Na-dené

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Na-dené
Distribució
geogràfica:
Estats Units, Canadà
Classificació
genètica
:
Dené-ienisseianes?
Subdivisions:
istribució de les parles Na-Dené abans del contacte

Na-dené és un grup de llengües ameríndies de l'Amèrica del Nord. El subgrup més important és l'atapascà, que inclou, entre altres, el navaho (o navajo), el kiowa i l'apatxe. La major part d'elles són llengües tonals, encara que s'ha pogut provar que el to és un desenvolupament recent.

Una de les principals polèmiques històriques pel que fa a aquesta família ha estat l'estatus del haida. Edward Sapir va suggerir en 1915 que el haida havia d'incloure's en la família na-dené, no obstant això recerques posteriors mantenen la controvèrsia sobre aquest tema. Des del 2008, el grup na-dené és considerat una branca de la família dené-ienisseiana.

Història[modifica | modifica el codi]

Distribució de l'haplogrup C3 en les poblacions autòctones d'Amèrica i Àsia, aquesta marca genètica apareix correlacionada a Amèrica amb l'expansió de les llengües na-dené.

El terme na-dené va ser proposat originalment per Edward Sapir per designar un conjunt de llengües presumptament emparentades que incloïen a les llengües atapascanes, al tlingit i al haida (aleshores es desconeixia l'existència de l'eyak, llengua més estretament emparentada amb l'atapascà que el tlingit). La hipòtesi que aquestes llengües podrien estar relacionades va aparèixer en el treball de Sapir de 1915 "The Na-Dene languages: A preliminary report", on descriu l'elecció del nom:[1]

« The name that I have chosen for the stock, Na-dene, may be justified by reference to no. 51 of the comparative vocabulary. Dene, in various dialectic forms, is a wide-spread Athabaskan term for “person, people”; the element *-ne (*-n, *-η) which forms part of it is an old stem for “person, people” which, as suffix or prefix, is frequently used in Athabaskan in that sense. It is cognate with H. na “to dwell; house” and Tl. na “people”. The compound term Na-dene thus designates by means of native stems the speakers of the three languages concerned, besides continuing the use of the old term Dene for the Athabaskan branch of the stock. »

El treball modern apunta al fet que la hipòtesi de parentiu de Sapir troba vincles demostrables entre el tlingit i el grup atapascà, encara que no hi ha evidència àmpliament reconeguda per incloure en la família na-dené al haida. Posteriorment a la proposta de Sapir es va identificar l'eyak com una llengua de la família na-dené.

La primera controvèrsia sorgeix aviat amb Goddard en 1920 qui dubtava de la connexió tlingit-atapascà.[2] Però la hipòtesi na-dené de Sapir amb la inclusió del haida va tenir un gran suport en Dell Hymes 1956,[3] Heinz-Jürgen Pinnow des de 1958[4] i Greenberg 1987.[5]

La hipòtesi Sapir va tenir el rebuig de diversos especialistes, destacant-hi Michael E. Krauss des de 1964[6] i Levine 1979.[7] Tanmateix, Pinnow ha continuat presentant evidències fins i tot en publicacions més recents (2006),[8] desenvolupant àmpliament les relacions tlingit-eyak-atapascà-haida a nivell fonològic, morfofonològic, etimològic i gramatical.[9]

Classificació[modifica | modifica el codi]

Les llengües na-dené segons Cook i Rice (1989)[10] es classifiquen d'aquesta manera:

Són llengües tonals i aglutinants. El seu lèxic dóna la màxima importància al verb, que pot ser de significat actiu o estàtic.

Com a curiositat, es pot destacar el fet que el navaho era usat pels operadors de ràdio de la infanteria de marina nord-americana durant la Segona Guerra Mundial perquè la seva complexitat gramatical el feia indesxifrable per als espies enemics.

Parentiu amb altres famílies[modifica | modifica el codi]

Hipòtesis dené-ienisseiana[modifica | modifica el codi]

Llengües dené-ienisseianes d'acord amb la hipòtesi de Vajda.
Article principal: Llengües dené-ienisseianes

Alfredo Trombetti va ser el primer a proposar, en 1923, una relació entre les llengües na-dené i les llengües del Ienissei[16] Michael Fortescue documentà les relacions entre el quet i les llengües na-dené.[17] Merritt Ruhlen en 1998 també sostingué arguments a favor de la hipòtesi dené-ienisseiana.[18]

En març de 2008, el professor Edward Vajda de la Western Washington University publicà un treball que resumia deu anys de recerca, basada en la morfologia verbal i en la reconstrucció de diverses protollengües, on es mostrava evidència que les llengües na-dené estan relacionades amb les llengües ienisseianes de Sibèria (Vajda 2008). Aquest treball ha estat considerat favorablement per diversos especialistes,[19][20] però també ha rebut crítiques com la de Lyle Campbell, que considera encara insuficient l'evidència presentada per Vajda.

DenéIenissei 

llengües ienisseianes


 Na-Dené 

Tlingit




Eyak



Atabascà





Una investigació publicada en 2014 ha aportat noves evidències sobre aquesta hipòtesi: Mark A. Sicoli i Gary Holton codificaren un conjunt de dades sobre característiques tipològiques de les llengües na-dené i ket i provaren l'ajust entre les dades i les filogènies lingüístiques, obtenint resultats que recolzen la hipòtesi d'una connexió dené-ienisseiana i que suggereixen una dispersió de la protollengua des de Beríngia, tant cap a Sibèria, com cap a Amèrica.[21]

Per a Sicoli i Hilton les llengües ket i les de la costa pacífica norteamericana, abans de separar-se entre elles, s'haurien separat primer de les de l'interior d'Alaska i Amèrica del Nord:[21]

DenéIenisseià 
Pacífic-ienisseià

Llengües ienisseianes



Tlingit - Eyak



Na-dené del Pacífic





Na-dené de l'Interior




Dené-caucàsic[modifica | modifica el codi]

Una altra hipòtesi anterior, molt controvertida, és la de Joseph Greenberg qui planteja que les llengües Na-Dené es van originar en una migració específica d'Àsia a Amèrica fa 8 a 6 mil anys, diferenciada de la migració esquimo-aleutiana i de la resta dels amerindis. Aquesta teoria estén la controvertida hipòtesi del lingüista rus Serguei Starostin, la família Na-Dené és part de la macrofamília dené-caucàsica.

Descripció lingüística[modifica | modifica el codi]

Tant el primer diccionari i la primera gramàtica d'una llengua na-dené van aparèixer només a l'última cambra del segle XIX.[22] El treball de camp i la millora de la documentació de les llengües d'aquesta família va permetre establir una classificació raonable de les branques de la família, així com una reconstrucció acceptable del proto-atapascà-eyak.[23]

Comparació lèxica[modifica | modifica el codi]

Els numerals per a diferents llengües na-dené són:

GLOSA Atapascà Eyak Tlingit PROTO-
NA-DENÉ
PROTO-
BAB.-CAR
PROTO-
PAC.-OREGON
PROTO-
APATXE
'1' *ĩtɬah *ɬaː- *táɬaʼáí tɬ͡inhɢ-ih tɬʰéːxʼ *
'2' *nanki *naːxi *náˑʔki la’d-ih téːχ *
'3' *taq’i *taːɣi *táˑʔgi t’uhtɬ͡ga’ nʌ́sʼk *
'4' *tink’e *t’ənʧi *dɪ́ˑŋgi qAlahqa’ga’ taːxʼúːn *
'5' *s-kʷənlai *ʂxoːɬaʔ *ašdlaʼi ʧ’aːn’-ih kʰeːʧɪ́n *
'6' *(i)ɬkə-taq’i *k’wostʰaːni *gostáˑn ʦi’iːn tɬʰeːtuːʃʊ́ *
'7' *sʧet’e *gostsʼidi la’diʦ’iːn tʌχʔʌtuːʃʊ́ *
'8' *(i)ɬkə-tink’e *nahkantu *tsáˑʔpi q’adiʦ’iːn nʌsʼkʔʌtuːʃʊ́ *
'9' *ɬanti *ngostʼáí guʦ’dæ: kuːʃʊ́q *
'10' *hwonize(?) *kweneza(n) *goneˑznáˑn dAɢa:q’ ʧɪnkaːt *

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Sapir, Edward (1915). “The Na-Dene languages, a preliminary report.” American, p. 558
  2. Goddard, Pliny E. (1920). “Has Tlingit a genetic relation to Athapascan?” International Journal of American Linguistics 1: 266–279.
  3. Hymes, Dell H. (1956). “Na-Déné and positional analysis of categories.” American Anthropologist 58: 624–638.
  4. Pinnow, Heinz-Jürgen (1958). “Zwei Probleme der historischen Lautlehre der Na-Dene-Sprachen (Stimmton und Aspirationskorrelation – Labiallaute).” Zeitschrift für Phonetik und Sprachwissenschaft 11:128–159.
  5. Greenberg, Joseph H. Language in the Americas. (1987a). Stanford: Stanford University Press.
  6. Krauss, Michael E. (1964). “Proto-Athapaskan-Eyak and the problem of Na-Dene I: The phonology.” International Journal of American Linguistics 30:118–131.
  7. Levine, Robert D. “Haida and Na-Dene: A new look at the evidence.” International Journal of American Linguistics (1979). 45: 157–170.
  8. Pinnow, Heinz-Jürgen (2006b), "Sprachhistorische Untersuchung zur Stellung des Haida als Na-Dene-Sprache", Unveränderte Neuausgabe aus INDIANA 10, Gedenkschrift Gerdt Kutscher. Teil 2 Berlin 1985. Mit einem Anhang: Die Na-Dene-Sprachen im Verhältnis zum Tibeto-Chinesischen (Bredstedt: Druckerei Lempfert) .
  9. Michael Dürr i Egon Renner, The History of the Na-Dene Controversy: A Sketch
  10. Cook, Eung-Do, and Keren D. Rice Athapaskan Linguistics. “Introduction.” Current Perspectives on a Language Family, (1989). pp. 1–61. Berlin: Mouton de Gruyter.
  11. Kenneth Katzner (1986) [1977]. The Languages of the World. Londres: Routledge, pp. 359-360. ISBN 0-7102-0861-8.
  12. Stephen Adolphe Wurm, Peter Mühlhäusler & Darrell T. Tryon (1996). Atlas of languages of intercultural communication in the Pacific, Asia and the Americas: Maps. Tomo II. Berlín: Walter de Gruyter, pp. 1138. ISBN 978-3-11013-417-9.
  13. Ethnologue report for language code: Tlingit
  14. Ethnologue report for language code: Haida, Northern
  15. Ethnologue report for language code: Haida, Southern
  16. Trombetti, Alfredo (1923) Elementi di glottologia: 486, 511. Bologna: Nicola Zanichelli.
  17. Fortescue, Michael D. (1998) Language relations across Bering Strait ISBN 0-304-70330-3
  18. Ruhlen, Merritt The origin of the Na-Dene, 1998
  19. Dene-Yeniseic Symposium
  20. «Language Log » The languages of the Caucasus».
  21. 21,0 21,1 Sicoli, Mark A. & Gary Holton (2014) Linguistic Phylogenies Support Back-Migration from Beringia to Asia; PLoS ONE 9(3): e91722. doi:10.1371/journal.pone.0091722.
  22. Petitot, 1876; i Legoff, 1889.
  23. M. Krauss, 1964, 1965.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Bengtson, J. D.. «Edward Sapir and the ‘Sino-Dene’ Hypothesis». Anthropological Science, 102, 3, 1994, p. 207–230. ISSN: 0918-7960.
  • Dürr, Michael; Renner, Egon. «The history of the Na-Dene controversy: A sketch.». A: Language and Culture in North America: Studies in Honor of Heinz-Jürgen Pinnow. 2. Munich: Lincom Europa, 1995, p. 3–18. ISBN 3-89586-004-2. 
  • Enrico, John. «Toward Proto–Na-Dene». Anthropological Linguistics, 46, 3, 2004, p. 229–302. DOI: 10.2307/30028963.
  • Goddard, Pliny E.. «Has Tlingit a Genetic Relation to Athapascan?». International Journal of American Linguistics, 1, 4, 1920, p. 266–279. DOI: 10.2307/1263201.
  • Greenberg, J. H.. Language in the Americas. Stanford, CA: Stanford University Press, 1987. ISBN 0-8047-1315-4. 
  • Greenberg, J. H.; Ruhlen, Merritt. «Linguistic Origins of Native Americans». Scientific American, 267, 5, 1992, p. 94–99.
  • Hamp, Eric P. Tongass Tlingit and Na-Dene. 5, 1979, p. 460–463. 
  • Hymes, Dell. «Na-Déné and Positional Analysis of Categories». American Anthropologist, 58, 4, 1956, p. 624–628. DOI: 10.2307/666161.
  • Hymes, Dell. «Na-Dene ethnopoetics: A preliminary report: Haida and Tlingit». A: Language and Culture in North America: Studies in Honor of Heinz-Jürgen Pinnow. 2. Munich: Lincom Europa, p. 265–311. ISBN 3-89586-004-2. 
  • Kaye, Alan S.. «Distant Genetic Relationship and Edward Sapir». Semiotica, 91, 3/4, 1992, p. 273–300. DOI: 10.1515/semi.1992.91.3-4.273.
  • Krauss, Michael E.. «Proto-Athapaskan–Eyak and the problem of Na-Dene: The phonology». International Journal of American Linguistics, 30, 2, 1964, p. 118–136. DOI: 10.1086/464766.
  • Krauss, Michael E.. «Proto-Athapaskan–Eyak and the problem of Na-Dene II: The morphology». International Journal of American Linguistics, 31, 1, 1965, p. 18–28. DOI: 10.1086/464810.
  • Krauss, Michael E.. «Noun classification systems in Athapaskan, Eyak, Tlingit, and Haida verbs». International Journal of American Linguistics, 34, 3, 1968, p. 194–203. DOI: 10.1086/465014.
  • Krauss, Michael E. «Na-Dene». A: Linguistics in North America. 10. The Hague: Mouton, 1973, p. 903–978. 
  • Leer, Jeff. Proto-Athabaskan verb stem variation, part one: Phonology. 1. Fairbanks, Alaska: Alaska Native Language Center, 1979. 
  • Leer, Jeff. «Directional systems in Athapaskan and Na-Dene». A: Athapaskan linguistics: Current perspectives on a language family. 15. Berlin: Mouton de Gruyter, 1989, p. 575–622. ISBN 0-89925-282-6. 
  • Leer, Jeff. «"The Palatal Series in Athabascan–Eyak–Tlingit, with an Overview of the Basic Sound Correspondences"». A: The Dene–Yeniseian Connection. 5 (new series), 2010, p. 33–99, 168–193. 
  • Leer, Jeff; Hitch, Doug; Ritter, John. Interior Tlingit noun dictionary: The dialects spoken by Tlingit elders of Carcross and Teslin, Yukon, and Atlin, British Columbia. Whitehorse, Yukon Territory: Yukon Native Language Centre, 2001. ISBN 1-55242-227-5. 
  • Levine, Robert D.. «Haida and Na-Dene: A new look at the evidence». International Journal of American Linguistics, 45, 2, 1979, p. 157–170. DOI: 10.1086/465587.
  • Manaster Ramer, A.. «Sapir's Classifications: Haida and the Other Na-Dene Languages». Anthropological Linguistics, 38, 2, 1996, p. 179–216. DOI: 10.2307/30028930.
  • Pinnow, Heinz-Jürgen. «Two problems of the historical phonology of Na-Dene languages». International Journal of American Linguistics, 28, 1962, p. 162–166.Plantilla:Failed verification
  • Pinnow, Heinz-Jürgen. «On the historical position of Tlingit». International Journal of American Linguistics, 30, 2, 1964, p. 155–164. DOI: 10.1086/464770.
  • Pinnow, Heinz-Jürgen. Grundzüge einer historischen Lautlehre des Tlingit. Wiesbaden: Otto Harrassowitz, 1966.  (alemany)
  • Pinnow, Heinz-Jürgen. «Genetic relationships versus borrowing in Na-Dene». International Journal of American Linguistics, 34, 3, 1968a, p. 194–203. DOI: 10.1086/465015.
  • Pinnow, Heinz-Jürgen. «Sprachhistorische Studien zur Verbstammvariation im Tlingit». Orbis, 17, 1968b, p. 509–531. (alemany)
  • Pinnow, Heinz-Jürgen. «Notes on the classifiers in the Na-Dene languages». International Journal of American Linguistics, 36, 1, 1970, p. 63–67. DOI: 10.1086/465094.
  • Pinnow, Heinz-Jürgen. Geschichte der Na-Dene-Forschung. 5. Berlin: Mann, 1976. ISBN 3-7861-3027-2.  (alemany)
  • Pinnow, Heinz-Jürgen. Das Haida als Na-Dene Sprache. 43–46. Nortorf, Germany: Völkerkundliche Arbeitsgemeinschaft, 1985. 
  • Pinnow, Heinz-Jürgen. Die Na-Dene-Sprachen im Lichte der Greenberg-Klassifikation. 2a ed.. Bredstedt: Druckerei Lempfert, 2006a. 
  • Pinnow, Heinz-Jürgen. Sprachhistorische Untersuchung zur Stellung des Haida als Na-Dene-Sprache. Bredstedt: Druckerei Lempfert, 2006b. 
  • Rubicz, R.; Melvin, K. L.; Crawford, M. H.. «Genetic Evidence for the phylogenetic relationship between Na-Dene and Yeniseian speakers». Human Biology, 74, 6, 2002, p. 743–761. DOI: 10.1353/hub.2003.0011.
  • Ruhlen, Merritt. The Origin of Language: Tracing the Evolution of the Mother Tongue. New York: John Wiley & Sons, 1994a. ISBN 0-471-58426-6. 
  • Ruhlen, Merritt. «The Origin of the Na-Dene». Proceedings of the National Academy of Sciences, 95, 23, 1998, p. 13994–13996.
  • Sapir, Edward. «The Na-Dene languages: A preliminary report». American Anthropologist, 17, 3, 1915, p. 534–558. DOI: 10.2307/660504.
  • Thompson, Chad. «The Na-Dene middle voice: An impersonal source of the D-element». International Journal of American Linguistics, 62, 4, 1996, p. 351–378. DOI: 10.1086/466304.
  • Vajda, Edward. «"A Siberian Link with Na-Dene Languages"». A: The Dene–Yeniseian Connection. 5 (new series), 2010, p. 33–99. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]