Nagarjuna

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Nagarjuna (ca. 150-250) va ser un filòsof budista que va desenvolupar la seva activitat intel·lectual al sud de l'Índia, entre el final del segle II i la primera meitat del segle III. La seva contribució principal va ser la seva orientació vital al budisme Mahayana.

Nagarjuna va viure set o vuit segles després de Buda Shakyamuni. Era alhora un monjo i un pensador profund, que considerava -com altres pensadors del Mahayana-, que el poder alliberador de l’ensenyament de Shakyamuni s’estava distorsionant perillosament, per culpa de les elaboracions teòriques dels pensadors de l’Abhidharma. Al llarg dels segles, aquests pensadors havien intentat sistematitzar l’ensenyament de Buda, les seves intuïcions i les seves ensenyances; per acabar donant una descripció de la realitat, que tendia a fer creure, malgrat l’ensenyament fonamental de la vacuïtat, que a la base de la realitat amb què ens trobem, existeixen elements que tenen naturalesa pròpia. Els pensadors de l’Abhidharma van anomenar aquests elements els dharma, espècie de maons constitutius de l’edifici de l’existència. I encara que pretenien admetre que aquests dharma no són permanents, sí que els atorgaven una naturalesa permanent. Per exemple, el foc posseeix la naturalesa pròpia de cremar, el seu svabhava. O bé l’aigua té la naturalesa de ser humida i de poder regar, etc. Van arribar a assenyalar setanta-quatre dharma. Amb una descripció així, estaven negant la interdependència i la vacuïtat, i estaven reconstruint entitats amb naturalesa pròpia. Va originar-se tal elucubració teòrica que, segons Nagarjuna, la possibilitat d’alliberar-se i de despertar seguint l’ensenyament de Buda quedava seriosament amenaçada.

Nagarjuna va escriure un poema en vers, el Madhyamika-karika, traduït per “Estances del Mig”, o “Poemes del Mig”. En les quals Nagarjuna aborda tots els grans temes del Dharma de Buda: l’ego, el temps, el camí, el nirvana, etc., Diuen:

“Sense res que s’acabi o es produeixi, sense res que es fongui o sigui etern, sense unitat ni diversitat, sense arribada ni partida, així és la coproducció condicionada.”

La veritat profunda és que res s’acaba, ni res ha estat mai creat, tan sols hi ha un encadenament de causes i condicions, i per tant, cap de les baules de la cadena té substància pròpia, sinó que és causada per la precedent, tot i que la precedent també està influenciada per la que la segueix. Per exemple, la ignorància condiciona la tendència a actuar, però aquesta tendència a actuar també fa créixer la ignorància, i el mateix passa amb cada una de les anelles, o baules. Nagarjuna afegeix: “És la coproducció condicionada dels mots i de les coses. És la pacificació beneïda. Aquell qui ens ho ha ensenyat, el Perfecte Despert, és el millor instructor, que jo saludo.” Per a Nagarjuna, és el cor del Dharma de Buda, que en el curs de les estances següents, s’esforça a detallar i desenvolupar. Però per a comprendre les coses d’aquesta manera, cal admetre el que explica en el capítol vint-i-quatre, en relació amb les Quatre Nobles Veritats. Allí respon als teòrics de l’Abhidharma, en un diàleg imaginari, en què sense elaborar ell cap tesi pròpia, desmunta i tira per terra llurs teories.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nagarjuna Modifica l'enllaç a Wikidata


Comentaris sobre Nagarjuna per Roland Yuno Rech

Obres de Nagarjuna traduïdes al catala.