NIE

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Número d'Identificació d'Estrangers (conegut per les seves sigles NIE) és, a Espanya, un codi compost per una "X", una "Y" o una "Z", 7 dígits i una lletra, que serveix per a la identificació dels estrangers.[1]

D'acord amb l'article 101 del Reglament d'Estrangeria espanyol, aprovat per Reial decret 2393/2004, de 30 de desembre, els estrangers que, pels seus interessos econòmics, professionals o socials, es relacionin amb Espanya, seran dotats, a l'efecte d'identificació, d'un número personal, únic i exclusiu, de caràcter seqüencial. El nombre personal serà l'identificador de l'estranger, que haurà de figurar en tots els documents que se li expedeixin o tramitin, així com les diligències que s'estampin en la seva targeta d'identitat o passaport.

Sol·licitud[modifica | modifica el codi]

S'admetran les següents sol·licituds d'assignació de NIE:

  • Les presentades a Espanya personalment per l'interessat, en aquest cas haurà d'acreditar que es troba legalment en territori espanyol i justificar documentalment el motiu de l'assignació d'aquest número.
  • Les quals es presentin a Espanya pel representant de l'estranger, acreditant aquesta representació mitjançant poder general o poder especial, així com justificar documentalment el motiu de l'assignació del número.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Agencia Tributaria. «NIF de personas físicas». [Consulta: 11 desembre 2013].