Núcula

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fruits del fajol (Fagopyrum esculentum) exemple de núcula

Una nou o núcula és un fruit sec indehiscent, monosperm i amb el pericarpi dur i sovint petri.[1] La majoria deriven de pistils amb ovari ínfer la paret del qual està endurida. El nom de núcula prové del llatí i significa "nou petita".

La núcula és un fruit amb la mateixa estructura biològica que els fruits en nou però de dimensions més reduïdes (de vegades de menys d'un mil·límetre) i que pot adoptar moltes formes depenent de l'evolució del carpel originari de la flor.

És un fruit sec simple, que no s'obre quan madura, prové d'un sol carpel o de la prepondrància d'un carpel, de un ovari normalment situat en posició inferior i de pericarp endurit llenyós o petri. Una cariopsi es considera un tipus especial de núcula. Es diferencia dels aquenis en què el pericarp d'aquests és coriaci.

Es troben exemples de nous en l'ordre de les fagals, com per exemple:

Contràriament al que pugui semblar, la fruita de la noguera, anomenada també nou, no es considera botànicament una nou, sinó una drupa.[2]

Els australopitecins, avantpassats dels humans actuals, tenien la dentició especialitzada per obrir núcules.[3] Altres primats, incloent-hi els humans, han dissenyat eines per obrir la dura closca de les núcules, des d'un trencanous fins a una rudimentària pedra.[4][5]

Taula de continguts

Definició botànica [modifica]

Castanyes

En botànica, una núcula és un fruit sec simple amb una llavor (en rares ocasions, dues), en què la paret de l'ovari esdevé molt dura (textura pedrosa o fustosa) a la maduresa, i en què la llavor roman desunida o no fusionada amb la paret de l'ovari. La majoria de núcules venen dels pistils amb ovaris "inferiors" (vegeu l'article flor) i són totes "indehiscents" (és a dir, no s'obren a la maduresa).[1] Les núcules autèntiques són produïdes, per exemple, per algunes plantes de l'ordre de les fagals.

Ordre Fagales

Beneficis nutricionals [modifica]

Aquest gràfic mostra les propietats nutricionals de les núcules i les llavors olioses.

Diversos estudis epidemiològics han revelat que la gent que consumeix núcules amb regularitat són menys propenses a sofrir malalties coronàries.[6] El 1993 s'associà per primer cop la núcula amb la prevenció contra malalties del cor.[7] Assaigs clínics recents han constatat que el consum de diverses núcules, com ametlles i nous, pot reduir les concentracions de colesterol LBD a la sang. Tot i que les núcules contenen diverses substàncies que es creu que tenen efectes cardioprotectors, els científics creuen que el seu perfil d'àcid gras omega 3 és almenys en part responsable de la resposta hipolipidèmica observada en els assaigs clínics.[8]

A més de tenir efectes cardioprotectors, les núcules tenen generalment un índex glicèmic (IG) molt baix.[9] Per consegüent, els dietistes-nutricionistes sovint recomanen la inclusió de núcules en les dietes prescrites per pacients amb problemes de resistència a la insulina com per exemple diabetis mellitus de tipus 2.[10]

Un estudi revelà que la gent que menja núcules viu entre dos i tres anys més que la que no.[11] Tanmateix, això es podria deure al fet que la gent que menja núcules tendeix a menjar menys menjar escombraria.[12]

Exemples del valor nutritiu d'una núcula (per 100 grams)

Ús [modifica]

Les nous eren una part important de la dieta humana fa 780.000 anys incloent l'ametlla silvestre, euryale ferox, glans, pistatxo i castanya d'aigua. Els humans prehistòrics varen desenvolupar una sèrie d'eines per obrir nous durant el període plistocè[13] l' Aesculus californica, va ser la menja dels nadius americans] de Califòrnia durant els períodes de fam un cop eliminats els components tòxics.


La nou és una drupa el pericarpi de la qual no és comestible.

La part carnosa al voltant de la closca deixa anar un suc que taca, utilitzat en la tinció: la closca de nou. Avui en dia, l'extret de cassel tendeix a substituir la closca de nou a causa del seu cost més baix i les seves bones característiques. L'extret de cassel sovint és anomenat "closca de nou".

Les nous fresques o seques es poden consumir directament com a fruits secs. Es poden obrir per mitjà d'un trencanous. La carn de nou verda s'utilitza en la gastronomia (decoració d'amanides) i la pastisseria (coques i pastissos), o per preparar confitura de nou. Les nous també estan a la composició de diversos productes: el pa de nous, el formatge de nous, la mel amb nous, la confiteria, la xarcuteria, els licors, els aperitius, etc.

S'extreu oli de nou per pressió; el rendiment del premsatge a l'antiga és d'un 50%, és a dir, que per cada 40 quilograms de nous sense closca s'obtenen uns vint litres d'oli. Es tracta d'un oli de qualitat, amb un gust de nou molt marcat i amb propietats nutritives interessants (molts àcids grassos omega-3 i pocs àcids grassos omega-6). Tanmateix, és un oli onerós i que es posa ranci molt ràpidament si se l'exposa a la llum o la calor, degut a l'elevada proporció d'àcids grassos no saturats que el componen. És per aquest motiu que l'oli de nou no es pot fer servir com a oli de cocció o per fregir.

Ús terapèutic [modifica]

En el passat, les núcules han estat molt utilitzades pel tractament d'èczemes crònics i l'artritis úrica. L'oli de nou té una funció protectora contra els rajos solars gràcies a la presència de juglona (C10H6O3).

Aspecte econòmic [modifica]

La producció mundial de núcules (de l'any 2004, font: FAO) s'eleva a 1,566 milions de tones.

Els quatre primers països representen dos terços del total:

Evolució de la produció mundial de núcules en milers de tones[14]
País 2000 2001 2002 2003 2004 2005
Xina 309 252 343 393 436 499
Estats Units 216 276 255 295 294 321
Iran 130 168 178 150 168 150
Turquia 116 116 120 130 126 150
Món 1.267,01 1.299,72 1.395,20 1.533,53 1.566,41 1.728,86

Referències [modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 «Entrada "núcula"» (en català). Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 17 juliol 2009].
  2. ↑ «nou» (en català). Optimot. [Consulta: 26 octubre 2010].
  3. ↑ Ewen Callaway. «Early humans evolved to crack a nutty problem» (en anglès). New Scientist, 02-02-2009. [Consulta: 15 juny 2009].
  4. ↑ Catherine Brahic. «Nut-cracking monkeys find the right tool for the job» (en anglès). New Scientist, 15 gener 2009. [Consulta: 15 juny 2009].
  5. ↑ Michael Haslam, Adriana Hernandez-Aguilar, Victoria Ling, Susana Carvalho, Ignacio de la Torre, April DeStefano, Andrew Du, Bruce Hardy, Jack Harris, Linda Marchant, Tetsuro Matsuzawa, William McGrew, Julio Mercader, Rafael Mora, Michael Petraglia, Hélène Roche, Elisabetta Visalberghi & Rebecca Warren. «Primate archaeology» (abstracte) (en anglès). Nature, 460, 2009, p. 339-344. DOI: 10.1038/nature08188.
  6. ↑ Kelly JH, Sabaté J (2006) Nuts and coronary heart disease: an epidemiological perspective. Br J Nutr 96, S61-S67.
  7. ↑ Sabaté J, Fraser GE, Burke K, Knutsen SF, Bennett H, Linsted KD (1993) Effects of walnuts on serum lipid levels and blood pressure in normal men. N Engl J Med 328, 603-607.
  8. ↑ Rajaram S, Hasso Haddad E, Mejia A, Sabaté J (2009) Walnuts and fatty fish influence different serum lipid fractions in normal to mildly hyperlipidemic individuals: a randomized controlled study. Am J Clin Nutr 2009, 89, 1657S-1663S.
  9. ↑ David Mendosa. «Revised International Table of Glycemic Index (GI) and Glycemic Load (GL) Values» (en anglès), 2002. [Consulta: 23 novembre 2007].
  10. ↑ Josse AR, Kendall CWC, Augustin LSA, Ellis PR, Jenkins DJA (2007) Almonds and postprandial glycemia — a dose response study. Metabolism, 56, 400-404.
  11. ↑ Fraser GE, Shavlik DJ (2001) Ten years of life: Is it a matter of choice? Arch Int Med, 161, 1645-1652.
  12. ↑ "ABC News: The Places Where People Live Longest". URL consultada el 18 de gener del 2007. (en anglès)
  13. ↑ «Remains of seven types of edible nuts and nutcrackers found at 780,000-year-old archaeological site». Scienceblog.com, February 2002. [Consulta: 13 setembre 2010].
  14. ↑ [Dades mundials de la FAO [1] (en anglès)

Bibliografia [modifica]

  • Reinhard Lieberei, Christoph Reisdorff: Nutzpflanzenkunde - begründet von Wolfgang Franke. 7a edició, Thieme-Verlag, 2007; ISBN 978-3-13-530407-6 (en alemany)
  • Werner Rauh: Morphologie der Nutzpflanzen. 2a edició, Quelle & Meyer-Verlag, 1950 (en alemany)

Enllaços externs [modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Núcula


Classes de fruits
Fruits simples indehiscents secs: Aqueni - Cariopsi - Cípsela - Loment - Núcula - Sàmara - Esquizocarp
Fruits simples dehiscents secs: Càpsula - Fol·licle - Llegum - Pixidi - Síliqua - Silícula - Elateri
Fruits simples indehiscents carnosos: Baia - Hesperidi - Drupa - Pepònide
Fruits múltiples o col·lectius: Polifol·licle - Poliaqueni - Polidrupa - Tetraqueni - Polinúcula
Fruits complexos: Cinoròdon - Eteri - Pom - Balaüsta


Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Núcula&oldid=11872425»