Nabab de Bengala

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Situació de l’actual Bengala (Bangladesh i Bengala Oriental.)

Els Nababs de Bengala eren els Nazims o Subahdars (governadors provincials) hereditaris del Subah(província) de Bengala durant l'era de l'imperi Mogol i governadors de-facto de la província.

Taula de continguts

Història [modifica]

De 1717 a 1880, de forma consecutiva, tres dinasties islàmiques – els Nasiri, els Afshar i els Najafi – van governar Bengala:

La primera dinastia, els Nasiri, van governar de 1717 fins 1749. El fundador dels Nasiri, Murshid Quli Jafar Khan, va ser venut com esclau ben jove i comprat per un Haji Shafi Isfahani, un comerciant persa de Isfahan, que el va convertir a l'Islam. Va entrar al servei de l'emperador Aurangzeb i va anar ascendint a través de la jerarquia fins esdevenir Nazim de Bengala el 1717, un càrrec que va mantenir fins la seva mort el 1727. El van succeir el seu nét i el seu gendre fins que el seu nét va ser mot en batalla i succeït per Alivardi Khan de la dinastia Afshar el 1740.

La segona dinastia, els Afshar, van governar de 1740 to 1757. Van ser succeïts per la tercera i última dinastia que va governar Bengala, els Najafi, després de que Siraj ud-Daulah, l'últim dels governants Afshar fos vençut a la Batalla de Plassey el 1757.

La dinastia Najafi de Bengala que era sayyid i per tant descendent del Profeta Mahoma per mitja de l'Imam Al-Hàssan ibn Alí, va governar entre 1757 i 1880.

Sota el domini Mogol [modifica]

El Subah de Bengala era una de les parts mes riques de l’imperí Mogol. Quan l'imperi Mogol va començar el seu declivi, els Nababs van augmentar el seu poder, malgrat que formalment estaven subordinats a l'imperi. Van exercir un gran poder per dret propi, i van governar el Subah com governants independents a efectes pràctics.

Sota el domini britànic [modifica]

Després que el Nabab Siraj ud-Daulah (l'últim governant independent de Bengala) fos derrotat per les forces britàniques de Lord Clive a la Batalla de Plassey el 1757, els Nababs es van convertir en governants poc influents dependents dels britànics. El Nabab que va substituir Siraj ud-Daulah va ser Mir Jafar. Va ser conduït personalment fins el tron per Robert Clive després del triomf britànic a la batalla. Va intentar breument reafirmar el seu poder aliant-se amb els holandesos, però els seu plà va acabar fracassant a la Batalla de Chinsurah. Després de la concessió de l'emperador mogol Shah Alam II a la Companyia Britànica de les Índies Orientals de les Diwani de Bengala, Bihar i Orissa el 1765 i el nomenament de Hastings com a primer Governador General de Bengala el 1771, els Nababs van ser privats de tot poder real i, finalment, el 1793, quan el Nizamat(govern) també els va ser tret, es van quedar merament com pensionistes de la Companyia Britànica de les Índies Orientals. El 1880, Mansur Ali Khan, l'últim Nabab de Bengala, va ser forçat a renunciar al seu títol. El seu fill, el Nabab Sayyid Hassan Ali Mirza Khan Bahadur, que el va succeir, va rebre el títol menor de Nabab de Murshidabad de mans dels britànics. Els seus descendents van mantenir el títol fins el 1969 quan l'últim Nabab de la dinastia va morir; des de aleshores el títol es troba en disputa.

Els Nababs de Bengala (1717-1880) [modifica]

Murshidabad, la capital dels Nababs de Bengala a principis del segle XIX

Nasiri (1717-1740)

Afshar (1740-1757)

Najafi (1757-1880)

Nababs de Murshidabad (Najafi) 1880-1969 [modifica]

Enllaços externs [modifica]


Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Nabab_de_Bengala&oldid=11405939»