Núria Añó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Núria Añó
Núria Añó 2009.jpg
Núria Añó el 2009
Naixement 10 de febrer de 1973 (1973-02-10) (41 anys)
Catalunya Catalunya Lleida, Segrià
Activitat Escriptora
Gèneres novel·la, crítica social
http://www.nuriaanyo.com/

Núria Añó (Lleida, 1973) és una escriptora catalana. Va viure a Mollerussa fins als 19 anys. Estudià Filologia Catalana i Llengua Alemanya. A més de novel·lista és també traductora i ponent en col·loquis i congressos internacionals de temàtica literària, on sol parlar del seu procés de creació literària,[1] o bé analitzant l'obra d'altres autores com ara l'escriptora austríaca Elfriede Jelinek o l'americana Patricia Highsmith.

Añó començà escrivint contes de ben jove i publicà el seu primer relat l'any 1990. Alguns d'aquells relats foren publicats en llibres antològics. L'any 1996 fou guardonada amb el XVIII Premi Joan Fuster Ciutat d'Almenara. El seu relat de ficció 2066. Comença l'etapa de correcció[2] fou traduït el 2006 a l'espanyol / castellà, francès, anglès, alemany, italià i polonès. La versió anglesa d'un altre text, Presagi,[3] relat contra la violència de gènere, publicat per primera vegada el 2005,[4] s'edità a l'anglès a la revista literària americana When Women Waken el 2013.

La seva novel·la Els nens de l'Elisa quedà com a tercera finalista del XXIV Premi Ramon Llull l'any 2004 i es va publicar el 2006. En segueixen les novel·les L'escriptora morta publicada el 2008 i Núvols baixos, el 2009. La mirada del fill (2012) és la seva novel·la més recent.

Estil i tèmàtica[modifica | modifica el codi]

L'estil literari d'Añó és molt ambiciós i arriscat, s'enfoca en la psicologia dels distints personatges, en general antiherois evitant el maniqueisme."[5]Els personatges són més importants" als seus llibres "que l'argument",[6] degut a "una introspecció, una reflexió, no sentimental, però des d'un punt femení".[7] Les seves novel·les engloben molts temes, tracta temes actuals, problemes de rellevància social i és freqüent que el fons de les seves històries no es conti. Añó incita al lector a descobrir el "sentit profund"[8] i a involucrar-se en els fets presentats.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Relats curts[modifica | modifica el codi]

  • Lluvia de primavera, La República Literaria, Lleida, 1991.
  • Dones i Literatura a Lleida, Ajuntament de Lleida, Lleida, 1997 (llibre col·lectiu).
  • VIII Concurs de Narrativa Mercè Rodoreda, Ràdio Molins de Rei, 1997 (llibre col·lectiu).
  • Estrenes, Universitat de Lleida, Lleida, 2005 (llibre col·lectiu).
  • 2066. Comença l'etapa de correcció, Cafebabel, París, 2006.
  • Escata de drac, núm. 8, Ajuntament de Lleida, Lleida, 2012 (llibre col·lectiu).
  • Fábula, núm. 35, Universitat de la Rioja, Logroño, 2013.

Novel·les[modifica | modifica el codi]

Assaig[modifica | modifica el codi]

  • Des lettres et des femmes... La femme face aux défis de l'histoire, Peter Lang, 2013 (llibre col·lectiu).


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Des lettres et des femmes... La femme face aux défis de l'histoire, Peter Lang, 2013.
  2. 2066. Comença l'etapa de correcció, Cafebabel, 19 de Juny de 2006.
  3. Presagi
  4. Estrenes, Universitat de Lleida, 2005
  5. "Not, A.: Crítica del llibre Els nens de l'Elisa, a: Ateneu, La Mañana, 24 de setembre de 2006, pàgina 63.
  6. "Sáez, A.: Entrevista amb l'autora, a: Segre, 12 de setembre de 2006.
  7. "Santa, A.: Sobre el llibre Núvols baixos, a la Biblioteca Pública de Lleida: Segre", 20 de juny de 2010.
  8. "La leridana Núria Añó narra la historia de una actriz en la madurez de su profesión". La Mañana, 29 de juny de 2009.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]