del llac a fins a 325 m, fins a 606 m, i trencant suevita fins a la roca mare a 1206 m.[13]

El 2002, el Ministeri de Medi Ambient van col·locar tres geòtops[nota 4] al Ries amb el segell oficial de "geòtops més bells de Baviera", situats a: Les ruïnes de Wengen Hausen,[14] la rocalla de Suàbia a Aumuehle[15] i el Riesseekalke a Hainsfarth.[16]L'any 2006 el Nördlinger Ries va ser enregistrat en la llista dels 77 llocs d'excel·lència geològica nacionals a Alemanya.[17]

L'anell de cristalls[modifica | modifica el codi]

A la vora del cràter es troba un segon sortint anul·lar, coneguda com el mur intern o "anell de cristalls". La base d'aquests pujols es compon de bretxes de granit i altres roques ígnies, que estan tan esmicolades que sovint cauen al terra durant l'excavació.

roca ratllada

També s'hi poden trobar roques ratllades formades per l'erosió de materials arrossegats per l'ona expansiva. L'anell interior és la conseqüència de la diferència d'elasticitat dels elements que formaven el terreny abans de l'impacte. Normalment, el basament cristal·lí es troba només entre 300 i 400 m de profunditat emmagatzemat sense pertorbacions fora del cràter.

Aglomeracions d'enderrocs[modifica | modifica el codi]

Aglomeració d'enderrocs

Les aglomeracions de runa de colors formen penyes a la vora del cràter. Els seus components van ser expulsats per la vaporització explosiva del meteorit en l'impacte i, sovint en una ejecció balística a milles de distància bé per l'aire o bé empesos a través de la superfície cap a l'exterior. Les masses de runa consisteixen principalment en roques sedimentàries mesozoiques amb una varietat de capes estratigràfiques, que es troben barrejades a l'atzar. Originalment, aquestes aglomeracions de runes formaven un cercle tancat fins a una distància de 40 km al voltant, que tenia un gruix de fins a 100 m.

Cantera de suevita[modifica | modifica el codi]

Conté alguns minerals que es produeixen només a molt altes temperatures i pressions com: stishovita, coesita, cristall diapléctic, però sobretot suevita. Perforacions han demostrat que el cràter és ple de suevita fins a 400 metres de fons. També hi ha fragments de suevita presents en les aglomeracions de runa de l'exterior. Es pot concloure que la suevita va ser dipositada des de l'ascens per sobre del flux piroclàstic .

Roques de Reuter[modifica | modifica el codi]

Les anomenades roques de Reuters, són roques calcàries del Juràssic, ja existents abans de l'arribada del meteorit, que van ser expulsades a alta velocitat des del cràter i es van dipositar fins a 70 km de distància. Avui en dia, encara es troben a l'àrea d'Augsburg i Ulm. La seva trajectòria pot haver estat accelerada per l'expansió dels gasos calents de l'explosió al centre de l'explosió. El seu nom és degut al geòleg muniquès Lothar Reuter, qui el 1926, va elaborar un mapa amb la distribució d'aquestes roques.

Moldavita[modifica | modifica el codi]

Moldavita

A Bohèmia i Moràvia (entre 250 i 450 km del cràter) s'han trobat tectites de color verd ampolla 250 a 450 km conegudes com moldavita. El vincle amb l'esdeveniment del NÖrdlinger Ries va ser aconseguit amb la determinació de l'edat radiomètrica i per experiments amb projectils d'alta velocitat. Avui dia es creu que es van originar aquestes tectites només uns milisegons abans de l'impacte, quan la capa superior de la superfície de la terra escombrada es va fondre i va girar a gran velocitat cap a l'est.

Sediments del llac[modifica | modifica el codi]

L'interior del cràter està gairebé ple dels sediments de l'antic llac. Els dipòsits de lutolita van arribar a un gruix de fins a 400 m, i recobreixen els minerals de suevita caiguts de nou al cràter. Hi ha fòssils d'espècies que van viure al llac durant el Miocè. Les petxines de petits caragols aquàtics i ostràcodes són els més abundants. En algunes localitats de les rodalies s'han trobat fòssils d'aus,de rèptils, peixos i també mamífers. En les dolomites s'han trobat residus d'algues verdes i canyes que donen una idea de la flora del llac Ries.

Perfil geològic[modifica | modifica el codi]

El perfil geològic mostra l'estructura del cràter tal com està avui. L'interior del està completament ple de sediments suevítics i lacustres. L'anell interior representa la demarcació de la zona Megablock, que està formada per blocs de roques triturades que llisquen cap a la inclinació central. La vora del cràter és considerada com el límit entre els paquets de roca que van ser reubicats en la formació del cràter i els que s'han mantingut en la seva posició original. Els voltants del cràter estan formats principalment d'aglomeracions de runa de colors expulsada per l'impacte. Hi ha cristalls de roca aixafats sota el centre del cràter a una profunditat d'uns 6 km.

Perfil geològic

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Els romans van posar aquest nom a la província per la tribu que habitava: els raetians.
  2. La paraula cràter ens va arribar del llatí, la qual ve del grec i es feia servir per anomenar un recipient per a fer barreges en forma de tassa. Vegeu:el viccionari
  3. Un asteroide binari és un sistema de dos asteroides que giren al voltant d'un punt central entre ambdós, el 243 Ida va ser el primer asteroide binari detectat per la sonda espacial Galileo el 1993,
  4. Geotop és el component abiòtic de la matriu geològica presents en una ecotop o plànol explicatiu in situ. Exemple de geòtops podrien ser: un aflorament exposat de roques, una roca erràtica, una gruta o barranc, una cova, un vell mur de pedra que marca un límit de la propietat.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Udo Kindermann:" Zum Namen Ries", en: "Geologische Blätter für Nordost-Bayern und angrenzende Gebiete". 23, 1973, pàg. 128–131
  2. Agència Federal per a la Conservació de la Natura: Paisatge 10300 Ries
  3. J. Kavasch:" Meteoritenkrater Ries", Auer Verlag, Donauwörth, 1985, ISBN 3-403-00663-8
  4. C. W. Gümbel:"Über den Riesvulkan und über vulkanische Erscheinungen im Rieskessel", en: "Sitzungsberichte der math.-phys". Classe der Bayerischen Akademie der Wissenschaften. München 1870.
  5. W. Branco, E. Fraas:" Das vulcanische Ries bei Nördlingen in seiner Bedeutung für Fragen der allgemeinen Geologie",en: "Abhandlungen der königlich-preußischen Akademie der Wissenschaften", Berlin 1901.
  6. W. Kranz:" Aufpressung und Explosion oder nur Explosion im vulkanischen Ries bei Nördlingen und im Steinheimer Becken?", en: Zeitschrift der deutschen geologischen Gesellschaft, volum 66, Berlin 1914.
  7. C. Deffner:" Der Buchberg bei Bopfingen", en: Jahreshefte des Vereins für vaterländische Naturkunde in Württemberg, volum 26, Stuttgart 1870.
  8. E. Werner:"Das Ries in der schwäbisch-fränkischen Alb", en: Blätter des Schwäbischen Albvereins, capítols 16/5, Tübingen 1904.
  9. O. Stutzer:"Meteor Crater (Arizona) und Nördlinger Ries", en la revista: Zeitschrift der deutschen Geologischen Gesellschaft,nº 88, Berlin 1936.
  10. E. M. Shoemaker, E. C. T. Chao:"New evidence for the impact origin of the Ries basin, Bavaria, Germany", en la revista: Journal of Geophysical Research. 66, Nr. 10, 1961, pàgs. 3371-3378,«Enllaç».
  11. E. Buchner, W. H. Schwarz, M. Schmieder, M. Trieloff:"Establishing a 14.6 +/- 0.2 Ma age for the Nördlinger Ries impact (Germany)-A prime example for concordant isotopic ages from various dating materials", en: Meteoritics and Planetary Science. Volum 45/4, 2010
  12. D. Stöffler, N. A. Artemieva, E. Pierazzo:"Modeling the Ries-Steinheim impact event and the formation of the moldavite strewn field",en: Meteoritics & Planetary Science, Journal of the Meteoritical Society. Amherst MA 37.2002, ISSN 1086-9379, pàgs. 1893–1907,«cdsads.u-strasbg.fr». [Enllaç no actiu]
  13. Augsburger Allgemeine: nuclis d'importància inestimable, 25 gener de 2014.
  14. Bayerisches Landesamt für Umwelt: Ein Schlag! - Trümmergesteine von Wengenhausen. In: Hundert Meisterwerke - Die schönsten Geotope Bayerns, Augsburg 2012, ISBN 978-3-936385-89-2, pàg. 164 i seg.
  15. Bayerisches Landesamt für Umwelt: Alb-Traum! Schwabenstein bei der Aumühle. In: Hundert Meisterwerke - Die schönsten Geotope Bayerns, Augsburg 2012, ISBN 978-3-936385-89-2, pàg. 166f.
  16. Bayerisches Landesamt für Umwelt: Total ver(k)algt! Riesseekalke in Hainsfarth. In: Hundert Meisterwerke - Die schönsten Geotope Bayerns, Augsburg 2012, ISBN 978-3-936385-89-2, pàg. 168.
  17. Stefan Glaser:" Krater, Gläser, Trümmermassen - Der Meteoritenkrater "Nördlinger Ries", en: Ernst-Rüdiger Look, Ludger Feldmann (Hrsg.): "Faszination Geologie. Die bedeutende Geotope Deutschlands", E. Schweizerbart'sche Verlagsbuchhandlung, Stuttgart 2006, ISBN 3-510-65219-3, pàg.140f.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nördlinger Ries Modifica l'enllaç a Wikidata
  • J. Baier:"Die Bedeutung von Wasser während der Suevit-Bildung (Ries-Impakt, Deutschland)", en: Jahresberichte und Mitteilungen des oberrheinischen geologischen Vereins, Neue Folge, 94, Stuttgart, 2012.
  • J. Baier:"Die Auswurfprodukte des Ries-Impakts, Deutschland", en: Documenta Naturae. Vol. 162, München 2007, ISBN 978-3-86544-162-1, ISSN 0723-8428.
  • J. Baier:"Zur Herkunft und Bedeutung der Ries-Auswurfprodukte für den Impakt-Mechanismus", en: Jahresberichte und Mitteilungen des oberrheinischen geologischen Vereins, Neue Folge. 91, 2009, pàg. 9-29 «www.ogv-online.de». [Enllaç no actiu].
  • G. Graup:"Carbonate-silicate liquid immiscibility upon impact melting: Ries Crater, Germany", in Meteorit Planet. Sci., Vol. 34, Lawrence, Kansas 1999.
  • G. Graup:"Terrestrial chondrules, glass spherules and accretionary lapilli from the suevite, Ries crater, Germany", en Earth Planet. Sci. Lett., Vol. 55, Amsterdam, 1981.
  • J. Kavasch:"Meteoritenkrater Ries". Auer Verlag, Donauwörth 1985, ISBN 3-403-00663-8.
  • E. T. Chao, R. Hüttner, H. Schmidt-Kaler:" Aufschlüsse im Ries-Meteoriten-Krater". Bayerisches Geologisches Landesamt, 1992. «www.geologie.bayern.de». [Enllaç no actiu].
  • C. R. Mattmüller:"Ries und Steinheimer Becken". Ferdinand Enke Verlag, Stuttgart 1994, ISBN 3-432-25991-3.
  • G. Pösges, M. Schieber:"Das Rieskrater-Museum Nördlingen". Museumsführer und Empfehlungen zur Gestaltung eines Aufenthalts im Ries. Verlag Dr. Friedrich Pfeil, München 2000, ISBN 3-931516-83-0.
  • R. Hüttner, H. Schmidt-Kaler:"Geologische Karte 1:50000 Ries mit Kurzerläuterungen auf der Rückseite". Bayerisches Geologisches Landesamt, 1999. (Kurzbeschreibung mit Vorschau)
  • G. Arp:"Sediments of the Ries Crater Lake (Miocene, Southern Germany)", en Schriftenreihe der Deutschen Gesellschaft für Geowissenschaften, volum 45, Hannover 2006, ISBN 3-932537-41-6.

Coord.: 48° 53′ 18″ N, 10° 32′ 09″ E / 48.88833°N,10.53583°E / 48.88833; 10.53583