Núcula

De Viquipèdia

Una nou o núcula és un fruit sec indehiscent, monosperm i amb el pericarpi dur i sovint petri.^[1] La majoria deriven de pistils amb ovari ínfer la paret del qual està endurida. El nom de núcula prové del llatí i significa "nou petita".

La núcula és un fruit amb la mateixa estructura biològica que els fruits en nou però de dimensions més reduïdes (de vegades menys d'un mm) i que pot adoptar moltes formes depenent de l'evolució del carpel originari de la flor.

És un fruit sec simple, que no s'obre quan madura, prové d'un sol carpel o de la prepondrància d'un carpel, de un ovari normalment situat en posició inferior i de pericarp endurit llenyós o petri. Una cariopsi es considera un tipus especial de núcula Es diferencia dels aquenis en què el pericarp d'aquests és coriaci.

Es troben exemples de nous en l'ordre de les fagals, com per exemple:

• Castanyes
• Aglans
• Avellanes

Contràriament al que pugui semblar, la fruita de la noguera, anomenada també nou, no es considera botànicament una nou, sinó una drupa.

Els australopitecins, avantpassats dels humans actuals, tenien la dentició especialitzada per obrir núcules.^[2] Altres primats, incloent-hi els humans, han dissenyat eines per obrir la dura closca de les núcules, des d'un obrenous fins a una rudimentària pedra.^[3][4]

Taula de continguts 1 Definició botànica 2 Beneficis nutricionals 3 Ús 4 Ús terapèutic 5 Aspecte econòmic 6 Referències 7 Bibliografia 8 Enllaços externs

[edita] Definició botànica

En botànica, una núcula és un fruit sec simple amb una llavor (en rares ocasions, dues), en què la paret de l'ovari esdevé molt dura (textura pedrosa o fustosa) a la maduresa, i en què la llavor roman desunida o no fusionada amb la paret de l'ovari. La majoria de núcules venen dels pistils amb ovaris "inferiors" (vegeu l'article flor) i són totes "indehiscents" (és a dir, no s'obren a la maduresa).^[1] Les núcules autèntiques són produïdes, per exemple, per algunes plantes de l'ordre de les fagals.

Ordre Fagales

• Família Fagaceae
  • Castanya (Castanea)
  • Faig (Fagus)
  • Roure (Quercus)
  • Lithocarpus
• Família Betulaceae
  • Vern (Alnus)
  • Avellaner (Corylus)
  • Carpí (Carpinus)

[edita] Beneficis nutricionals

Diversos estudis epidemiològics han revelat que la gent que consumeix núcules amb regularitat són menys propenses a sofrir malalties coronàries. Assaigs clínics recents han constatat que el consum de diverses núcules, com ametlles i nous, pot reduir les concentracions de colesterol LBD a la sang. Tot i que les núcules contenen diverses substàncies que es creu que tenen efectes cardioprotectors, els científics creuen que el seu perfil d'àcid gras omega 3 és almenys en part responsable de la resposta hipolipidèmica observada en els assaigs clínics.

A més de tenir efectes cardioprotectors, les núcules tenen generalment un índex glicèmic (IG) molt baix.^[5] Per consegüent, els dietistes-nutricionistes sovint recomanen la inclusió de núcules en les dietes prescrites per pacients amb problemes de resistència a la insulina com per exemple diabetis mellitus de tipus 2.

Un estudi revelà que la gent que menja núcules viu entre dos i tres anys més que la que no. Tanmateix, això es podria deure al fet que la gent que menja núcules tendeix a menjar menys menjar porqueria.^[6]

Exemples del valor nutritiu d'una núcula (per 100 grams)

• • Calories - 650 kcal
  • Mida - 1,2 cm
  • Vitamina A - 1 U.l.
  • Vitamina B1 (Tiamina) - 0 mcg
  • Vitamina B2 - 0,9 mcg
  • Fòsfor - 380 mg
  • Calci - 90 mg
  • Sodi - 2 mg

[edita] Ús

La part carnosa al voltant de la closca deixa anar un suc que taca, utilitzat en la tinció: la closca de nou. Avui en dia, l'extret de cassel tendeix a substituir la closca de nou a causa del seu cost més baix i les seves bones característiques. L'extret de cassel sovint és anomenat "closca de nou".

Les nous fresques o seques es poden consumir directament com a fruits secs. Es poden obrir per mitjà d'un trencanous. La carn de nou verda s'utilitza en la gastronomia (decoració d'amanides) i la pastisseria (coques i pastissos), o per preparar confitura de nou. Les nous també estan a la composició de diversos productes: el pa de nous, el formatge de nous, la mel amb nous, la confiteria, la xarcuteria, els licors, els aperitius, etc.

S'extreu oli de nou per pressió; el rendiment del premsatge a l'antiga és d'un 50%, és a dir, que per cada 40 quilograms de nous sense closca s'obtenen uns vint litres d'oli. Es tracta d'un oli de qualitat, amb un gust de nou molt marcat i amb propietats nutritives interessants (molts àcids grassos omega-3 i pocs àcids grassos omega-6). Tanmateix, és un oli onerós i que es posa ranci molt ràpidament si se l'exposa a la llum o la calor, degut a l'elevada proporció d'àcids grassos no saturats que el componen. És per aquest motiu que l'oli de nou no es pot fer servir com a oli de cocció o per fregir.

[edita] Ús terapèutic

En el passat, les núcules han estat molt utilitzades pel tractament d'èczemes crònics i l'artritis úrica. L'oli de nou té una funció protectora contra els rajos solars gràcies a la presència de juglona (C₁₀H₆O₃).

[edita] Aspecte econòmic

La producció mundial de núcules (de l'any 2004, font: FAO) s'eleva a 1,566 milions de tones.

Els quatre primers països representen dos terços del total:

Evolució de la produció mundial de núcules en milers de tones^[7]

País	2000	2001	2002	2003	2004	2005
Xina	309	252	343	393	436	499
Estats Units	216	276	255	295	294	321
Iran	130	168	178	150	168	150
Turquia	116	116	120	130	126	150
Món	1.267,01	1.299,72	1.395,20	1.533,53	1.566,41	1.728,86

[edita] Referències

[edita] Bibliografia

• Reinhard Lieberei, Christoph Reisdorff: Nutzpflanzenkunde - begründet von Wolfgang Franke. 7a edició, Thieme-Verlag, 2007; ISBN 978-3-13-530407-6
• Werner Rauh: Morphologie der Nutzpflanzen. 2a edició, Quelle & Meyer-Verlag, 1950;

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Núcula

• Imatges de núcules
• Fotografies de núcules (anglès)
• Els beneficis nutricionals de les núcules (anglès)
• Les núcules i els seus elements bioactius - efectes sobre els lípids del sèrum i altres factors que influeixen en el risc de malaltia (anglès)

Classes de fruits

Fruits carnosos: Baia - Cinoròdon - Eteri - Hesperidi - Drupa - Pepònide - Polidrupa - Pom

Fruits secs indehiscents: Aqueni - Cariopsi - Núcula - Sàmara

Fruits secs dehiscents: Càpsula - Fol·licle - Llegum - Pixidi - Síliqua