Najash rionegrina
 |
||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Najash rionegrina Apesteguía & Zaher, 2006 |
||||||||||||||||
Najash (Najsh rionegrina) és un gènere extint de serps basals. Com una quantitat d'altres serps del cretaci, tenia dos membres posteriors. Els fòssils van ser trobats en un dipòsit in a amb base de terra, i les robustes vèrtebres de l'espina dorsal i les potes posteriors de la serp estaven adaptades a un ambient de cau subterrani. Això té gran importància ja que suggereix que que les serps tenien origen terrestre, i presenten noves evidències en les complicades seqüències que van conduir a la a reducció de membres i pèrdua quan les serps es van desenvolupar dels seus llangardaixs ancestres.
La serp no aconseguia més d'1,50 metres de longitud, i va viure durant el Cretaci superior (ca. 90 milions d'anys enrere) a la província de Riu Negre (d'aquí el seu nom específic rionegrina) de la Patagonia, Argentina.
Aquest descobriment no recolzen la hipòtesi, primer formulada pel paleontòleg del segle XIX Edward Drinker Cope, que les serps mostren un ancestre marí comú amb mosasaures. La hipòtesi d'origen marí va rebre nous ímpetus amb el descobriment en els anys 90 de serps basals amb membres vestigiales en sediments marins en el Líban.
El nom de gènere ve de la llegendària serp bíblica del Gènesi, Nachash, qui va temptar a Adam i Eva a menjar el fruit de l'arbre prohibit.
