Nacionalitat històrica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mapa del segle XIX mostrant les extensions dels drets tradicionals forals consuetudinaris. Les jurisdiccions forals estaven basades en els antics regnes. A les comunitats autònomes d'avui en dia no els hi està oficialment permés crear lligams que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles.

Nacionalitat històrica [1], realitat nacional [2], caràcter nacional [3] o, simplement, nacionalitat [4] són termes que s'han vingut emprant des de la reinstauració democràtica a Espanya per a referir-se a aquelles comunitats autònomes que tenen un sentiment nacional,[Quan?] bé per història o bé per un sentiment generalitzat entre la ciutadania de la comunitat.

Els termes tenen una difícil interpretació legal i en la Constitució espanyola de 1978 s'utilitza l'expressió «les nacionalitats i regions que integren [...] la nació espanyola». El terme «nacionalitat» s'empra, segons alguns,[Quan?] per a no equiparar a les comunitats amb la «nació», terme que es reserva per a Espanya (segons alguns juristes exclusivament i segons altres no).

Actualment, les comunitats autònomes que tenen reconeguda la característica de «nacionalitat» són:

Referències [modifica]

  1. Estatut d'autonomia de Galícia de 1981 [1]
  2. Estatut d'autonomia de Catalunya de 2006 [2]
  3. "Acord sobre criteris per a un Estatut [d'autonomia de Galícia] de tots", signat pel Partit Socialista de Galícia i el Bloc Nacionalista Gallec [3]
  4. Estatut d'autonomia de Catalunya de 2006 [4]
  5. Estatut d'autonomia de les Illes Balears