Nació sense estat
 |
Aquesta pàgina o secció és sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista. El seu contingut actual és sospitós de no ser objectiu. Vegeu la discussió per a més informació. Aquest avís es pot treure una vegada s'hagi trobat un consens sobre els punts discutits. |
Les nacions sense estat són comunitats humanes que, tot i tenint les característiques culturals o identitàries associades habitualment amb una nació, no disposa d'un estat propi, i en molts casos, no està reconeguda oficialment com a comunitat diferenciada. Les nacions sense estat, per tant, estan incloses en estats on la nació predominant és una altra, o repartides entre diversos estats.
El reconeixement oficial de les nacions sense estat és molt variable. En alguns estats, es parla obertament de nacions, o nacionalitats, i en alguns casos aquestes han aconseguit estructures administratives o de govern pròpies. En d'altres, la diversitat nacional no és ben vista, i des de l'estat es propugna una uniformitat nacional.
La definició de què és o no una nació sense estat és subjectiva. A més, sovint conviuen en un mateix territori persones amb sentiments nacionals molt diferents. En d'altres, determinar quin és el territori exacte que correspon a una nació pot ser difícil. En general, les nacions que es llisten a sota compleixen al menys algun dels tres criteris següents:
- Reconeixement oficial per part de l'estat com a comunitat nacional, nacionalitat o semblant.
- Presència de trets culturals o lingüístics ben definits i diferenciats dels majoritaris en l'estat.
- Existència d'un moviment cultural o polític que en reivindiqui l'existència.
Taula de continguts |
Nacions sense estat[modifica]
La definició teòrica d'una nació és tota aquella comunitat de persones que participen d’un sentiment d’identitat col·lectiva singular, a partir d’una sèrie de característiques compartides en el camp cultural, jurídic, lingüístic o altre. [1]
El problema, però, es que aquesta definició admet divereses interpretacions, fent que el terme nació sigui molt subjectiu. Sovint la seva definició es qüestió de debats en els medis informatius o en les controversies polítiques.[2]
Per això, sovint s'entén com a nació al conjunt de persones subjugades a un pensament d'origen únicament polític. És a dir, la nació no la crea el poble en sí, sino que la crea una agrupació de polítics. N'és un exemple clar territoris com ara Andalusia (Espanya), que podria declararse com a nació pròpia o com un territori més de la nació espanyola o castellana.
Catalunya[modifica]
Per evitar aquesta confusió, el Tribunal Constitucional Espanyol i la Generalitat de Catalunya determinen que Catalunya és una nació[3] que, alhora, forma part de la indisoluble i unida nació espanyola, tal i com la descriu l'Article 2 de la Constitució Espanyola[4]
Nacions sense estat adscrites a l'UNPO[modifica]
La següent llista conté les nacions sense estat inscrites a l'Organització de Pobles i Nacions No Representats o UNPO.
|
a Àsia
|
a Oceania i Australàsia |
El cas de Catalunya[modifica]
El cas de Catalunya o els Països Catalans és un cas especial, al igual que altres nacions d'Espanya, com la basca o la gallega, d'Europa, com Bretanya o Baviera, i fins i tot a nivell mundial com el Quebec o el Sàhara Occidental. El Parlament de Catalunya ha definit Catalunya com una nació[3] formada pel poble català majoritàriament. Fins i tot la Constitució Espanyola reconeix a Catalunya, País Basc, Navarra, Aragó, Galícia, Illes Balears, Andalusia, Illes Canàries i a la Comunitat Valenciana com a nacionalitat: els dota d'autonomia i reconeix la llengua i la cultura. Per tant l'UNPO, no veu la necessitat d'ajudar Catalunya en el seu procés de reconeixement.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Diccionari de l'IEC: terme "Nació"
- ↑ El poder polític sovint deforma la definició de nació segons la seua ideologia.
- ↑ 3,0 3,1 Preàmbul de l'Estatut de 2006, text addicional.
- ↑ Wikisource: Constitució Espanyola
Bibliografia[modifica]
 |
Caldria contextualitzar les obres citades al cos de l'article. Aquest article té una llista de referències o d'enllaços externs, però les fonts no queden clares. Podeu millorar aquest article precisant cadascuna d'aquestes obres en citacions i referències a frases o paràgrafs concrets. |
- Jordi Ventura i Subirats (1963) Les cultures minoritàries europees Selecta, Barcelona.
- GARCIA, Xosé Lois (1978) Naciones colonizadas de Europa Occidental Follas Novas, A Coruña.
- Imma Tubella i Casadevall i Eduard Vinyamata Camp (1978) Les nacions de l'Europa capitalista La Magrana, Barcelona
- Xosé M. Núñez Seixas (1998) Movimientos nacionalistas en Europa en el segle XX Ed. Síntesis, Col. Historia Universal Contemporánea, 26 Madrid.
- Mikael Bodlore-Penlaez (2011) Atlas of Stateless Nations in Europe, minority peoples in search of recognition Y Lolfa, Ceredigion
Enllaços externs[modifica]
- UNPO Unrepresented Nations and Peoples Organization (anglès).
- Països Catalans una nació sense estat Document entregat als parlamentaris i a la premsa a Brussel·les
- CIEMEN Centre Abat Escarré per a les minories ètniques i les nacions.
- MónDivers Periòdic digital sobre nacions sense estat, drets humans i conflictes.
- Nationalia Diari digital, en català i anglès, sobre les nacions sense estat d'Europa i del món.
- Astur.tk Mapa de les nacions sense estat d'Europa.
