Núria Perpinyà i Filella
Núria Perpinyà i Filella (Lleida, 1961) és escriptora i professora de la Universitat de Lleida. Les seves novel·les, de temàtiques inusuals, es caracteritzen per la ironia intel·lectual, el rigor formal i l'experimentalisme. En els seus llibres es defensa la filosofia perspectivista i es planteja que qualsevol fenomen té múltiples visions.
Taula de continguts |
[modifica] Vida
Núria Perpinyà i Filella neix a Lleida el dia 25 de maig de 1961 i roman en aquesta ciutat fins que finalitza els seus estudis universitaris de Filologia Catalana l'any 1984. Malgrat diversos canvis de residència, exerceix de docent a la Universitat de Lleida, primer com a professora de Literatura Catalana i després com a professora de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada.
El 1986, amb vint-i-cinc anys, publica el seu primer llibre: un assaig escrit amb Xavier Macià intitulat La poesia de Gabriel Ferrater, amb el qual dos anys abans havien obtingut el primer premi d'assaig Josep Vallverdú. El 1989 rep el Premi Extraordinari de Doctorat de la Universitat de Barcelona amb una altra investigació sobre Ferrater, del qual n'esdevé una de les seves principals especialistes.
El 1998 publica la seva primera novel·la, Un bon error, en què ja es manifesta la complexitat i l'elaboració que caracteritzaran la resta de les seves novel·les.[1] A Una casa per compondre (2001) s'inventa un nou gènere a cavall del conte i la novel.la. Mistana (2005), molt més fantàstica, rep el Premi Nacional de la Crítica. I a Els privilegiats (2007) aposta un altre cop per la renovació dels gèneres literaris amb una novel.la teatral. Al 2010 s'estrena la seva primera obra de teatre, Els Cal·lígrafs.
La seva obra creativa està escrita en català mentre que bona part de l'assagística és en castellà.
[modifica] Estil i temes
L'obra de Núria Perpinyà és una barreja de reflexions intel.lectuals i d'ironia. El seu estil es caracteritza per una escriptura magmàtica [2] i pel control compositiu, la precisió lingüística i l'originalitat de l'acció.[3] En cadacun dels seus llibres, Perpinyà es proposa un experiment diferent: Un bon error és un thriller basat en falses suposicions dels lectors. A Una casa per compondre explora un nou gènere literari: la novel.la fragmentada que, tot i que s'integra dins la novel·la composta o composite novel,[4] aporta la novetat d'una cadena de contes que van evolucionant al llarg de la lectura fins a convertir-se en capítols d'una novel.la. Aquesta fusió de gèneres tornarà a aparèixer a Els privilegiats on barreja novel.la i teatre. Quant a les temàtiques, cadascun dels seus llibres està dedicat a un tema en concret. Un bon error és una història d'amor dins el món de la ciència; Una casa per compondre recrea el món de la música i l'arquitectura; Els Privilegiats, el de l'art i els museus; Els Cal·lígrafs, el de la universitat; Mistana, el de la bogeria.
[modifica] Novel·les
El primer llibre de ficció de Núria Perpinyà, Un bon error (1998) relata la vida d'un jove investigador català que es desplaça a un laboratori de Londres per dur a terme el seu doctorat. Allí, el protagonista (Joan Xammar) coneixerà amics (Aleph Banneker, Jill Jarrell), eminències de la ciència (com la Dra. Rosemeiller) i grans decepcions. L'obra és un bildungsroman, una novel·la de formació en un laboratori, un thriller i una història d'un amor reprimit que en el decurs de l'obra va revelant la seva homosexualitat. Així mateix, Un bon error explora les tensions de mestratge entre directors i deixebles; els conflictes de races entre un afroamericà i un europeu i el concepte fronterer d'immigrant d'alt nivell.
Una casa per compondre (2001), molt aplaudida per la crítica, és la història d'una pianista que busca pis. En ella, Perpinyà s'arrisca a teixir una trama polièdrica” i “mentre la protagonista recorre tipus distints de vivendes –unes golfes, un dúplex, un àtic- (...) al seu cap bull una mena de remolí musical.[5] El llibre té una estructura poc comú: uns contes encadenats que acaben fonent-se en una novel·la. La trama, lenta i diferida, és la quête d'una protagonista, Olívia Kesler, que és una misantropa del seu art i una mena d'Ulisses femenina.[6] L'obra és un barreja de gèneres i de móns: la música, l'arquitectura i la literatura. Una casa per compondre fa un repàs irònic i crític de la dictadura arquitectònica i planteja l'oposició romàntica entre artista i societat. La compositora Olívia Kesler no troba el seu espai creatiu en una societat que arquitectònicament li és hostil.
En la tercera novel·la de Perpinyà, Mistana (Premi Nacional de la Crítica 2005) s'abandona el realisme i domina el fantàstic. El llibre narra la història d'un metereòleg amb transtorns mentals que cau en desgràcia i que arriba a un poble fantasmal habitat per personatges excèntrics, anomenat Mistana, on hi ha una boira perenne. Una climatologia extrema que evoca la seva ciutat natal, Lleida. L'obra és, com resa la contracoberta, una tragèdia sobre la bogeria escrita amb un ritme in crescendo de versos en prosa delirants que ha estat qualificada de vertiginosa [7] i de novel·la hipnòtica i radical.[8] Com diu Maria Dasca, Mistana és una ficció desmesurada, tràgica i còmica alhora amb una boira filosòfica on les coses perden les seves aparences i l'home ja no sap què és.[9]
L'any 2007 apareix Els privilegiats, una còmica novel·la teatral on l'autora reflexiona sobre l'art a partir dels zeladors d'un museu. La història narra la reconversió d'un rònec museu de poble en un museu avantguardista, les actituds escèptiques dels zeladors envers l'art modern i els seus conflictes laborals. La trama recorre les vicissituds del protagonista, el sr. Serivà, un bidell honest, tràgic i antiheroic. La ironia del llibre s'adreça contra el públic ignorant i contra l'art com a negoci i plataforma política.[10] Com diu Ponç Puigdevall, l'obra demostra l'afany de l'autora per descobrir nous territoris literaris on el rigor no estigui renyit amb l'entreteniment.[11]
[modifica] Teatre
Els Cal·lígrafs (2010) és una tragicomèdia sobre l'educació i les Humanitats. L'argument consisteix en el tancament d'una càtedra de cal·ligrafia antiga i la seva substitució per una titolació de peritatge cal·lígraf criminal. Aquesta modernització de la universitat crea tensions entre els professors i deixa a la llum gelos i ressentiments. L'obra s'estrenà a Lleida al Teatre de l'Escorxador el 15 de desembre del 2010 sota la direcció d'Óscar Sánchez i interpretada per Imma Colomer, Pep Planas, Núria Casado i Ferran Farré.
[modifica] Assaig: el relativisme humanista
Entre els treballs més acadèmics de Perpinyà destaquen els seus estudis sobre el poeta dels anys seixanta Gabriel Ferrater. Un intel·lectual atípic que va tenir molta influència en les generacions posteriors. En el seu estudi Gabriel Ferrater: recepció i contradicció (1997), Perpinyà analitza el mite de Ferrater i fa una deconstrucció de la crítica catalana. Un llibre polèmic dedicat als lectors escèptics que saben veure que, en la crítica literària, allò que es diu no és mai del tot innocent.[12] Després d'uns anys d'abandó de l'activitat assagística, Perpinyà reapareix el 2008 amb un assaig desmitificador,[13] Les criptes de la crítica. Vint lectures de l'Odissea. El llibre és un compendi de les distintes escoles de teoria literària. Escrit amb el seu estil amè,[14] té la particularitat d'il·lustrar la teoria amb exemples com si es tractés d'un pastiche. Vint comentaris de l'obra d'Homer realitzats per l'autora “a la manera de”, que demostren la varietat de lectures que pot tenir un text. La defensa del relativisme humanista també es pot observar en les seves novel.les on sovint s'ofereix un caleidoscopi d'actituds sobre un tema.
El 2010, Perpinyà rep el Premio Internacional de Ensayo Siglo XXI de Mèxic per la seva obra Més que una màquina. Es tracta d'un assaig sobre educació, que s'estén des de la Il·lustració fins als nostres dies, on s'oposen els mestratges creatius als rutinaris.
[modifica] Obra
[modifica] Novel·les
- 1998: Un bon error (Barcelona, Editorial Empúries)
- 2001: Una casa per compondre (Barcelona, Empúries)
- 2005: Mistana (Barcelona, Editorial Proa)
- 2007: Els privilegiats (Barcelona, Empúries)
[modifica] Teatre
- 2011: Els Cal.lígrafs (Barcelona, Empúries)
[modifica] Assaig
- 1986: La poesia de Gabriel Ferrater (Barcelona, Edicions 62; amb Xavier Macià)
- 1991: Teoria dels cossos, de Gabriel Ferrater (Barcelona, Empúries)
- 1997: Gabriel Ferrater: Recepció i Contradicció (Barcelona, Empúries)
- 2008: Las criptas de la crítica. Veinte lecturas de la Odisea (Madrid, Gredos)
- 2010: Más que una máquina (Mèxic, Siglo XXI)
[modifica] Premis
- 1984: Premi d'Assaig Josep Vallverdú
- 2005: Premi Nacional de la Crítica
- 2010: Premio Internacional de Ensayo siglo XXI
[modifica] Referències
- ↑ Ramon Vidal, Abel, Web Associació Escriptors en Llengua Catalana (AELC) http://www.escriptors.cat/autors/perpinyan
- ↑ Bou, Enric, «Para supervivientes», El Periódico, 14-VII-05.
- ↑ Pagès, Vicenç, «Temàtica helicoïdal», Presència, 14-III-98.
- ↑ Dunn, Maggie, Morris, Ann, The composite novel. The Short Story Cycle in Transition, New York: Twayne, 1995.
- ↑ Fernández Bustos, Ernesto, «Nuevo Talento FNAC 2002» http://www.clubcultura.com/nuevotalento/nuevo talento.htm
- ↑ Miquel, Dolors, Entrevista a La Verge Peluda,1 i mig, 2002.
- ↑ Guillamon, Julià. «Vértigo en la niebla», La Vanguardia, 6-07-05.
- ↑ Castells, Ada, «Núria Perpinyà novel·la l'absurd enmig de la boira», Avui, 23-VII-2005; Isern, Joan Josep, «Una novela hipnòtica i radical», Avui, 12-X-05.
- ↑ Dasca, Maria, «Mistana / Guia de Lectura», Revista de Catalunya, 210, novembre 2005.
- ↑ Jaruchik, Esdres, «Rient de l'art i de qui el vetlla», Benzina, octubre 2007.
- ↑ Puigdevall, Ponç, «Horrors silenciosos», El País, 6-IX-07.
- ↑ Alonso, H., «Recepció, contradicció i biografia: més sobre Ferrater», Llengua i Literatura, 10, 1999.
- ↑ Rojo, José Andrés, «Ulises, el primer turista sexual», El País, 18-II-08.
- ↑ Villanueva, Darío, «Las criptas de la crítica. 20 interpretaciones de la Odisea», El Mundo, 17-IV-08.
