NTSC

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

NTSC (National Television System Committee) és el primer sistema de transmissió del senyal de televisió desenvolupat als Estats Units als anys 1940, i implantat el 1953. Aquest és el sistema que s'empra actualment a gran part d’Amèrica i Japó.


verd clar: NTSC, groc: PAL, taronja: SECAM, oliva: Desconegut


Descripció[modifica | modifica el codi]

El sistema NTSC realitza una exploració entrellaçada de la imatge en 525 línies i amb una freqüència de 60 camps per segon, exactament 59,94. El senyal té una amplada de banda total de 6 MHz en radiodifusió.

El senyal de crominància és format per dos components modulats en quadratura sobre una subportadora de 3,579545 MHz, en conseqüència és molt important mantenir el sincronisme durant la desmodulació, haurem de conèixer la freqüència i la fase del senyal modulador. Amb la finalitat de mantenir el sincronisme s'envia a l'inici de cada línia explorada un senyal sinusoïdal de referència, de fase coneguda i anomenat ‘Burst’ o ‘salva’. Aquest senyal és compost per 8 o \d0 cicles del senyal subportador, amb la mateixa amplitud que el senyal de sincronisme de línia i una fase de 180º.

Inconvenients[modifica | modifica el codi]

El principal inconvenient d'aquest sistema és que durant la desmodulació del senyal de color el PLL, mecanisme que recupera la fase i la freqüència de la subportadora de color és dèbil davant les interferències i produeix canvis de fase. Aquest fet repercuteix directament en el color de la imatge de televisió i canvia el color del senyal original. Degut a aquest fet el sistema NTSC és anomenat irònicament com Never The Same Color, és a dir, mai el mateix color. La solució adoptada va ser incloure un control de tint (Hue), fet que no és necessari en els sistemes PAL i SECAM.

Un altre inconvenient és la baixa resolució vertical del sistema 525 línies si el comparem amb els altres sistemes de televisió, doncs, obtenim pitjor qualitat d'imatge utilitzant el mateix amplada de banda.

A més a més, el sistema NTSC necessita una conversió especial per reproduir formats cinematogràfics, anomenat "pulldown de 3:2", que consisteix a interpolar imatges mitjançant un sistema predicció.

Compatibilitat sistemes blanc/negre i color[modifica | modifica el codi]

Quan van aparèixer els sistemes de transmissió de senyal de televisió en color el sistema de blanc i negre ja estava molt estès i per tant, era necessari que el sistema de transmissió en color fos compatible amb els receptors existents.

Els sistemes de transmissió B/N es basen en la captació per part de la càmera d'un senyal de luminància. En canvi en els sistemes de transmissió de televisió en color és necessari especificar el color d'un element d'imatge mitjançant la descomposició dels tres colors primaris vermell (R), verd (G) i blau (B).

El sistema escollit per transmetre el senyal va ser la combinació de la luminància (Y), i dos senyals diferència de color R-Y, B-Y. Es van escollir aquests dos senyals diferència perquè aconsegueixen una major protecció davant les interferències i el soroll.

Aquest sistema compleix les condicions bàsiques de compatibilitat entre sistemes:

  • Els receptors B/N podien reproduir el senyal emès amb informació de color però en B/N.
  • Els receptors en color podien reproduir en B/N el senyal d'estacions que encara emetessin senyals monocromàtics.

Relació experimental que s'adopta per relacionar els components: Y(R,G,B)=0’229*R+0’587*G+0’114*B

Aquesta relació permet d'obtenir en recepció la conversió directa dels tres components Y, R-Y, B-Y vers els necessaris per a la reproducció R, G, B.


Aprofitant que el senyal obtingut després de l’exploració entrellaçada és de naturalesa discreta, degut a la periodificació del senyal en frames i línies, es creen un buits a l'espectre, on es pot inserir el senyal de color sense interferir la luminància. Per tant, caldrà modular el senyal croma.

A més a més, no s'augmenta l'amplada de banda del senyal a transmetre, ja que s'aprofita un buit de l'espectre. Aquest és un altre aspecte molt important perquè hi hagi compatibilitat entre sistemes.

Especificacions tècniques[modifica | modifica el codi]

  • Relació d'aspecte: 4/3
  • Nombre de línies: 525
  • Nombre de línies actives: 405
  • Freqüència de quadre: 30 Hz
  • Freqüència de camp (imatge): 60 Hz (59,94)
  • Freqüència de la subportadora de color: 3,579545 MHz
  • Freqüència de la portadora del so: 4,5 MHz
  • Període de línia: 64 microsegons
  • Període de línia activa: 52 microsegons
  • Duració del sincronisme horitzontal: 4,7 microsegons
  • Duració de l'esborrat de línia: 12 microsegons
  • Factor de correcció gamma: 2,8
  • Amplada de banda senyal de vídeo: 4,2 MHz
  • Amplada de banda dels senyals de crominància(I/Q): 1,5 MHz i 0,5 MHz

Vegeu també[modifica | modifica el codi]


Espai de colorModel de color
Color d'espai RGBModel de color RGBModel de color CMYKModel de color HSVModel d'espai HSLModel de color RYBCIELAB (L*a*b*) ■ YUV per a la televisió PALYDbDr per a la televisió SECAMYIQ per a la televisió NTSC