Najman de Breslev

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tomba del Rabí Najman de Breslev

El Rabí (Rebbe) Najman de Breslov (petita ciutat d'Ucraïna coneguda també com a Breslev) va néixer el primer dia del mes de Nissan (4 d'abril de 1772). La seva Hilula (aniversari) es celebra el 18 de Tixrí, el dia 4 de Sukkot data que va coincidir en el calendari solar amb el 16 d'octubre de 1810. El Rebbe, com se'l coneix al seu cercle de seguidors, fou un gran tzadik. Continuador i pilar del moviment jasídic, és besnét del Rabí Baal Xem Tov, fundador del moviment jasídic (que va néixer a Medzeboz, Ucraïna). Alguns autors fan notar que la seva contribució principal és la combinació de la Càbala amb l'estudi profund de la Torà. Un punt central dels seus ensenyaments rau en l'alegria.

El seu consell continu és alegria i l'oració com a eina principal del seu mètode espiritual. És un important canal que aporta tot un nou sistema de pensament jueu. Com a gran tzadik, va facilitar i simplificar el llenguatge del sistema judaic i amb el seu coneixement el va fer accessible a més persones. Va tenir centenars de seguidors a la seva vida, i el seu moviment continua fins avui dia amb desenes de milers de membres de la seva Jasidut. És costum anar a visitar la seva tomba a Umán, sobretot durant la festivitat de Roix ha-Xanà, Any Nou del calendari jueu.

Vida[modifica | modifica el codi]

De petit, el Rebe Najman va tenir el privilegi de veure a molts dels grans Tzadikim (hebreu, "Justos") que havien estat deixebles del Baal Xem Tov. Això, juntament amb el seu noble llinatge, el va preparar per a la seva missió a la vida: apropar al poble jueu a Déu i preparar el món per a l'arribada del Messies.

Després de les seves noces (1785), el Rebe Najman va viure amb els seus sogres a Osatin. Quan el seu sogre, que era vidu, va tornar a casar-se, Najman de Breslev es va mudar a Medvedevka (aproximadament el 1791), on va començar atreure seguidors.

Mentre va estar a Medvedevka, el Rebe Najman va fer un viatge a la Terra Santa (1798). La seva estada allà el va portar a noves altures en les seves conviccions religioses, al punt en que més tard va voler que només es registressin en la seva obra cimera, el Likutey Moharan, aquelles lliçons que va ensenyar després del seu pelegrinatge. Després de la seva tornada (al estiu del 1799), el Rebe Najman va continuar vivint a Medvedevka poc més d'un any.

De Medvedevka, el Rebe Najman es va mudar a Zlatipolia, on va viure dos anys, malgrat la tremenda oposició per part del Shpola Zeide i dels seus seguidors dels pobles veïns. D'allí, es va mudar a Breslev (a la tardor de 1802), on va contreure tuberculosi, malaltia que finalment li va causar la mort. Va ser també a Breslev, que el Rabí Natan de Breslev, el seu deixeble més famós, es va trobar per primera vegada amb ell. Immediatament després de la festivitat de Sukkot de l'any 1808, el Rebe Najman va viatjar a Lemberg, aparentment per rebre tractament mèdic per al seu mal. De fet, el Rebe Najman els va explicar als seus acòlits, que un dels motius d'aquest viatge era combatre l'ateisme, deixar-se sotmetre al tractament mèdic, era merament una eina per aconseguir-ho. A la seva tornada, va incrementar el seu discurs sobre la importància d'enfortir la fè, donant a entendre que les seves lliçons després de Lemberg, tenien la intenció de ser el seu llegat ètic.

Rabi Najman de Breslev es va referir sovint de la importància de la seva obra principal, Likutey Moharán. Va dir que al que l'estudiés amb honestedat, se li aflojarían les fibres del cor, i arribaria a ser capaç d'acostar-se a Déu. Va comentar fins i tot que, si cal, un hauria de vendre fins i tot el seu coixí per poder comprar el llibre. I el més important, va afirmar que les seves lliçons eren " el començament de la Redempció ", i que la gent hauria d'estudiar els seus ensenyaments prou bé com per estar absolutament versats en cadascuna de les lliçons. A la primavera de l'any 1810, el Rebe Najman va deixar Breslev per última vegada per anar a Umán, la ciutat ucraïnesa que va triar com el lloc per al seu descans final. Els seus principals esforços durant el seu últim mig any de vida, van estar centrats en donar ànims als seus seguidors perquè es mantinguessin ferms en els seus ensenyaments, fent que els jueus allunyats de la Torà tornessin a la fe, i elevant les ànimes d'aquells que ja havien partit d'aquest món. El Rabí Najman de Breslev morir un dimarts a la tarda, el segon dia de Jol Hamoed Sukkot, 18 de Tixrí del 5571 segons el Calendari hebreu, el 16 octubre 1810 segons el Calendari gregorià, i va ser enterrat a l'antic cementiri d'Uman enmig de 20.000 màrtirs jueus que havien estat massacrats pels cosacs Jaidamaks uns quaranta anys abans.

Treballs Publicats[modifica | modifica el codi]

  • Likutey Moharán.
  • Séfer Hamidot (Llibre dels Atributs).
  • Tikún Haklalí.
  • Sipurei Ma'asiyot (Els contes de Rabí Najman)
  • Quatre Lliçons del Rabí Najman de Breslev.
  • La Cadira Buida.

Fonts[modifica | modifica el codi]

  • Until The Mashíaj (Breslov Research Institute), 1985.
  • Tzaddik (Breslov Research Institute), 1987.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Najman de Breslev Modifica l'enllaç a Wikidata